El neguit d’en Patufet

Aquest espectacle compta amb el patrocini de la SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Estiu de 1983

Documents

Cartell
Portada programa
Repartiment
Espai escènic

Les dades

Presentació

Amb aquest nou muntatge, U de cuc ha volgut contribuir a la tasca de sensibilització cívica empresa per diversos estaments públics de la Generalitat, adreçada a aconseguir una Catalunya més neta i agradable per a tothom.
I ens ha semblat que, per aquesta circumstància calia, més que mai, un espectacle complet, participatiu, obert i dinàmic; (amb cercavila, música, gegants, caps grossos i un entremaliat bou) que no sols portarà la gatzara i la diversió a tots els públics en la vostra Festa Major, Colònies, Casals d’Estiu, etc., sinó també una interessant proposta ecològica per a tots, petits i grans.
El nostre treball parteix de la rondallística i les festes populars. En elles vam trobar la inspiració per la creació d’un espectacle festiu i engrescador, en el qual són presents, també, certs elements crítics al voltant de tants comportaments incívics quotidians.
Les peripècies del net i polit, inquiet i trafegós, patim-patam-patum PATUFET, mític i universal personatge, ens serveix d’il.lació per presentar tot un seguit de suggeridors personatges:
– Els gegants de Rocaporca.
– Els galifardeus caps grossos de can Seixanta.
– El xancut escombriaire.
– La Sra Babaia i el seu gos Pixapolit.
– El complex industrial Torras-Pudentes.
– Les desaprofitades Papereres.
– …

Aquests i molts altres personatges, juntament amb conegudes i participatives tonades, i un desenllaç en mans dels espectadors, van embolcallant física, emocional i intel.lectualment els espectadors, per tal que l’esperiència “teatral” sigui en aquell moment una experiència “activa” i possibiliti la reflexió i el canvi en els usos i costums del fet d’embrutar i netejar, patim-patam-patum.

U de cuc teatre

Sobre el música

El to festiu i els condicionaments de tot tipus que comportava la il.lustració musical de les peripècies d’aquest PATUFET de carrers i places, ha aconsellat l’adopció d’una instrumentació senzilla, àgil i clara, així com l’us de ritmes moderns en els arranjaments dels diferents temes: cançons populars, suggerides pel text, i tot un seguit de motius originals que acompanyen les accions dels diferents personatges de la història.
La proposta inicial de fer servir els mateixos músics com a narradors del conte, em va suggerir la utilització de solucions semblants a les considerades per Igor Stravinsky a “L’histoire du soldat”. El seu mateix esperit, joguinós i reflexiu alhora, és el que he pretès donar a tota la música de l’espectacle.

Carles BERGA

SOBRE L'ESPAI ESCÈNIC, LA CARACTERITZACIÓ I EL VESTUARI DELS PERSONATGES.

El fet d’haver de dissenyar els elements d’aquest espectacle, no ha estat una tasca fàcil; obtenir rostres que sintetitzin en una sola i immutable expressió, la personalitat definida de cada personatge, obliga a observar, estudiar i imaginar com es desenvolupen en la vida quotidiana i exagerar-los al màxim, tot tenint en compte el context de la narració i a qui va dirigit. Així, aquestes faccions, el vestuari i els altres elements que conformen l’espai escènic, poden semblar exagerats, però aquesta és l’única forma de reflectir fidelment la realitat que escapa més enllà de qualsevol imaginació anterior.

Francesc COLOM

Disseny dels personatges

RELACIÓ DELS PERSONATGES DEL CONTE

GRANDARIA NORMAL:
– Músics-narradors
– Patufet

GEGANTS:
– SOL-SOLET
– PARE I MARE, d’en Patufet
– BOTIGUER
– Sra. BABAIA
– Sr. i Sra ROCAPORCA
– El complex industrial TORRES-PUDENTES

ANIMAL CAP-GROS: (amb dos actors a dintre)
– El bou TOT-M’HO- MENJO

CAPS-GROSSOS: (amb un actor a dintre)
– 3 GALIFARDEUS (dos nens i una nena)
– 2 CONILLETS (nafrats i embenats)
– 1 CARAGOLET
– El gosset PIXAPOLIT (a quatre grapes)
– El riu GEMEGÓS (una mena de capa amb llarga cua plena d’esconbreries)

GRUPS D’ELEMENTS: (amb un actor s dintre)
– 3 grups de dues o tres PAPERERES
– 3 grups de FLORS i PLANTES
– 3 grups d’ARBRES del bosc

UTILERIA:
– Un DINERET (gegant)
– Una CISTELLA (gegant)
– Una PILOTA (gegant)
– Un XICLET enganxifós (gegant)
– Dos NÚVOLS amb pluja caient i un ARC DE SANT MARTÍ
– Un núvol per tapar la cara del SOL-SOLET
– Quatre ampolles i quatre llaunes biudes.
– Quatre burilles
– Quatre conjunts de FLAMES per l´incendi del bosc.

PER ANAR AMB XANQUES:
– L’ESCOMBRIAIRE i la seva ESCOMBRA llarga

NOTES: Tots els personatges i elements (flors, arbres, papereres,…) han de poder quedar-se “plantats”, i permetre entrar i’sortir d’ells als actors-manipuladors amb molta facilitat.
Certs elements, com les flors, plantes i arbres han de poder desmontar-se, en parts, per a demostrar les conseqüències dels fet nocius que els afecten.

Cada personatge gegant hauria de tenir els braços articulats (o almenys un de sol) per possibilitar expressions dramàtiques.

LEMES PRINCIPALS EXPOSATS, ENTRE D'ALTRES, DURANT L'ESPECTACLE.

SOL-SOLET: Caràtula CATALUNYA CARA NETA. Sempre present.
ESCENA 1: CATALUNYA CARA NETA comença per un mateix.
ESCENA 2: Hi ha gent que no té prou embrutant els seus propis pulmons.

És molt més respectable el que recull que no pas el que llença.
ESCENA 4: No deixis que el teu gos embruti el carrer. Oi que tu no ho fas?
Respecta les plantes, tenen vida com tu.
Vigila on llences els xiclets i les pipes. No s’hi val a fer-se el distret.
ESCENA 7: Diumengers de cotxe i pic-nic.
Deixa el bosc com l’has trobat. Aquí no passa l’escombriaire.
Perill d’incendis.
ESCENA 8: Contaminació dels rius.
Llençar escombraries es posar-se a la seva alçada.
ESCENA 11: Papereres. “Fes-me servir. No mossego!”
EPILEG: Possibilitat de posar es pràctica els lemes de la Campanya.

Francesc COLOM

preparant l'espectacle

la representació

Sinopsi argumental

Neix un nou dia. El Sol-Solet, amb faccions rialleres, però mudables al llarg de l’acció, treu el cap i posa en moviment els personatges. Entre ells el bou Tot-m’ho-menjo, que comença a fer de les seves.
La Mare feineja a la cuina. En Patufet, un catalanet eixerit, endreçat i polit, es renta, vesteix i pentina, i es posa la barretina.
A la Mare li falta safrà per fer el dinar. En Patufet, sempre disposat, s’ofereix a anar a cal Botiguer. Que si sí, que si no…, al final se n’hi va cantant el “Patim-patam-patum…”
Els vianants ni se n’adonen, d’en Patufet. Parlen, fumen, i estosseguen,i caminen d’un cantó a l’altre llençant a terra papers, burilles i brutícies. Les desaprofitades Papereres intenten arreplegar-ho tot, ajudades per l’escombra de l’Escombriaire, sense èxit. Quan més en recullen, més en llencen! El carrer queda fet un fàstic, i els espectadors també… En Patufet, sorprès, dialoga amb les Papereres i l’Escombriaire sobre la seva situació descoratjadora.
El Botiguer no té quasi temps d’adonar-se del dineret que es belluga a terra, quan irrompen grollerament els Galifardeus de can Seixanta per aconseguir “tones” de pipes i xiclets.
De tornada a casa, amb el dineret de safrà, en Patufet conversa i balla amb les flors i plantes de l’indret, tot fruint dels seus perfums.
Però, la Sra Babaia deixa anar el seu gosset Pixapolit, que fa les seves necessitats per tot arreu, esquitxant Flors, Plantes i espectadors.

Encara no ha tingut temps de refer-se de la “ruixada” quan arriba la “pedregada” amb la pilota dels Galifardeus de can Seixanta, que, a cops de peu, guixant parets i escultures, menjant i escopint les pelles de les pipes i xiclets mig mastegats, ho deixen tot fet un fàstic.
En Patufet, desconcertat, queda atrapat a les restes d’un enganxós xiclet. I, quan està ben arrebossat, apareix l’impacient bou Tot-m’ho-menjo´, Què passarà? (intriga i emoció).
El minyó, amb el dineret de safrà, aconsegueix escapolir-se de tot aquell desgavell i arribar sencer, però amoïnat, a casa seva.
La Mare ha de dur al pare, que treballa al camp, la cistelleta amb el seu dinar. En Patufet, sempre disposat, s’ofereix a anar-hi. Que si sí, que si no…, al final se n’hi va cantant.
Patatim, patatam, patatum, una descàrrega de deixalles, bosses de plàstic, ampolles buides, cauen sobre en Patufet i el públic, que no té, com ell, cap cistellet per rebatre-les.
La família Rocaporca pren el seu “pic-nic”, tot gaudint del Sol-Solet.
En Patufet s’amaga dins el cau d’uns conillets, plens de nafres i embenats, conseqüència d’aquests comportaments tan “humans”.
Una burilla mal apagada encén el bosc. Flames, fum, espetarrecs, corredisses. Castell de foc. Del bosc, només en queda carbó.
En Patufet, ben afligit, arriba a la vorera del riu Gemegós, on es troba amb el complex industrial Torras-Pudentes que, amb premeditació i traïdoria, llença a l’aigua del riu tot un munt d’escombreries. La ferum és insoportable.
En Patufet plora, de ràbia i impotència. El Sol-Solet, avergonyit per tot el que veu, es tapa la cara amb un núvol. Llàgrimes de pluja cauen sobre la terra.

En Patufet, deixa el seu cistellet i s’arrecera sota una col. El bou Tot-m’ho-menjo, afamat, s’acosta a la col… En Patufet, entristit, ja no intenta escapar de la bestiola que, d’un mos, s’entrapa col i minyó.
Els Pares, neguitosos, inicien la recerca del seu fill. “Patufet, on ets?”
Però, en Patufet no vol sortir. I és que, per viure entre merda, prefereix quedar-se a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou… “Si voleu que torni heu de netejar i endreçar-ho tot, i no fer-ho malbé mai més!”
I si tots han quedat convençuts, i hi estan disposats, res millor que posar-se a la feina.
Els actors organitzen i controlen els joc de la neteja i l’endreçament de l’espai “escènic”. Les Papereres i l’Escombriaire, ara, en són els protagonistes.
Acabada la feina, surt l’Arc de Sant Martí. El Sol-Solet torna a somriure.
En Patufet, satisfet, comença a riure i més riure. Tant i tant riu i es belluga dins la panxa, que angunieja el bou. I vet aquí, que li venen unes ganes terribles de fer un pet. El fa i surt…, en Patufet!!
Amb danses i cançons se’n celebra la seva tornada, el final de la “parada” i l’inici d’actituts més assenyades.
Però, el bou Tot-m’ho-menjo torna a tenir gana i va darrera de tothom per clavar-li la queixalada!

Anecdotari

A la Plaça de l’Ajuntament de Parets del Vallès, el públic (alumnes de les escoles de la zona) assegut a terra encerclava l’espai escènic. La Danone, empresa ubicada en un polígon industrial proper, havia repartit lots del seus productes entre la canalla.
La representació finalitzava amb la participació del espectadors en la neteja i endreçament de l’escenari, recolzats per les Papereres i l’Escombriaire, tal com desitjava en Patufet:
PATUFET.- (Des de dins de la panxa del bou) No sortiré,
perquè ja n’estic ben cuit / de les piles de deixalles,
d’aquests munts d´escorrialles / que no deixen cap lloc buit!
Prefereixo tant per tant / viure a la panxa del bou
perquè no hi neva ni hi plou / ni la gent ho va embrutant.
I aquí dins em quedaré / fins que tot torni a ser net
i que la gent de cap dret / el propòsit no hagi fet
de no embrutar mai més res.
Un cop assolit aquest objectiu, el públic anava marxant, però deixant, allà on havien sigut, un cercle d’envasos buits de la Danone.