La ventura de Pinotxo

TEMPORADES 1982-1983 i 1984

Documents

Cartell
Portada programa Cavall Fort
Primer repartiment
Portada programa
Segon repartiment

Les dades

No es disposen de dades complertes de la trajectòria d’aquest muntatge. De les registrades destaquem les següents:

Sobre la versió teatral

Entre totes les que conec, la història contemporània que s’assembla més a la de Pinotxo és la del Lute. L’un i l’altre es resideixen, amb totes les seves forces, a sotmetre’s a les normes, i, al final, acaben doblegant-s’hi del tot i esdevenen personatges modèlics.
Pinotxo i “El Lute” resulten exemplars, perquè en el seu doble excés – la rebel·lió total, primer, la submissió total, després – posen de manifest els mecanismes més profunds i invisibles de l’educació. Ens recorden que tota educació és aprenentatge i, sobretot, que no hi ha aprenentatge sense transgressió deliberada: només transgredint de forma voluntària i essent castigats com cal aprenem la norma, coneixem els límits en carn pròpia.
I encara més: Pinotxo i El Lute ens demostren espectacularment que tota transformació moral comporta sempre una transformació física, que quan canviem de principis ètics també canviem d’aspecte. Entre el bandit de galtes fosques que saltava marges i l’advocat d’avui, amb pell i i ulleres de senyor, hi ha la mateixa distància que separa un ninot d’un nen endreçat i polit. La distància que va de l’ésser salvatge a l’ésser civilitzat, del titella a la persona.
Ens podem preguntar si aquesta transformació val la pena o no. Però, sigui quina sigui la resposta, vull recordar que tant el llibre de Collodi com la meva versió teatral, són, en el fons, una incitació simultània a l’ordre i al desordre. Espero que cadascú hi trobi allò que li exigeix la seva circumstància personal.

Jaume Melendres

Sobre el muntatge

En el muntatge de LA VENTURA DE PINOTXO em vaig proposar la consecució d’un espectacle totalitzador. Les característiques del personatge i la versió de Jaume Melendres m’ho permetien. Volia que fos, alhora, document històric i fantasia desbordada. Volia integrar el passat amb el present més immediat, provocar la rialla i l’emoció colpidora, contribuir al plaer sensual i a la reflexió.
A tall d’experimentació, em va semblar interessant d’utilitzar un complex sistema audiovisual per retroprojecció en tres pantalles, que em permetia omplir -i buidar- en pocs segons, l’inefable “espai buit” amb les més insospitades criatures, ambients i situacions. Amb ell podia, entre moltes altres coses:
– enriquir l’acció dramàtica
– ampliar i fer més pròximes tota mena d’informacions i referències
– comparar diversos tractaments formals i ideològics del conte, a partir de les il·lustracions dels dibuixants que han mantingut viu el personatge durant aquests primers cent anys de la seva existència.
Aquest plantejament base requeria també una particular interpretació dels personatges. Els sis actors havien de dinamitzar -però reflexivament- les explicacions d’en Pinotxo nen sobre el “com” i el “per què” de la seva transformació. I idèntics propòsits havien de guiar el disseny de l’espai escènic, la música i les cançons, el vestuari i les màscares, per tal d’aconseguir un tot harmònic i equilibrat, suficientment obert i suggeridor.
Crec que puc dir que els diversos equips que hem intervingut en aquest procés teatralitzador hem portat la nostra tasca fins a les darreres conseqüències que ens han permès els mitjans disponibles. I és que, com sempre, hem pretès que aquest nou treball de “U de cuc” fos per a tots vosaltres EL MES SORPRENENT I ENRIQUIDOR ESPECTACLE QUE MAI HÀGIU VIST.

Francesc Alborch

Galeria d'imatges

Recull de PREMSA I crítiques

Josep SANDOVAL

LA VANGUARDIA
16·05·1982

“Pinotxo” cumplirá cien años

En septiembre, “U de cuc” cierra su primera década con un homenaje a Pinotxo […] La fiesta será la participación catalana a los actos que se celebran ya en Europa para conmemorar el cumpleaños del muñeco hecho niño por su buen corazón. Aunque los del célebre grupo de teatro infantil sean los primeros en dudar si aquello fue un premio o un castigo. […] esta temporada 81-82, “U de cuc” se ha desglosado: “Tenemos dos compañias, una que atiende diariamente las sesiones de las escuelas y otra que actúa en las que denominamos tiempo libre. […] Los ensayos han comenzado, el ambiente es feliz. Alborch está satisfecho, de modo especial cuando piensa que “la otra tarde, viendo Marat-Sade, un grupo de jóvenes de unos dieciocho años nos saludó diciendo que se habían aficionado a la escena a través de nuestros montajes, que ellos eran unos fans, diez años atrás […] Y esas pequeñas cosas son las que, en el fondo, compensan un esfuerzo, una dedicación y el sacrificio que todos nosotros realizamos”

EL PERIÓDICO 14·11·1982

Cien años de Pinocho y diez de U decuc

[…] U de cuc vuelve a poner a prueba su probada capacidad, yendo más allá de la anécdota del cuento, y buscando la esencia del relato, un bello espectáculo que debe ser visto i disfrutado. […] U de cuc, teatre está celebrando sus diez años de fructífera vida. Diez años que coinciden con los del Moviment Rialles de Catalunya. […] La primera representación de U de cuc fue precisamente en la inauguración de Rialles. El pasado sábado. Rialles-U de cuc y otros pioneros del espectáculo infantil, se unieron en una entranyable cena.

EL PERIÓDICO 27·11·1982

Un “Pinotxo” de U de cuc, en el Romea

[…] Ayer, en el Instituto Italiano, se celebró un coloquio en el que se presentó oficialmente el montaje. […] Jaume Melendres ha cuidado en su adaptación de mantener la esencia del cuento, dándole un quiebro final para acercarlo a nuestra realidad actual. El tándem Paco Alborch (director) y Josep Massagué (escenografía y vestuario) ha trabajado durante dos años en la elaboración de este montaje.
En todo momento se ha pretendido mantener un tono de sobriedad en los elementos escénicos utilizados, fomentando continuamente la imaginación del espectador.

GACETILLA 26·11·1982

Mesa redonda: “Pinotxo” y el grupo u de cuc

En el Instituto Italiano de Cultura, pasaje Méndez Vigo, 5, se realiza a la 1 de la tarde una mesa redonda sobre la obra La ventura de Pinotxo, a cargo del grupo U de cuc.

Salvador CORBERÓ

HOJA DEL LUNES
29·11·1982

“Pinotxo” con espíritu hamletiano.

           […]Melendres ha querido subrayar que las cosas li iban mucho mejor cuando se amparaba en la rebeldia que al seguir los pasos trillados que le marca la sociedad. Este “Pinotxo” dubitativo, que además gusta de difundir unas lecturas anarquistas del momento, ha tenido un tratamiento eficaz, dinámico, directo y nada infiel a la idea central de la versión literaria. Con un problema que se nos antoja grave, ya que para un público eminentemente infantil, esa asimilación del concepto abstracto de la rebeldia, resultarà difícil y desconcertante.

Francesc NOVELL

CARRER GRAN Desembre de 1982

LA VENTURA DE PINOTXO

Altra vegada, U de cuc ens delecta amb la darrera de les seves estrenes, […] Un altre dels factors més aconseguits […] és l’aportació d´un audiovisual que enriqueix la tasca dramàtica mitjançant una successió d´imatges que reflecteixen les moltes versions de Pinotxo per part d´autors diferents: dibuixos, pel.lícules, il.lustracions, etc.
Tot això queda amenitzat per la música que s’intercala al muntatge i amb cançons cantades pels diferents actors del grup, així com per la realització escenogràfica que emmarca tota l’acció. […] una vegada més, demostren llur capacitat de fer les coses ben acabades, i d’establir una comunicació directa amb el públic assidu que hi passa una estona ben agradable.

Osvald CAMPALANS

LA MAÑANA 15·11·1983

“La ventura de Pinotxo” i la desgràcia de “U de cuc”

Doncs sí, com els equips de futbol, els grups de teatre també tenen les seves tardes/matins dolentes […] Amb més de tres quarts d’hora de retard, U de cuc iniciava una representació[…] segellada amb el toc de la desventura […] la tècnica va fallar i l’espectacle va fer més aigües que el pobre Pinotxo moments abans d’ésser cruspit per la balena. Cert és que contra els elements imprevisibles poc resta per fer… un cop passen. Altra cosa és evitar-los, estar preparat per a les contingències. I “U de cuc, teatre” és un grup de teatre professional que té l’obligació de preveure possibles falles (sobretot si son tan decisives per a la bona marxa de l´espectacle) i evitar resultats tan poc airosos que ni avui dia es permeten els grups de teatre aficionat […] El text i les intencions no s’han vist afavorides per tot el capítol de successos cronicat. I és una veritable llàstima perquè el Teatre Principal estava de públic com el rovell d’un ou. Bon viatge, “U de cuc”…

CAVALL FORT Gener 1983

El teatre de Cavall Fort

El dia 19 de desembre (1982), al teatre Romea […] es va cloure el XXXII Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort, amb la tercera representació de La ventura de Pinotxo […] a càrrec del grup U de cuc, que hi va aconseguir un èxit més que merescut. Es va aprofitar la sessió per a tributar als seus components un petit acte d’homenatge i simpatia, amb motiu d´acomplir-se els deu anys de la seva ininterrompuda tasca, duta a terme amb un gran sentit de l’exigència i amb uns propòsits permanentment renovadors de l’espectacle teatral, en pro del teatre per a nois i noies.

CRITICA SOBRE LA OBRA PINOTXO

por MONICA ORDUÑA (Madrid 12·02·84). Tengo 11 años de edad

“Sobre Pinocho. Eso de que sea un personaje que cuenta y otro que es como el pensamiento del que lo cuenta, no me parece muy bien ya que es una obra para niños y se hacen un lío con dos Pinochos.
Eso sobre las diapositivas no me ha parecido bien ya que ayudándose por fotografías quita vida al personaje y solo se hace la cuarta parte de la obra. Además como es una obra de teatro ha de hacerse todo a través del diálogo.
El mar no me ha parecido bien reflejado, ya que habrá otros medios de representar el mar de mejor forma.
Lo de la moraleja no me ha parecido bien porqué hay niños que estudian mucho y tienen menos éxito que otros que no dan golpe.
Lo del hada no me ha gustado porque a pesar de ir muy bonita, desde pequeña me han hablado tanto de las hadas que he acabado aborreciéndolas. Y yo pienso que hay otras formas de expresar la bondad.
Yo pido un teatro de niños, con aventuras de niños, travesuras de niños y problemas de niños actuales. Que tenemos muchos y no se han visto por ninguna parte.
A pesar de todo en conjunto muy bien. Mi enhorabuena.”

Mónica

Sinopsi argumental

PRÒLEG
Pinotxo, transformat ja en nen, exposa als espectadors la conclusió a la que ha arribat pocs moments després de deixar de ser ninot: “Per ser ric i feliç, primer s’ha de ser dolent”. I per demostrar-ho, ens parla dels fets més destacats de la seva vida…

PRIMERA PART
…Del seu naixement en un ambient pobre i miserable, a partir d’un tros de fusta i fruit del desig del sabater Geppetto de tenir un putxinel·li amb que guanyar-se la vida per pobles i mercats.
…Del descobriment de la capacitat enutjosa de créixer-li el nas cada cop que diu una mentida.
…De l’encontre amb la seva consciència, empipadora constant, personificada en un Grill.
…De la seva primera desobediència en anar al teatre de putxinel·lis en lloc d’anar a l’escola, sense tenir en compte el sacrifici del seu pare Geppetto, que s’havia venut l’abric per poder-li comprar el llibre.
…De la mala estona passada davant del gegant Menjafoc i de la seva nova falta de voluntat en deixar-se entabanar per l’astúcia de la Guineu i del Gat trapella, que el portaran ben bé a les portes de la Mort, d’on es va poder escapar gràcies a la intervenció de la Fada i dels seus metges, els doctors Mussol i Corb.
…De la sorpresa en descobrir el sentiment d’estimar.
…De la cobdícia per aconseguir diners sense cap esforç, que el va dur a ser considerat un lladre.
…De la traïció que va fer a qui havia confiat en ell, per alliberar-se de la condició de gos en què es trobava.
…De l’amargor que va sentir en comprovar la mort de la seva Fada estimada, com a conseqüència dels disgustos que la seva desobediència li havia provocat.
…De les sensacions viscudes en el vol amb el detectiu Colom, sortejant una tempesta sobre el mar, cercant el seu pare Geppetto, perdut entre les onades enfurismades.

SEGONA PART
…Del seu intent fracassat de rescatar-lo, que el va dur al país de les Abelles Treballadores, on va refusar de treballar, tot i que es moria de gana.
…Del retrobament amb la Fada, però més gran i més vella, a causa de les malifetes que no deixava de fer.
…Del seu ferm propòsit d’anar a escola i d’aprendre molt, aviat oblidat davant la proposta del trinxeraire Xinxeta, d’anar al País de Tantmefà, d’on va tornar convertit en ruc, camí d’un circ, per fer riure la gent.
…De tant a prop com va estar de morir quan el domador va voler alliberar-se d’ell, perquè s’havia trencat una pota i ja no li servia per res.
…De la intervenció dels peixos en la recuperació de la seva figura de putxinel·li.
…De la trobada amb la Tonyina i el seu pare Geppetto dins el ventre del monstre marí.
…Del seu penediment i de la ferma decisió de treballar i ser útil als altres, després de veure la fi d’aquells mal companys amb qui havia conviscut.

EPÍLEG
Però la vida de Pinotxo continua, ara en un ambient familiar. Li costa d’adaptar-se. El Pinotxo nen enyora i intenta de recuperar el Pinotxo putxinel·li que fuig enmig del públic.

Anecdotari

A LA VANGUARDIA del 16 de maig de 1982, en Josep Massagué deia: […] la acción se ha situado en el solar de una ciudad portuaria, porque ese espacio es un pequeño mundo donde puede suceder todo: se instalan circos, ferias, barracones…, es el paisaje que se ve desde las ventanas donde viven “Pinotxo” y sus gentes, un universo particular.”
Tot estava apunt: la maqueta de l’espai escènic, realitzada; com també el disseny del vestuari; once actors per interpretar quasi cinquanta personatges, PERÒ…, a n’en Francesc (el dire) no el motivava prou aquest plantejament. I va ser una tarda calorosa del mes de juliol, passejant pel camp que , de cop i volta, va veure clarament com devia ser el nou muntatge: un homenatge intemporal als cent anys d’existència d’aquest personatge i les seves diverses recreacions físiques: Sis actors, càmera negra, varies pantalles i un complexe sistema de retroprojeccions.

ENTREVISTA EN LA REVISTA “ROBINSON”

Revista juvenil radical (mayo-junio 84)

PRIMERA MUESTRA DE TEATRO INFANTIL Y JUVENIL EN MADRID (Del 31/01/84 al 12/02/84)

ENTREVISTA CON FRANCESC ALBORCH, director del grupo “U de cuc, teatre”.

¿Qué ideas te llevaron a optar por el teatro infantil y juvenil?

La de proporcionar al niño espectáculos completos, que fomentasen el desarrollo de su capacidad creadora, y su autonomía cultural; que se preocupasen por sus necesidades y sus intereses. Espectáculos comprometidos con la actualidad, sin pretensiones didácticas, que mostrasen, más que enseñasen, la vida. En fin, la de proporcionar al niño, como ser completo que es, espectáculos “adultos”, sin concesiones a la simple participación, a la payasada por la payasada, a la provocación manipulada.

¿Desde cuando trabajas en este sentido?

Desde el verano de 1972. Desde esta fecha, y hasta el momento, he realizado catorce montajes, y algunas reposiciones de los mismos, muy diferentes en su aspecto formal pero cuyo contenido va conectando perfectamente con la problemática del niño, desde los cinco-seis años hasta su adolescencia. La pasada temporada ofrecimos un ciclo de representaciones, ilustrativas cronológicamente del aspecto indicado, con varios montajes de nuestro repertorio.

¿Cuál montaje crees tu que causó mayor impacto en tu público?

Históricamente hablando, a nivel espectacular: “El sueño de Bagdad”, quizás el más internacional de nuestros montajes. A nivel temático: “Los leones de arena”, al tratar el delicado tema de las relaciones entre la pareja; y “Las aleluyas de un niño tozudo”, por plantearse, y cuestionar, el “por que” de la existencia. Entre los más recientes, “La ventura de Pinocho”, una simultanea incitación al orden y al desorden, a la integración y a la rebelión.

¿Por qué VENTURA y no AVENTURA de Pinocho?

Porque el sentido de ambas palabras es completamente distinto. Nosotros queríamos ofrecer a consideración la “Ventura” – o desventura- del personaje. La “Aventura” ya quedaba implícita en ella.

¿Cual es la escena más espectacular y cual la más fuerte en contenido?

El público destaca con sus aplausos la espectacularidad, o ingeniosa utilización de un elemento tan simple como una sábana, de la escena del mar y aparición de la ballena. Y con su perplejidad manifiesta, el bofetón de la hada-madre a Pinocho recién transformado en niño, en el inicio de su “Ventura”.