Cinema

DE L’ESCENARI A LA PANTALLA

Dins els Cicles de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort, els muntatges del grup “U de cuc”, que hi consta com un dels més assidus i fidels, s’han distingit sempre pel seu treball rigorós i exigent, per la seva capacitat d’establir una autèntica comunicació amb el públic de nois i noies que responia a la seva convocatòria. El gran Claus i el petit Claus, Supertot, El somni de Bagdad, Contes de la vora del foc…són algunes de les fites sobresortints de la notables trajectòria d’aquest grup de teatre que ara veu com els seus muntatges salten de l’escena a la pantalla. 

Un cineasta de vocació insubornable, convençut de la importància que ha de tenir el cinema en el nostre redreçament cultural, Antoni Martí, s’ha encarregat de traduir en imatges fílmiques les escenes d’un dels espectacles més reeixits d’U de cuc, Contes a la vora del foc, talment com abans ho havia fet amb Supertot. I recordant la unànime acceptació que aquest extraordinari espectacle va obtenir del públic que es va aplegar al Teatre Romea, i que el va omplir de gom a gom, en les diverses representacions que s’hi van fer, no ens sabem estar d’alegrar-nos i de manifestar-ho públicament, d’aquesta iniciativa de dur a la pantalla l’escenificació de les divertidíssimes rondalles de l’Empordà i del Rosselló, del Pla d’Urgell i del Camp de Tarragona, de les comarques valencianes i de Mallorca, realitzada per “U de cuc”. 

Aquestes antigues rondalles, en què podem copsar tants reflexos, afanys i neguits, del nostre poble, s’explicaven abans a la vora del foc, i es donaven, doncs, a conèixer, a traves d’aquest primitiu i tradicional, i durant tant de temps exclusiu, mitjà de comunicació; s’aplegaren després en llibres i reculls, i fou amb la lectura que molts les han assaborit. Més endavant les hem vist infiltrar-se a l’escenari, vestides amb tots els recursos i l’ofici de l’art escènic. I, finalment, seguint el curs dels successius mitjans de comunicació, esdevenen imatges i sons en conserva, aptes per a cobrar vida i meravellar amb el seu atractiu màgic i perdurable, noves generacions de nois i noies, a qualsevol indret, el més arraconat i desatès, on sigui possible d’aplegar-ne un petit estol i es disposi de quatre parets, en una de les quals es pugui penjar un llençol blanc. Els Contes a la vora del foc, després d’haver recorregut tot aquest camí, gràcies al treball d’Antoni Martí, “U de cuc” i de tots els seus col·laboradors, emprenen ara una nova ruta, a la recerca de nous destinataris, de tots aquells que, ben legítimament, hi tenen dret. El viatge és difícil i no pas desproveït d’obstacles i d’esculls, però val la pena d’emprendre’l i cal felicitar els qui tenen el coratge de fer-ho.

La varietat idiomàtica d’aquests Contes a la vora del foc, conseqüència de la fidelitat al parlar peculiar de cada un dels indrets dels Països Catalans d’on prové cada rondalla, no serà, certament, un dels seus atractius menors. Un atractiu que comportarà, d’una manera indissoluble, una altra funció informativa: demostrar, contra el que pregonen certs falsaris, abonats per l’estultícia i la malignitat interessada, la sòlida unitat de la nostra llengua, basada en la mútua intel·ligibilitat dels parlants de cada una de les seves variants, expressió d’una riquesa de formes peculiars que sorgeixen d’una mateixa estructura. Augurem, doncs, a Contes de la vora del foc, pel·lícula en català per a nois i noies, d’Antoni Martí i “U de cuc”, una ruta llarga i fèrtil, que ha d’arribar fins als racons més allunyats dels Països Catalans, accés al qual han de sentir-se obligats a prestar llur contribució totes les persones- i grups i entitats- sensibles a les mateixes inquietuds que han esperonat els autors de la pel·lícula.

Albert Jané
Escriptor i lingüista