Funcionament Econòmic. Segona Època

La professionalització del grup

A partir de 1978, va comportar un replantejament en el seu funcionament econòmic.

Si bé les decisions a prendre davant de cada nou muntatge mantenien la mateixa tònica que en la PRIMERA ÈPOCA, en aquesta SEGONA els factors a tenir en compte eren encara més nombrosos i complexos. Però, també, permetien augmentar les seves possibilitats: més zones geogràfiques d’actuació, major nombre de representacions, noves fonts de finançament, i allò que els era més desitjat: una certa estabilitat econòmica, amb perspectives de futur.

U de cuc es va transformar en una empresa

En una “companyia” de teatre amb tots els “ets i uts”: salaris, assegurances, Seguretat Social, declaracions a Hisenda, etc. I, en un altre moment, ja com a S.A., apareixia  com a productora de cinema i d’espectacles teatrals, organitzadora i gestora de festivals, campanyes escolars, amb el corresponent assessorament pedagògic, i moltes altres coses. Tot, gràcies a l’estabilitat, aparent, que els proporcionava el haver creat el Centre d’Espectacles per a Nois i Noies, als Lluïsos de Gràcia.

No cal dir que la feinada comptable es va incrementar d’allò més. Van necessitar la participació d’un professional, amb el suport d’un membre de la “companyia”.

Allò que podia representar un pas endavant pel grup, també va significar-ne un cap enrere. Van deixar de ser considerats uns “competidors deslleials”, però, també, es van veure abocats a modificar els seus plantejaments artístics inicials. Aquells muntatges amb 15 o 20 persones, les posades en escena espectaculars  van deixar de ser possibles: una part important del pressupost se n’anava en els aspectes exposats a l’inici d’aquest bloc.

En aquest context va sorgir una crisi

En aquest context va sorgir una crisi que va posar en perill la continuïtat de la “companyia”. Va durar només uns dies, però va deixar un gust molt amarg en aquelles persones que es mantenien des de l’origen del grup. La qüestió va ser que dos dels nouvinguts, professionals, van exigir a la direcció unes prerrogatives econòmiques relacionades amb el concepte de les plus-vàlues de la “companyia”. No tenien en compte que s’estaven aprofitant de tota la infraestructura i les experiències que altres companys, des de molt abans que ells, pel fet de no rebre cap remuneració, havien contribuït a consolidar-la amb el pas dels anys.

Però, tot i així, superada la crisi, es van realitzar espectacles importants que van recórrer altres terres. Van arribar a tenir alhora tres muntatges en gira. En retrobar-se, s’acumulaven les anècdotes: n’hi havia de divertides, d’emocionants i, també, de tristes… El reconeixement del nom U de cuc es va estendre, fins i tot, per la resta de l’Estat, gràcies a aquells membres que finalment van assolir la desitjada professionalitat.

PER SABER-NE MÉS sobre les tasques i realitzacions dutes a terme, en diferents àmbits, per  U de cuc durant els disset anys d’activitat heu d’anar als capítols corresponents: Teatre, Televisió, Cinema, Discografia, Audio i textos teatrals, Congressos, gestió del Centre d’Espectacles i Vivències dels seus components

Funcionament Econòmic

Grup Centre d'espectacles