Centre d’espectacles

20210924_220916

Introducció

“U de cuc” o la profesionalidad de un grupo de teatro.

   “Cada dia se hace más evidente la necesidad de un teatro estable para niños que fomente su interés hacia esta arte.

    […] la escasez de teatros o locales suficientemente amplios y en condiciones para poder representar una obra (luces, tarimas, etc.) es casi absoluta. En el mismo teatro Romea a veces los grupos han tenido que actuar con la iluminación y los decorados del vodevil o musical que se representaba por la tarde.

    […] A esto hay que añadir –como nos contaba Francesc Alborch– que a menudo se ven obligados a ensayar en pisos o espacios muy pequeños, lo cual es un verdadero problema, ya que los vecinos no soportan, con razón, las caidas y gritos de los actores, pasadas las diez de la noche,

     ¿Dónde actuar?, ¿cómo preparar un espectáculo?, ¿por qué no existe un teatro o local estable en Barcelona, al estilo del “Lliure”, dedicado exclusívamente a espectáculos y actuaciones para niños? […] Son preguntas que, una ciudad como la nuestra, debería tener solucionadas.”

Nuría Ventura (23·02·1978)

Pediodista

Presentació

      UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL GRUP, que va poder constatar la seva efectivitat en altres països europeus, era el d’aconseguir un local fix,  ben situat, que facilites l’assistència habitual dels espectadors, i oferir-los els muntatges programats amb la màxima riquesa expressiva, així com la organització d’un ampli ventall d’altres activitats.

Inicialment, van poder consolidar la seu oficial de gestió del grup, gràcies a Josep Massagué que els va cedir una part del seu estudi d’escenògraf, situat en un entresol del carrer Diputació.

El 1978, Teresa Samsó era la presidenta de l’Associació de la Cort Angèlica de San Lluís Gonzaga (Els Lluïsos de Gràcia) i treballava a la redacció de la revista Cavall Fort. Persones vinculades als seus Cicles de Teatre, on U de cuc actuava sovint, coneixedores de les necessitats primordials del grup, van propiciar el contacte entre Teresa Samsó i  Francesc Alborch.

      LA PRESIDENTA VOLIA REVITALITZAR EL TEATRE, una de les activitats importants de l’entitat. Disposaven d’una sala de tres-centes localitats, un escenari esplèndid amb pont practicable, un telar notable i les corresponents instal·lacions complementaries i també, una cabina amb tot el material necessari per poder projectar pel·licules de 35 mm.
     La Teresa, convençuda de la serietat i la motivació del grup, va veure amb bons ulls cedir, de forma compartida, aquestes instal·lacions a canvi de que les mantinguessin en bon estat i es fessin càrrec de la seva programació els caps de setmana, representant les seves obres i també les d’altres grups. S’acorda una quantitat, revisable per temporades, per cada vegada que es faci una representació pública. Aquest abonament ajudaria a cobrir les despeses del consum d’aigua, llum i personal de sala (la neteja no s’hi inclou).
 

       EN AQUESTA DISPONIBILITAT QUE SE’LS OFERIA van veure l’inici d’una nova i important etapa pel grup. Cercant el reconeixement oficial i el suport econòmic del desitjat Centre Estable d’Espectacles per a Nois i Noies, van exposar en un detallat i extens dossier, tot allò que pretenien fer  i que podien oferir “como una posible extensión de la labor que lleva a cabo el C.E.N.I.N.A.T.” (1), i el van presentar a la Dirección General de Teatro a través del Subdirector General de Actividades Teatrales, l’octubre de 1979, el considerat Any Internacional del Nen. I, malgrat que van fer constar els principis 2 i 7 de la Declaració dels Drets del Infants, no van obtenir cap resposta.

      COM A GRUP TENIEN IDENTITAT JURÍDICA , però com a gestors del pretès Centre d’Espectacles no en tenien cap: no podien oferir, als possibles patrocinadors, cap garantia de permanència i continuïtat en Els Lluïsos; la seva junta no va voler signar mai cap document que els  confirmés oficialment la cessió o el lloguer temporal de les instal·lacions, la qual cosa va dificultar l’obtenció de subvencions; aquest aspecte va millorar, lleugerament, en el moment en  què el grup es va professionalitzar i es va inscriure com a SA destinada a la gestió i organitzador d’activitats, allà on fos.

      LA INCORPORACIÓ DE LA GENT D’U DE CUC a l’entramat d’activitats d’Els Lluïsos, compartint les instal·lacions teatrals, tampoc va estar exempta de dificultats: no eren socis, no podien ser-ho,  ja que perdrien la seva autonomia de gestió; estaven “acollits”, només, per la bona voluntat de la seva presidenta. Aquesta situació, tot i que també hi van haver col·laboradors, va representar un punt de fricció i enfrontaments constants amb alguns membres de l’entitat.

       A PESAR D’AQUESTS ESCULLS, els components d’U de cuc  van tirar endavant, plens d’il·lusions i bons propòsits: volien aconseguir un nou i dinàmic servei pel barri de Gràcia i per a la ciutat. D’entrada, van netejar i pintat les dependències disponibles. Van agençar els camerinos amb miralls reciclats i una il·luminació adient. Van incorporar, instal·lar, i també compartir, tot el seu considerable bagatge tècnic de llums  i so. Els de Drac Màgic, que es van incorporar al equip per encarregar-se de les activitats cinematogràfiques, també van treure la pols i van possar a punt el material de la cavina de projecció. I, sense abandonar el local del carrer Diputació, seu administrativa del grup, van poder preparar nous espectacles amb les condicions (materials i físiques) imprescindibles per aconseguir els millors resultats.

      I, EL PACTE ES VA COMPLIR. Els Lluïsos van  aparèixer a les cartelleres infantils, amb   programes de  teatre i cinema els caps de setmana i el dies laborables. Aquestes activitats van ser l’inici del desitjat Centre (Estable) d’Espectacles per a Nois i Noies que, sense cap suport econòmic confirmat, van inaugurar oficialment el novembre de 1980. Drac Màgic s’encarregave de la selecció i de la projecció de les pel·lícules adients; la majoría procedents de païssos del Est però doblades al català gràcies a les gestions de Cavall Fort

Des del primer moment, Victor Suañez, actor del grup, se’n va fer càrrec de la seva gestió i programació. Sense la seva constant dedicació, aquest projecte no hagues anat endavant. Lisa Coca, també actriu del grup, va dissenyar el logotip: una finestra oberta amb una cortina plena d’estels.

      TEMPORADA DARRERA TEMPORADA, van anar organitzant i programant un munt d’activitats, tal i  com van ser els Festivals de Cinema per a Nois si Noies, la presentació de publicacions especialitzades, l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, els cicles de teatre per a les escoles, actuació de grups de disciplines diverses (circ, mim, música, titelles, llum negra, etc), i també procedents d’altres autonomies de l’estat, el detall dels quals podeu veure a continuació.

Gestors i organitzadors

A partir de l’any 1980, comença la nostra tasca com gestors i organitzadors. Ens adonem que el fet teatral és més ampli que la sola realització de muntatges i que cal que l’oferta d’espectacles adreçats a nois i noies tingui un ventall més ample.

En aquests vuit anys hem contractat 767 representacions d’espectacles realitzats per diverses companyies, amb un públic estimat en 250.000 persones.

Del "Centre d'espectables per a nois i noies"

1980Gestió i programació de la 1a.TEMPORADA – (1980/81)
1981Gestió i programació de la 2a.TEMPORADA – (1981/82)
1982Gestió i programació de la 3a.TEMPORADA – (1982/83)
1983Gestió i programació de la 4a.TEMPORADA – (1983/84)
1984Gestió i programació de la 5a.TEMPORADA – (1984/85)
1985Gestió i programació de la 6a.TEMPORADA – (1985/86)
Organització de la “I MOSTRA D’ESPECTACLES INFANTILS DEL PAIS BASC”.
1986Gestió i programació de la 7a.TEMPORADA – (1986/87)
1987Gestió i programació de la 8a.TEMPORADA – (1987/88)
Gestió i organització, dins el programa “ESTIU-87” de l’AJUNTAMENT DE BARCELONA, de tallers de teatre, màgia, mim i circ.
Gestió i organització del 1er CURS de tallers d’expressió dramàtica per a nois i noies (dies laborables)
Gestió i organització, dins el programa “ESTIU-88” de l’AJUNTAMENT DE BARCELONA, de tallers de teatre, màgia i circ.
Gestió i organització del 2on CURS de tallers d’expressió dramàtica per a nois i noies (dies laborables).
1988Gestió i programació de la 9a.TEMPORADA – (1988/89)
Gestió i organització, dins el programa “ESTIU-88” de l’AJUNTAMENT DE BARCELONA, de tallers de teatre, màgia i circ.
Gestió i organització del 2on CURS de tallers d’expressió dramàtica per a nois i noies (dies laborables).

De campanyes, cicles, tallers, etc.

1984Gestió i programació del “CICLE DE TEATRE TARDOR-84” als barris de Sants, Gràcia, Horta i Poble Nou. (AJUNTAMENT DE BARCELONA).
1985Gestió i programació dels CICLES DE TEATRE MUNICIPAL de TARDOR-85, HIVERN-85, PRIMAVERA-85 als barris de Sants, Gràcia, Horta i Poble Nou (AJUNTAMENT DE BARCELONA).
1986Gestió i programació del CICLE MUNICIPAL de TARDOR-86 als barris de Ciutat Vella, Sants, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi (AJUNTAMENT DE BARCELONA).
Gestió i programació de “1er CICLE DE TEATRE PER A LES ESCOLES PUBLIQUES DE CORNELLA”.
1987Gestió i programació del CICLE MUNICIPAL “PRIMAVERA-87” als barris de Gràcia i Ciutat Vella.
Gestió i programació del CICLE MUNICIPAL DE TEATRE “TARDOR-87” als barris de Gràcia, Sant Martí, l’Eixample, Ciutat Vella i Horta-Guinardó (AJUNTAMENT DE BARCELONA).
Gestió i programació del “2on CICLE DE TEATRE PER A LES ESCOLES PUBLIQUES DE CORNELLA”.
Organització i realització de TALLERS DE TEATRE PER MESTRES de l’escola pública de CORNELLA DE LLOBREGAT.
1988Organització i realització de ALLERS DE TEATRE PER A NENS de les escoles públiques de Ciutat Vella i L’Eixample.
Organització i realització de la campanya “EL TEATRE VA A L’ESCOLA”, per a les escoles de : CORNELLA DE LLOBREGAT, CERDANYOLA, EL PRAT DE LLOBREGAT, CIUTAT BADIA, BARBERA DEL VALLES, SANT FELIU DE LLOBREGAT, SANT JUST DESVERN, RIPOLLET i SANT BOI.
Organització i realització de TALLERS DE TEATRE PER A MESTRES de les escoles públiques de CORNELLA, GAVÀ i SANT BOI.

      A PESAR DELS ÈXITS OBTINGUTS EN TOTS ELS ASPECTES, cada temporada tenien uns dèficits que eren absorbits pel grup, gràcies a les aportacions que rebien de les actuacions que feien en altres llocs. Com que la descapitalització s’anava agreujant per la manca d’un finançament oficial fixo, i pel fet de no disposar d’un contracte d’arrendament signat, en un cert moment, van intentar traslladar-se a un nou local/teatre: la sala Edèn Concert. Però, tampoc no van aconseguir l’esperat ajut  institucional necessari.

El principi del final

      L’AJUNTAMENT PATROCINAVA MOSTRES DE TEATRE, però el pagament s’endarreria cada vegada més. El 1989, després de finalitzar la darrera Mostra de Teatre, el grup no disposava de prou fons per poder pagar els grups participants i l’Ajuntament els hi va dir que, com que no sabien quan els hi podrien pagar, demanessin un préstec, en aquest cas considerable, que ells l’avalarien. I així ho van fer. Però, arribat el moment de la devolució, l’Ajuntament no va voler fer-se càrrec del 16% que en aquell moment representaven els interessos del préstec rebut. Això va provocar l’asfixia econòmica del grup. A aquest fet, es va afegir que la nova junta d’Els Lluïsos no va voler prorrogar  la cessió parcial del teatre i les seves dependencies. La coincidència d’aquests dos fets va propiciar l’extinció del Centre (Estable) d’Espectacles per a Nois i Noies, després d’onze anys de funcionament.

      ALS DOS FETS, ABANS EXPOSATS, se n’hi va afegir un tercer: l’entresol del carrer Diputació, seu administrativa del grup, va ser requerit pel seu propietari per a ús propi. La falta d’espais on tornar-se a establir i un munt de deutes, que es devien saldar, varen  posar el punt i final a la història d’U de cuc, teatre, després de disset anys d’activitat.


Colofó

Quatre components del grup van continuar representant MILES GLORIOSUS, el darrer re-muntatge del grup. I un cop esgotada l’explotació, dos d’ells, van arrendar el local que havia deixat el teatre Joan Brossa i van engegar el , fins avui, reconegut i super-actiu teatre Tantarantana.

RECULLS DE PREMSA

Núria Ventura
DESTINO. 23·02·1978

“U de cuc” o la profesionalidad de un grupo de teatro.

      Cada dia se hace más evidente la necesidad de un teatro estable para niños que fomente su interés hacia este arte.

      […] En el mismo teatro Romea a veces los grupos han tenido que actuar con la iluminación y los decorados del vodevil o musical que se representaba por la tarde.

      […] ¿Dónde actuar?, ¿cómo preparar un espectáculo?, ¿por qué no existe un teatro o local estable en Barcelona, al estilo del “Lliure”, dedicado exclusivamente a espectáculos y actividades para niños?

 
GUIA DEL OCIO. Del 25 al 31·05·1981.

Sin subvención, difícil continuidad.
[…] finaliza su primera temporada con la paradoja de que a pesar de haber conseguido un balance positivo (22 sesiones de cine, 42 de teatro, una muestra de espectáculos vivos, y la 1a Mostra de Cinema Infantil a Catalunya), el futuro es incierto. […] el déficit final es de 1.930.000 pts., que corre a cargo de los grupos que han actuado durante la temporada […] un déficit que podría estar perfectamente cubierto por las instituciones públicas […] U de cuc ha recorrido todos los despachos de la ciudad con posibilidad de subvención y aún no ha recibido ninguna respuesta para el curso que viene.

Ruiz de Villalobos
DIARIO DE BARCELONA. 12·07·1981.

En peligro “U de cuc” y su “Centre Estable”

[…] es uno de los grupos de teatro de Catalunya que más están trabajando en pro de un teatro infantil. Buena prueba de ellos es la recién terminada primera temporada […] Si se tiene en cuenta la poca promoción que ha tenido y la falta de cualquier tipo de ayuda de las entidades oficiales catalanas, […] sólo La Caixa de Barcelona cubrió parte de los gastos del último trimestre […] puede decirse que la campanya ha resultado un éxito. […] Pero, con una media de 188 espectadores por sesión, únicamente se ha cubierto el 42 por 100 del presupuesto general. […] Ante esta situación, no cabe duda que las perspectivas son absolutamente negativas.

 
EL CORREO CATALÁ. 13·07·1982

U de cuc pasa balance de la segunda temporada del Centre d’Espectacles-

[…] 6 sesiones decinema, 63 de teatro, magia, títeres y espectáculos musicales; 12 grupos participantes; y 14.000 espectadores. […] Se ha cubierto económicamente con la prticipación de La CaIxa de Barcelona (36,8%); el importe de las localidades (26%); Generalitat (15,8%); déficit (21,4%).El grupo promotor lamenta que ni el Ayuntamiento ni la Diputación hayan colaborado en la empresa, pero esperan conseguirlo de cara a la próxima temporada.

LA VANGUARDIA. 18·07·1982

El grupo teatral “U de cuc” prepara su futura temporada.

[…] bajo el lema “10 anys de U de cuc” han esbozado ya algunos proyectos para celebrar su décimo aniversario. Además de nuevos montajes, el primer trimestre realizarán exposiciones de fotografias, conferencias a cargo de especialistas de la educación, con el arte escénico por tema, y exposiciones sobre las obras realizadas. Y un concurso de teatro para chicos y chicas, con participación de grupos según edades, procedentes de escuelas y centros “d’esplai”.

[…] Existen otros propósitos a conseguir, tales como el traslado a un nuevo espacio donde constituir “un núcleo cultural estable que pueda ofrecer al público en general manifestaciones creativas de toda índole de màxima calidad y también trabajos paralelos de anàlisis e investigación que puedan incidir sobre la formación estética i cultural de los niños”.

Josep Sandoval
LA VANGUARDIA. 30·10·1983

[…] La confirmación de la temporada 83-84 del Centre d’Espectacles ha sido posible gracias a las subvenciones de la Generalitat y la Diputación. También “La Caixa” les ayuda de modo indirecto proporcionándoles actuaciones en colegios. […] Parte del grupo se dedica únicamente al teatro y tienen un sueldo asignado que, dadas sus características, es más bien escaso.

[…] Y hay dos propuestas que discuten ilusionados: la participación, con temporada incluida, en el Centro Cultural de la Villa de Madrid y quince días en Bruselas, como intercambio con una compañía belga.

 
Mercè Sàrrias i Fornés
CARRER GRAN 15·11·1985

L’U DE CUC EN LA CORDA FLUIXA PER CULPA DE LES SUBVENCIONS

[…] I aquest any, les aportacions habituals […] s’han reduït: la Generalitat els ha lliurat cent cinquanta mil pessetes menys que l’any passat, a causa, segons Jordi Maluquer (Director General de Teatre, Música i Cinema), a un retall d’un 10% en el pressupost de la conselleria a la qual ell pertany. La Caixa de Barcelona, que en un principi va retirar totalment la seva contribució adduint voler dedicar-se a altres camps culturals, ha decidit finalment prestar suport a la companyia amb mig milió de pessetes, mentre que l’any anterior ho havia fet amb dos milions. L’única que manté el mateix ajut, de mig milió, és la Diputació.

S.F.
LA VANGUARDIA. 5·10·1986

Los músicos de Bremen” inician la que puede ser última temporada de los Lluïsos de Gràcia.

La única sala estable de teatro infantil de Barcelona, desaparecerá a menos que se produzca una reacción institucional. […] El problema multisecular del teatro, la falta de recursos se agrava en gran medida al tocar el teatro infantil. El bajo coste de las entradas hace que estos espectáculos precisen de un apoyo de carácter institucional. […] “…si no se consiguen los nueve millones necesarios para tirar adelante el resto de la temporada, el 31 de diciembre, el año viejo se llevará consigo al Centre d’Espectacles”.

Recordemos que la programación de Cavall Fort desapareció en enero pasado […] por lo que el Centre es el único teatro infantil con carácter estable. […] y si quien corresponda no lo remedia, se cerrará el Centre.

EL PAÍS. 4·10·1988

U de cuc proyecta crear un nuevo centro de espectáculos juveniles.

[…] esta semana presentará a las instituciones su proyecto definitivo para la creación de un nuevo centro polivalente, dado que Els Lluïsos “se nos ha quedado pequeño”. El grupo manifestó que considera muy adecuado para sus necesidades el espacio del Edén Concert, actualmente cerrado. […] incluiría una sala polivalente y otra más pequeña para espectáculos minoritarios o de marionetas, espacio para ensayos, hemeroteca, videoteca y otros servicios. […] Tendría también un apartado dedicado a los jóvenes con problemas de adaptación social.  El Ayuntamiento, según U de cuc, está especialmente interesado en esta propuesta.

Sergi L. Egea.
EL PERIÓDICO. 5·10·1988

La sala Edén Concet puede reabrir como teatro infantil.

El grupo U de cuc negocia la gestión de la antigua sala de “music.hall”.

[…] “desde hace cuatro años tenemos la idea de establecer un teatro integral para jóvenes” […] “una vez tengamos un acuerdo y las ayudas de las instituciones iniciaremos la remodelación de la sala.

LA VANGUARDIA. 5·11·1988

U de cuc presenta “Miles Gloriosus” mientras espera adquirir la sala Edén.

[…] en cuestión de diez o quince días debe quedar decidido si el Edén pasa a manos del grupo […] o si éste optará por otra posibilidad en el Eixample: las viejas cocheras de tranvías de la calle Borrell. En estos momentos, se están desarrollando conversaciones con el Ayuntamiento y la Generalitat y buscando “sponsor” a fin de obtener apoyo económico.

[…] La compañía se siente afectada por una falta de atención por parte de la instituciones hacia el teatro infantil y juvenil. […] “Los 50 teatros de la “xarxa” no contratan espectáculos infantiles. El motivo de este desinterés está muy claro: “los niños no votan”. 

U de cuc