L’auca del marrec tossut

TEMPORADES 1982-1983

Un naixement polèmic

Recull de premsa i crítiques

El Brusi de los espectáculos

DIARIO DE BARCELONA. 6·O2·1982

Cavall Fort” rechaza una obra del grupo teatral “U de cuc”. “L’auca del marrec tossut” se estrena hoy en Els Lluïsos de Gràcia.

[…] “La decisión de “Cavall Fort” –nos dice Carme Barberà de “U de cuc”– nos sorprendió más que disgustarnos. Lo cierto es que leyeron el texto y les gustó, pero nos llamaron para decirnos que no se atrevían a plantearlo al público. Alegaron que la obra podia avergonzar a los padres, que no podía ir dirigida al público habitual del Ciclo y destacaron una escena en la que salen unas mujeres embarazadas haciendo gimnasia, diciendo que no veían demasiado claro el planteamiento”.

Bru ROVIRA

DIARIO DE BARCELONA. 6·O2·1982

Rechazada una obra sobre un niño que no quería nacer. “L’auca del marrec tossut”, de “U de cuc”, debía estrenarse en los ciclos de teatro “Cavall Fort

[…] los de “U de cuc”, asustados por la “barbaridad que quizás habían hecho”, decidieron hacer un ensayo general en un colegio de monjas […] “La representación la hicimos un sábado por la mañana, ante un público compuesto por niños de todas las edades, padres y maestros. Al final se entabló un pequeño forum, y la opinión general fue francamente positiva”.

AnnA LLAURADÓ

DIARIO DE BARCELONA. 6·O2·1982

Un nacimiento polémico.

[…] los argumentos de los responsables de la programación del ciclo de teatro “Cavall Fort” no resultan del todo convincentes. Más en una época en la que los niños saben perfectamente que las cigüeñas son únicamente aves y que los bebés vienen al mundo por otro procedimiento que no el vuelo directo desde París. En verdad que cada vez entendemos menos cosas de este mundo nuestro.

Francesc NOVELL

CARRER GRAN. Març 1982

“L’auca del marrec tossut” està inspirada en el conte “Baby”, escrit per Himler, que ens explica la història d’un nen que no es decideix a néixer perquè no l’acaba de convèncer el món que l´ha d’acollir. U de cuc, s’encarregà de traduir-ne el text i dur-lo a dues escoles, perquè els nens, amb l´ajut del professorat, treballessin sobre ell […] A partir d’aquest treball, Carme Barberà va escriure un text i una dramatúrgia, resultat final de la qual és “L’auca del marrec tossut”.

L.C.

EL CORREO CATALÁN. 6·02·1982

U de cuc estrena hoy una obra hecha por niños.

[…] La opereta está hecha prácticamente por los niños. “Ellos han dado las ideas y nosotros le hemos dado forma. Pero casi todo lo han hecho ellos. Los dibujos que nos enviaron los hemos aprovechado en el decorado, en el vestuario, incluso en el póster de la obra”
[…] “Si algo nos ha quedado muy claro al montar las sugerencias infantiles, es que los niños piden a gritos afecto y estan totalmente en contra de la violencia”.

I PER FI, L’ESTRENA

TARGETÓ INVITACIÓ

Documents

Portada de programa
Repartiment
Agraiments

Les dades

No es disposa del nombre total d’actuacions ni d’espectadors d’aquest muntatge. De les dades disponibles en destaquem les següents:

Presentació

El text Carme Barberà
Quan veieu anunciada “L’Auca del marrec tossut” llegiu: “Text, Carme Barberà”. I això és el que he fet: simplement traduir en paraules, ordenar i donar estructura dramàtica a totes les idees i suggeriments que proposava la gent que ha treballat en l’elaboració de l’obra.
Agafeu una situació: Un nen que no vol néixer. Comenceu a fer preguntes als nois i noies de les escoles: Per què no vol néixer? Qui el podria convèncer? Podries fer-ho tu? Creus que li agrada això que li dius?…
Començaran a sortir injustícies, la pol·lució, la intolerància, els diners, la família, els nens antipàtics, l’amor, l’amistat…Afegiu-hi les coses que inevitablement els adults tenim la necessitat de dir als nens. Barregeu-ho bé i ja tenim “L’Auca del marrec tossut”.

La música: Pere J. Puértolas
La meva feina en compondre la partitura de “L’Auca del marrec tossut” no ha estat pas, doncs, posar música a cada una de les cançons, sinó anar seguint el desenvolupament de l’obra i trobar la melodia escaient a cada moment, en funció del text i de la intenció que el grup volia donar a cada escena.
També he hagut de tenir en compte que estava escrivint per a actors, és a dir, que la partitura no havia de ser un vehicle de lluïment de les facultats vocals d’uns cantants, sinó que els actors havien de ser capaços d’interpretar-la, sense, però, que aquest fet m’obligués a fer concessions a la facilitat.

L’escenografia i el vestuari: Josep Massagué
Sembla que muntar l’escenografia i el vestuari d’una opereta per a infants es redueixi a molta coloraina, formes simples i poca cosa més. Res d’això. Però si -com en el cas de “L’auca…”- es vol respectar una estètica de nens, talment com si ells mateixos haguessin dibuixat els vestits i el decorat, aleshores és feina més complicada.
No val a “pensar” com els nens ni a dibuixar amb la mà esquerra ni a triar els colors a ulls clucs. És un món del qual ja no formem part i al qual no ens podem atansar amb el cap sinó amb el cor.
És amb el cor, doncs, que he intentat fer néixer aquest “marrec” que no vol néixer.

El cant: Berta Alcañiz
Després dels seus estudis al Conservatori i a la Universitat, es dedicà a la formació i reeducació de la veu, tant pel que fa al cant com a la parla. Integrada en el teatre, darrerament la veiem projectar-se en el món de l’espectacle amb el delit de portar vacances a la veu que treballa.

La Dansa: Margarida Guergué
La meva intenció en coreografiar les peces d’aquesta obra no ha estat només fer una composició de moviments a partir d’una música determinada, sinó més aviat, aconseguir una coordinació i associació entre les paraules, la música i el moviment.
No podia complicar gaire la mecànica i la forma dels moviments pel fet que els actors havien de cantar al mateix temps. Es tractava d´una coreografia per a actors, no per a ballarins, i per tant, la simplicitat dels moviments n’ha estat la característica principal.

La direcció i el muntatge: Francesc Alborch
Volíem que aquest muntatge fos la contribució del grup a l’Any Internacional del Nen (1979). Però, ja se sap que un hom proposa i el temps disposa.
La idea inicial va sorgir del conte “BABY”, de Frank Manushkin i il·lustrat per Ronald Himler. Engrescats, vàrem posar en marxa “l’operació Marrec”. Els mestres i pedagogs que sovint col·laboren amb el grup començaren a treballar amb els seus alumnes. Els primers resultats d’aquests treballs conjunts donaren l’estructura dramàtica de l’espectacle: personatges, situacions, imatges, colors, fins i tot diàlegs van ser introduïts a l’obra. Els adults canalitzàvem i resumíem el cabdal riquíssim de les propostes que ens arribaven, les quals, com sempre, superaven qualsevol previsió. Els diàlegs finals i el text de les cançons foren redactats per Carme Barberà, mentre en Pere Josep Puértolas anava donant estructura musical al conjunt.
En una de les sessions de treball del grup va aparèixer el mite de la CIGONYA, que va anar ampliant-se fins prendre un paper protagonista. I ens vam trobar amb unes bestioles que havien d’actuar com a persones, sense deixar de ser actors…, que cantaven, ballaven i interpretaven infinitat de personatges, a més de canviar decorats. I tot s’havia de fer de forma simple, directa, quasi quasi, com el vol d’aquestes cigonyes blanques i simpàtiques a qui tractaven d’emular.
En fi, que la gestació de l’espectacle ha estat llarga, laboriosa i complexa: ha durat més de dos anys. Però els resultats aconseguits, i que ara podreu jutjar, creiem que paguen l’esforç.
Amb gran satisfacció us convidem a presenciar el seu naixement / bateig.

La madrina del marrec tossut: Anna Balletbó

Recull de premsa i crítiques

23·02·1981

El tinent coronel Tejero realitza un intent fallit de cop d’Estat. Els diputats son retinguts a la seu del Congrés.

LA VANGUARDIA
14·07·1981

La diputada socialista Anna Balletbó dió a luz. “Mis gemelos se retrasaron un poco porqué, después del susto que les dieron, prefirieron esperar hasta verlo claro”.
Anna Balletbó fue la primera diputada a la que se le permitió abandonar el Congreso durante el asalto del pasado 23 de febrero, en razón de su estado.

guia del ocio
16-21·02·1982

U de cuc, teatre estrena “L’auca del marrec tossut”. La diputada Anna Balletbó, convertida voluntariamente en madrina de honor. A la diputada se ve que le hizo gracia esto de un niño que no quisiera nacer.

la vanguardia
10·02·1982

Ll. BONET MOJICA.
[…] La razón es obvia. Tras haber pasado la experiencia del 23-F, sus mellizos también se resistieron un poco a nacer.
[…] Aunque se ha empezado a representar este fin de semana, el estreno oficial esta previsto para el próximo día 14, con la presencia de la diputada socialista y el director general de la Joventut de la Generalitat.

Galeria d'imatges

Recull de premsa i crítiques

Joan ABELLAN

LA GUIA DEL OCIO
22-28·02·1982

Se trata de un ambicioso paso de U de cuc en su camino por este mercado aparentemente marginal, aunque a menudo más al día en la búsqueda estilística que el mercado madre. […] Un tema sorprendente como una clase de educación sexual vista por adultos impolutos. Aunque en esta ocasión las veleidades estéticas hayan desvirtuado bastante la didáctica idea al llenarla de caprichosos cánticos y de cigüeñas de vuelo gallináceo.

carrer gran
Març 1982

[…] Tota la història és explicada amb l’ajut de 24 cançons […] La part musical escau perfectament a cada una de les escenes en funció del text que s’hi representa.[…] per part de tots el components del grup, hi són paleses les ganes de cantar bé.

Francesc NOVELL

EL PERIODICO
06·03·1982

[…] un brillante espectáculo lleno de sensibilidad y ternura, de una gran belleza plástica y muy ameno y divertido. Y lo que es más importante, fomenta el inmediato diálogo entre grandes y chicos, precisamente en un tema que todavía nos cuesta asumirlo, por ignorancia y trasnochados conceptos. Una tierna y divertida historia, basada en trabajos de los propios niños y escenificada en clave de opereta musical.

AVUI
06·03·1982

Avui i demà se celebren les darreres representacions […] Es tracta de la primera opereta expressament elaborada per al públic infantil i juvenil, que ha tingut un acolliment entusiasta per part del públic assistent.[…] ha estat seleccionada, juntament amb Les joguines oblidades de La trepa, per representar Catalunya en el VIII Congrés de Teatre Infantil i Juvenil que tindrà lloc a Almeria del 15 al 20 d’aquest mes.

El Brusi de los espectáculos

DIARIO DE BARCELONA
06·02·1982

[…] ha contado con la gran labor de los de “U de cuc” quienes a lo largo de casi un año, han estudiado danza, canto, y expresión corporal de cara a ofrecer la máxima calidad de esta nueva experiencia teatral.

LA VOZ DE ALMERIA
20·03·1982

[…] La representación es un alarde de colorido, vestuario, música y hermosas canciones. Introduce además un nuevo elemento teatral que es el olor: unos personajes que representan diversas flores esparcen un aroma agradable.

IDEAL (Almería)
20·03·1982

[…] Fue la novedad del Congreso, sobretodo por ser la primera vez que se ofrecía una representación en catalán en Almería. […] Un ejemplo total de verdadero y auténtico teatro.

I. F. ALMARZA

DIBUIXOS ESCOLARS (Font d'inspiració)

Sinopsi argumental

PRIMERA PART

PRÒLEG

Un grup de cigonyes exposen que estan cansades de que els encolomin el fet que són elles qui porten els nens “de París”. Per contrarestar-ho decideixen explicar una història que molt bé podria ocórrer.
Escena 1ª – Un grup de futures mares fan gimnàstica per preparar-se pel naixement dels seus fills. Una d’elles, juntament amb el seu marit, diuen al metge que estan preocupats pel fet que el seu fill ja hauria d’haver nascut.
Escena 2ª – La parella arriba a un parc on troben una colla de nens que parlen sobre el què i el com els hi expliquen el fet de néixer. “Si hem arribat al món, no és estrany que vulguem saber com”. El pare se’n va de viatge.
Escena 3ª – La mare torna a casa, i en els transports públics que utilitza es troba amb gent que va exposant unes actituds, unes formes de vida i unes situacions ambientals que reflecteixen la situació del món on ha d’anar a parar la seva criatureta.
Escenes 4ª, 5ª i 6ª – Un cop a casa, el fill que porta en el seu ventre, es manifesta dient que no l’esperin, que ell està molt bé on està. L’àvia de ciutat esverada, li proposa tot un món de llaminadures i de jerseis. La T.V. un grapat de productes atractius pel seu benestar. Els avis de pagès, tots els goigs del camp i de les bestioles. I l’oncle Ramon, tot el poder dels diners; però no res convenç a la criatura, ja que res no necessita de tot el que li proposen, i tot el que sent són discussions i baralles entre ells.

SEGONA PART

Escena 1ª – La mare està amoïnada perquè no troba la manera d’explicar al seu fillet tot el que de bo té la vida. Amb aquesta preocupació s’adorm i en el seu somni se li apareixen els cinc sentits i li exposen les seves qualitats. El món sensorial sembla interessar a la criatura però l’àvia de ciutat interromp el somni per avisar a la seva jove que el marit està apunt d’arribar a l’aeroport.
Escena 2ª – L’aeroport, amb tot l’esvalot i l’enfollit ritme de vida que s’hi dona. Mitjançant uns personatges es completen les opcions que ofereixen als nens les persones que diuen que vetllen pel seu benestar (pares sempre viatjant, polítics sempre prometen…) Finalment arriba el pare i així que troba la mare se’n van.
Escena 3ª – Altra cop al parc es troben amb els noiets de la primera part. Assabentats tots ells de la negativa del marrec a voler néixer intenten convèncer-lo amb tot el que l’aprendre pot representar, i també el tenir amics i el sentir-se estimat. El públic pren part, donant les seves propostes. Se li fa veure que amb amor tot és possible, fins i tot el intentar arreglar totes les coses que no li agraden del món.
Fi de l’obra, però…
…interrompent els aplaudiments apareix una de les cigonyes, que estava covant, i tota esverada explica que el seu pollet li ha dit que no, que no vol sortir de l’ou.

Anecdotari

FELICITACIONS MUTUES.
Els de La Trepa, com també participaven en el Congrés d’Almeria ens van enviar aquesta nota: “Per a tot l’U de cuc».

Carles CARBONERAS i MALET

la vanguardia
28·02·1982

Crece la población de cigüeñas en Cataluña!

Anna Rosillo (12 anys)

EL PERIÓDICO
05·01·1982

Los niños y sus relaciones con los adultos.

    Hay personas que nos tratan como mocosos, como si fuéramos bichos raros, como si no fuéramos humanos […] Después hay otra clase de personas que nos tratan con cariño, con demasiado cariño […] Quisiera decir por último que no nos maltrataran tanto y que nos y que nos trataran  como a otra  persona.