El gran màgic d’Oz

A LA RECERCA D’UN MATEIX

TEMPORADA 1981-1982 I 1983

Documents

Cartell
Portada Cavall Fort
Portada Centre d'Espectacles
Primer repartiment
Segon repartiment

Les dades

No es disposen de dades complertes de la trajectòria d’aquest muntatge.

De les registrades destaquem les següents:

  • 21 i 22, 28 i 19·11·1981, Estrena en el teatre Romea, dintre del XXX Cicle de Teatre Cavall Fort. (4 repr,)
  • 19 i20, 26 i 27·12·1981 i 2 i 3, 9 i 10·01·1982. Centre d’Espectacles (8 repr.)
  • 19·01·1982. Sant Vicenç de Sarrià.
  • 7·02·1982. Centre Parroquial d’Horta.
  • 21·02·1982. Centre Moral de Poblenou
  • Març de 1982. Gravació en TVE2. Espai: XOCOLATA DESFETA (Cat.)
  • Abril de 1982. Gravació en TVE2. Espai: EL CARRO DE LA FARSA (Cast.)
  • 22 i 23·09·1982. Participació en la 4ª Muestra Internacional de Teatro, de Valladolid, amb EL MAGO DE OZ (2 repr.) i EL GRAN CLAUS I EL PEQUEÑO CLAUS. (1 repr.)
  • 26·09·1982. Puigcerdà. (Inici del Curs Escolar 82-83).
  • 3 i 4·11·1892. Ciutat Meridiana. Campanya: La Caixa a les Escoles. (3 repr).
  • Des del 21 al 25·11·1982. Horta. Idem. (5 repr.)
  • Des del 28 al 30·11·1982. Mataró. Idem. (6 repr.)
  • 14·12·1982. Participació en les 1ª Jornadas de Teatro Infantil, de Vitoria- Gasteiz. (2 repr.)
  • 19 i 20·01·1983. Terrassa. Campanya: La Caixa a les Escoles. (4 repr.)
  • Des del 14 al 16·02·1983. Vic. Idem. (6 repr.)
  • Des del 12 al 14·03·1983. Igualada. Idem. (6 repr.)
  • 20 i 21·03·1983. Reus. Idem. (4 repr.)
  • Des del 2 al 4·04·1983. Lleida. Idem. (6 repr.)
  • 5·04·1983. Tàrrega. Idem. (2 repr.)
  • 7 i 8·05·1983. Girona. Idem. (4 repr.)
  • 9 i 10·05·1983. Figueres. Idem. (4 repr.)

Presentació

Tothom coneix el gran interès que de sempre han tingut els contes de fades per a petits i grans. Gràcies a ells hem conegut situacions i personatges que han estimulat (i de quina manera!) la nostra imaginació i que, sovint, ens han ajudat a clarificar conceptes i superar pors i complexos.

En aquest conte que seguidament veurem, hi ha, si fa no fa, tot el que s’espera trobar-hi: fantasia i diversió, aventures, intriga i emoció, baralles, persecucions… Personatges fabulosos, monstres insospitats, bruixes extravagants, un màgic molt especial i una nena que va fent-se dona. Però, encara hi ha més coses…

L’abril del 1900, l’escriptor nord-americà L. Frank Baum deia, entre altres coses: “Ha arribat l’hora d’un nou tipus de contes de fades. A l’escola es dóna formació moral…Ja n’hi ha prou, doncs, d’històries “edificants”, terribles i espantoses, plenes de càstigs i de premis, per induir a obrar rectament… Amb l’única intenció de complaure escric “EL MAGIC D’OZ”. Voldria que fos un conte de fades “modern”, en què prevalgui l’alegria de viure…”.

Vuitanta anys més tard, després de llegir-lo, podem continuar dient: Vet aquí un conte de fades “modern”. Vet aquí, doncs, un clàssic dels contes de fades. En ell hem trobat una síntesi, crítica i irònica, perfectament exposada i entenedora per tothom, de les complexitats dels éssers humans, de llurs relacions, dels uns amb els altres i amb el seu entorn, dels seus neguits per a sentir-se realitzats, i de llurs decepcions també.

D’”EL MÀGIC D’OZ” s’han fet moltes versions i adaptacions. En lloc destacat n’ha quedat la cinematogràfica, protagonitzada per Judy Garland i dirigida per Victor Fleming (1939), molt espectacular, però poc il·lustrativa del veritable contingut del conte.

Con un gran retaule, l’adaptació teatral que us presentem ha intentat deixar intactes les pinzellades mestres de l‘autor. Potser algú dels que ara llegiu aquesta introducció no arribarà a copsar tots els matisos que el conte ofereix…No us preocupeu. Si us interessen, pregunteu. Així anireu fent el camí de les “rajoles grogues” que, com a Teia, us portarà a la maduresa: a la comprensió de què és la intel·ligència…, per què hi ha persones buides i n’hi ha de massa farcides…, on resideix el valor…, què és l’amistat i l’amor per la pròpia terra…, per què hi ha xerraires que entabanen tanta gent i indueixen a matar…, qui són els altres…, qui ets tu.

Es diu en un passatge de l’obra: “L’experiència és la millor font de coneixements. Cada dia que passi aprendràs una cosa més”.

Endavant, doncs!

Francesc Alborch

certificat de persona màgica

Otorgat per la BRUIXA BONA DEL SUD

     Perdoneu la intromissió, però molt abans d’en Harry Potter, en Francesc Alborch  va ser mereixedor de rebre aquest certificat pel seu treball a favor del nostre reconeixement: les Bruixes Bones del Nord i del Sud, del País d’Oz.

     Vet aquí, doncs, que amb la nostra màgia, una nit de lluna plena, vam fermar els ulls i els sentits del neòfit i el vam traslladar a la nostre residència que ensenyoreix un vila del Penedès.

     Envoltades pels nostres acòlits, i després d’una brillant cerimònia (plena d’espelmes, és clar) vam tornar la visió i els sentits adormits del nostre ínclit hoste per celebrar el lliurament de l’honorífic certificat.

     I, com a cloenda, no va faltar un sopar camperol magnificient, que res tenia a envejar els àpats de can Hogwarts

     Jo, Francesc Alborch dono fe que el certificat atorgat, passats  els anys,  encara llueix amb colors esclatants en el meu record.

     Gràcies,Teresa, Susanna, Nuria i a tots els qui haguéssiu participat en aquest fet.  

Galeria d'imatges

Fotos de F.A.B

assaig

primera part

segona part

DISSENY VESTUARI

Josep Massagué

Recull de PREMSA I crítiques

J. Vilà i FolcH

AVUI
27·11·1981

El màgic d’Oz ens pica l’ullet.

“U de cuc” ens proposa un gran espectacle amb tots els ets i uts. Amb músiques de gran superproducció, amb un vestuari brillant i creatiu que arriba a adquirir espais de protagonisme. Bon treball el d’U de cuc, Francesc Alborch i Josep Massagué […] que ens retorna aquell bon gust de les representacions de teatre per a infants que ja començàvem a enyorar

 

P. Espinosa Bravo

DIARIO DE BARCELONA. 05·12·1981

Una vieja historia de forma muy nueva.

    Hace unos ochenta años, el escritor norteamericano L. Frank Baum escribió un delicioso cuento. De él se han hecho diferentes versiones teatrales, musicales y hasta cinematográficas- […] Ahora Francesc Alborch nos propone una nueva versión teatral […] que seguramente va a tener larga vida a lo largo de los escenarios catalanes por méritos propios.

       En realidad, Alborch ha realizado una síntesis algo crítica y reflexiva de la historia de Baum. […]  que se concentra en los puntos fundamentales, respetando el lirismo de la misma.

      Un trabajo bien hecho e interpretado con soltura, al que se asiste con agrado. Un espectáculo vistoso, equilibrado, que responde claramente al criterio que Alborch tiene sobre lo que es “teatro infantil”.

 

Salvador Corberó.

HOJA DEL LUNES. 07·12·1981

Volver a la tierra de Oz.

       […] Alborch consigue aproximar el cuento y sus intenciones al público juvenil, que se divierte y entiende las metáforas

Ll. Bonet Mojica

LA VANGUARDIA. 24·12·1981

“El màgic d’Oz”, montaje sobre un cuento de Baum.

    U de cuc ha abordado con éxito un ambicioso montaje, subtitulándolo, intencionadamente “A la recerca d’un mateix”. […] El director ha solucionado con eficacia y una simplicidad muy trabajada los cambios de escenario, dotando al espectáculo de un ritmo trepitante, […] Excelente el diseño de la escenografía y el vestuario, a cargo de Josep Massagué.

Juan Abellan

LA GUIA DEL OCIO. 11/17·01·1982

Cuento tradicional. Diversión actual.

       […] U de cuc sigue sorprendiendo a los chicos y grandes con la espectacularidad de sus producciones. […] A partir de una versión catalana firmada por Lluís Anton Baulenas y una adaptación de Francesc Alborch, […] ha surgido un montaje bien resuelto y bastante complejo en el que todo llega equilibradamente repartido entre todos los elementos que lo construyen, […] lo visual y lo hablado.

      Este juicio no es sólo elogioso para la brillante, al mismo tiempo que simple, solución plàstica empleada, […] sino también por la sencilla construcción lineal de la estructura de gimkana propia del cuento tradicional que queda perfectamente reflejada en este montaje.

Ferran Baile

EL PERIÓDICO. 23·10·1982

     […] De nuervo en este montaje se han destapado las mejores esencias del grupo, con una meritoria dirección, una imaginativa escenogradia y vestuario y una buena labor actoral en conjunto, a los que se ha añadido un certado fondo musical. Lluís Gabaldà, actor de La trepa, y cinéfilo empedernido es quien ha realizado esta selección musical, barajando su colección particular de más de 4.000 discos de bandas sonoras.

    El gran màgic d’Oz permite varios niveles de lectura y tiene alicientes más que suficientes para apasionar a un público adulto, como demostró el grupo en su representación nocturna en el reciente Festival Internacional de Teatro de Valladolid donde U de cuc consiguió un resonante éxito.

Sinopsi argumental

PRIMERA PART:

Teia, una noieta que viu en un llogarret de Kansas, és traslladada per un cicló al país d’Oz. En aterrar, la seva casa aixafa una de les dues bruixes dolentes que, juntament amb altres dues bruixes bones i un màgic misteriós, governen aquest estrany i fantàstic país.

La bruixa bona del Nord, com a premi, regala a la noieta unes sabatilles de plata amb poders meravellosos però desconeguts.

Com que Teia no vol quedar-se al país d’Oz, es dirigeix a la ciutat Esmaragda, per tal de demanar al Gran Màgic que l’ajudi a tornar a Kansas, a casa seva. Durant el recorregut, per un camí de rajoles grogues, Teia es troba amb un espantaocells que voldria tenir cervell, amb un llenyataire de llauna que voldria tenir cor, i amb un lleó que voldria ser valent.

Per aconseguir-ho, decideixen anar plegats a veure el Màgic d’Oz, però la bruixa dolenta de l’Oest, desitjosa d’aconseguir les sabatilles de plata, intercepta llur camí mitjançant boscos misteriosos, esquerdes esgarrifoses, monstres insospitats i flors encisadores, tota una sèrie de paranys que els quatres amics van superant gràcies a la intel·ligència de l’espantaocells, la sensibilitat del llenyataire i la valentia del lleó.

SEGONA PART:

Un cop arribats davant del Gran Màgic, que es presenta sota aparences diverses, aquest els diu que només accedirà a llurs desigs si destrueixen la  bruixa dolenta de l’Oest.

Aquesta s’anticipa als esdeveniments, i mitjançant els micos alats, criatures que ella té esclavitzades, destrueix l’home de llauna i l’espantaocells i engarjola el lleó, però no pot fer res a la noia, ja que aquesta du al front el senyal del Bé. Amb un ardit, la bruixa intenta fer-se amb les sabatilles, però li surt malament i es fon en contacte amb l’aigua que Teia, inconscientment, li llença.

Els micos alats, que així han recuperat la llibertat, reconstrueixen l’espantaocells i el llenyataire. Un altre cop junts, tots quatre amics tornen al palau del Màgic per fer-li complir les seves promeses, però es troben amb la desagradable sorpresa que el Gran Màgic d’Oz és una mentida inventada per un simple -però enginyós- actor de circ, arribat a Oz també mitjançant un cicló.

Decebuts, els quatre amics reclamen al farsant el que els va prometre, i aquest, utilitzant un altre engany, els fa creure que de debò els dóna la intel·ligència, el cor sensible i la valentia que necessiten, però que en realitat ja posseïen sense saber-ho.

La tornada de la noia a Kansas és resolta per l’espectacular intervenció de la bruixa del Sud, única persona coneixedora del poder de les sabatilles de plata, que consisteix senzillament en el fet de poder traslladar on ella vulgui la persona que les posseeixi.

Teia coneixedora ara d’un poder que -com els altres personatges- sempre havia tingut, expressa el seu desig i torna a Kansas, el seu país, amb el ric bagatge que li han proporcionat les experiències viscudes.

VÍDEOS

Anecdotari

EL PRINCIPI DEL FINAL DELS CICLES DE TEATRE CAVALL FORT

     No va ser la primera vegada, ni seria la darrera, en qualsevol escenari on haguessin d’actuar. Però, aquesta vegada va ser al teatre Romea, recentment convertit en la seu del TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA.

      El mateix matí del diumenge en que havien d’actuar, quan van arribar al teatre una hora abans de l’estrena de EL GRAN MÀGIC D’OZ, van haver de reajustar la seva complexa escenografia per poder encabir-la en el decorat fixa de PIGMALIÓ, l’obra que estava en cartell en aquelles dates. Els tramoies, que sempre els havien ajudat a fer-ho, ara no podien tocar ni moure res de res.

       Les conseqüències van ser nefastes. Un dels crítics assistents, en el seu comentari sobre l’obra digué: “[…] tanmateix cal que els actors es familiaritzin amb l’escenografia […] i s’hi trobin una mica més còmodes […] Potser la representació de diumenge tenia tots els problemes de la “precipitació” dels últims moments i denotava faltes de lligam i d’acabat.

        Certament, es van sentir com “pájaro en nido ajeno” en aquell escenari, en aquell teatre en el que, fins aquells moments, tot havien estat facilitats pels grups que  actuaven a les matinals dels diumenges. En aquell teatre que des de feia més de quinze anys era l’epicentre del Teatre per a Nois i Noies, la força del qual s’expandia arreu del país. I del qual depenien un notable nombre de grups teatrals.

         Després de les “dificultats” per encabir-los va arribar la “necessitat” de suspendre un Cicle ja programat i anunciat, tot esperant -això sí- una reincorporació “propera”, que no va arribar mai.

          En un intent de permanència, els Cicles de Teatre es van traslladar als Selesians de Sarrià on van “expirar” tristament i lenta.

          Dos anys després el T.N.C. va fer un homenatge -postum, és clar- als Cicles de Teatre Cavall Fort. Vet aquí quina paradoxa: retrien homenatge en aquells a qui, com els hi feia nosa, havien provocat la seva extinció.