Exposició d’una experiència
A partir de la segona meitat dels anys 1970 podríem dir que el nom d’ U de cuc circulava per “terra, mar i aire”.
Participàvem sovint en emissions radiofòniques: lectures dramatitzades en ràdio-teatre, en espais infantils, com Mainada, en entrevistes, cançons i fragments de les obres que es representaven.
És per això, que no ens va estranyar gens rebre la proposta de la discogràfica Zafiro per gravar un LP amb el text (resumit i adaptat), la música i les cançons de Supertot, per al segell PU-PUT d’Edicions 62.
El novembre de 1977 es va enregistrar la versió discogràfica de SUPERTOT, primera (i única) de les col·laboracions previstes amb a la marca PU-PUT degut a la ineficaç, per no dir nul·la, promoció d’aquesta iniciativa, a càrrec de la indicada distribuïdora madrilenya.
Tots vam sortir molt satisfets d’aquesta experiència. Per un dies ens vam submergir en un ambient plenament professional, programat al minut: assaigs, proves, repeticions, sessions fotogràfiques, tria de la portada, encarregada a l’Enric Satué, un dels dissenyadors més rellevants en aquells anys… Tot va anar molt bé!
Tot, menys la distribució del producte.
Vam esperar amb candeletes l’inici de les jornades de promoció del disc. Però, aquestes no arribaven, ni van arribar mai, per més que vam insistir-hi. Ens van dir que ja no depenia d’Edicions 62, perquè el departament de promoció s’havia traslladat a Madrid.
Va ser el final d’un munt de bons propòsits.
Però, la nostra feina va quedar molt ben enregistrada. Tant, que, després de quaranta tres anys, ara el 2021, encara podem continuar gaudint-ne.
Connexió amb la música
RECULL DE PREMSA
Jordi GARCIA-SOLER
AVUI (24·01·1978)
“Després de l’esplèndida sorpresa provocada amb la publicació dels seus quatre primers discs —recordem-los novament— Vota Motta, Oscar Mas; Arran d’alba, Mari Sampere; Cançons del meu pare i La reina ha relliscat, la nova col·lecció discogràfica PU-PUT, que dirigeix Antoni Parera Font, i prepara ja l’edició de quatre àlbums més.
Es tracta de la presentació d’un cantant i autor i d’un parell de grups del País Valencià: Carles Barranco, Alimara i Aplec, i de l’enregistrament a càrrec d’U de cuc, de l’obra de Josep Mª Benet i Jornet Supertot. Ben aviat els quatre àlbums ja seran al carrer, donant continuïtat a una col·lecció que enriqueix i envigoreix considerablement el món de la discografia dels Països Catalans”.
J.V.F.
AVUI 23·11·1979
[…] Cal dir que en aquest enregistrament llueix d’una manera especial la música de Pere Josep Puértolas. Sota la realització tècnica de Ricard Casals, aquest disc no pot faltar a les discoteques dels afeccionats al teatre i serà un agradable record per a tots aquells nois i noies que s’ho van passar bé a les representacions d’U de cuc.
Anecdotari
A la Col·lecció de Teatre Edebé, amb el text de l’obra Supertot anava inclòs un casset amb les músiques i les cançons. Els cotxes, en aquells anys, duien un reproductor de cassets, la qual cosa permetia, als ocupants del vehicle, cantar les cançons enregistrades a la manera d’un caraoke. Però, amb el temps, aquest sistema es va fer obsolet…
Un company enyorava aquells viatges familiars en que no paraven de cantar, ell, dona i fills, les cançons del Supertot. Un dia, assabentat de que disposava del L.P. em va demanar que si li podia passar a un pend per rememorar-los.
