Cinema

Super8_35532100

U de cuc i el cinema

Presentació

En els anys 70, filmar una pel·lícula “convencional” resultava caríssim, i per tant, molt allunyat de les nostres possibilitats econòmiques; però no deixàvem de reconèixer la importància de l’abast social d’aquest mitjà.

La iniciació de U de cuc, teatre en el mon del cinema es va fer quasi per casualitat i pel gust de tastar allò que s’ens oferia amb senzillesa. Si la nostra tasca era connectar amb els infants, si havíem fet televisió…, fer cinema en super 8 podia ser una nova via assequible de difusió dels nostres treballs.

Va ser la trobada providencial amb en Toni Martí, “director de cinema independent, plenament compromès amb la realització de cinema català i en català”, i la seva vitalitat engrescadora inesgotable, el que ens va fer decidir a “provar fortuna” en aquest, nou per a nosaltres, mitja audiovisual que era el cinematogràfic. Un mitjà que, fins hi tot, ens va dur a convertir-nos més tard, també, en U DE CUC, S. A ¡¡Productora de Cinema!! (per complir certs requisits burocràtics, és clar).

Fracesc Alborch
Director de teatre

Toni Martí (realitzador de cinema)

     Dintre l’apatia i mediocritat del cinema marginal, en els últims anys han brollat accents d’inquietud en nom com, Toni Martí, que deixen oberta la crida de l’esperança, al posseir una mentalitat vinculada a l’esperit, problemes i inquietuds dels nostres dies o d’un ahir, no molt llunyà, que mereix un anàlisis de les seves conseqüències. Així, realitzen pel·lícules que són testimoni de les circumstàncies humanes i socials de l’home i els fets del nostre país i enllumenen un cine que té arrels en el context on es fa.

       Toni Martí nascut a Barcelona l’any 1947, no essent fins els 19 anys quan comença a enriquir-se en contacte , fruit dels cursos de grafisme i publicitat a l’Escola Massana, tot plantejant-se “fer cine” amb un grup de gent. Fa “cámara”, amb Albert Abril en un rodatge en 8 m/m (1968). Un any després comença la seva primera pel·lícula en 8 m/m “Retrato de una juventud”, argumental de 10 minuts que tracta del problema de la marginació de la joventut.

     Des de llavors, la seva obra s’ha anat ampliant amb regularitat en gèneres molt diversos.

     En l’actualitat, i des de fa varis anys, Toni Martí distribueix el seu temps entre la creació cinematogràfica i el seu treball com grafista publicitari. La seva filmografia ens permet un apropament fàcil a les seves inquietuds anteriors i interessos actuals de la que el GAC presenta un retall prou eloqüent per sotmetre a la consideració de l’aficionat simpatitzant d’aquest cine en format sub-standard: IMATGES (Experimental, 16 mts), SOM UNA NACIÓ (Documental, 19 mts), SUPERTOT (Argument, 42 mts).

UNA MOSTRA DE CINEMA D’AUTOR (Vilafranca del Penedés, 2·06·1978)

La meva relació amb U de cuc

A finals de l’any 1975 vam conèixer a n’en Jaume Salvadiego, a través d’en Quim Vilar que va protagonitzar El pallasso espanyat, la primera pel·lícula d’una certa importància dins del cinema independent de l’època. Tota la nostra producció d’aquell temps la vam filmar en format super 8mm.

Érem al començament d’una època que es va anomenar La transició. L’any 1976 fem diversos documentals, un d’ells, el Grec 76, que ens permet endinsar-nos de ple en el món del teatre. És aquí, quan descobrim i coneixem a la gent de U de cuc, a on en Jaume Salvadiego feia d’actor en l’obra Supertot, de Josep Mª Benet i Jornet, dirigida per en Francesc Alborch.

Toni Martí
Realitzador de Cinema i Vídeo

Material disponible

Supertot

DATA I LLOC D’ESTRENA: El 7·10·1977 al cinema Arkadin de Barcelon

Repartiment

Guió original
Josep Mª BENET i JORNET

Adaptació per cinema
Francesc ALBORCH

Música, composta i dirigida
Pere Josep PUÉRTOLAS

GLADYS
Carme BARBERÀ

BILL / SUPERTOT
Oscar MAS

JIMMY
Jaume SALVADIEGO

JONES
Joaquim LLOBET

Sra  MERY
Mercè CAMPRUBI

FACINERÓS 1
Jaume JOVELLS

FACINERÓS 2
Joan GIMENO

FACINERÓS 3
Alex JODAR

OFICINISTA
Isabel TORRES

Coreografia
Silvia MUNT

Mestre de cant
Carles PUÉRTOLAS

Disseny del vestuari
Josep Massagué

Gravació i sonorització
Quim SOTA

Ajudant de realització
Juli CUARTERO

Direcció
Francesc ALBORCH

Realització
Antoni MARTÍ

Vídeos

Supertot trailer

Supertot película

Presentació

La posada en escena de Supertot ens va agradar molt i ens vam plantejar, d’acord amb la companyia, fer-ne una versió cinematogràfica, amb els nostre mitjans modestos.

Un cop feta l’adaptació del text teatral, i aprofitant l’efervescència d’aquells moments en que tothom tenia ganes de fer coses, vam posar fil a l’agulla començant per la recerca de llocs on rodar els exteriors de la pel·lícula, en diversos barris de Barcelona (Sants, l’Eixample, les Rondes…). Les seqüències interiors de la oficina, a on treballen els tres periodistes protagonistes, es van filmar a la redacció de l’Avui, que feia un any que havia nascut i que nosaltres també en vam fer un documental. La resta d’interiors els vam fer en el seu local d’assaigs, aprofitant decorats i utillatge de la pròpia obra. I com que els actors la teníem molt “interioritzada” va ser un rodatge molt fluït i divertit.

En aquells moments també s’havia creat La Central del Curt que distribuïa cinema independent, marginal, militant, alternatiu, o com li vulgueu dir, per tot l’estat espanyol. Con les nostres pel·lícules en formaven part, això va permetre que es fessin moltes sessions en ateneus, associacions de veïns, escoles, universitats, cine-clubs…etc.

També vam tenir la sort que Supertot, la pel.lícula guanyes el primer premi en un Festival que es feia a Calvià (Mallorca). Amb els diners del premi (en aquells anys et donaven diners!!) es van poder fer dues còpies !!, que van servir per posar-les a La Central del Curt per a que tinguessin vida pròpia, sense tenir d´anar sempre nosaltres amb l’original, a cada lloc que es volia projectar, que això també ho fèiem.

Recordo una sessió molt especial feta a Cruïlles, un poble del Baix Empordà, en la qual vam posar la pantalla arran de terra. La mainada també estava asseguda a terra. I com que tot sovint els personatges s’adreçaven a la càmera (a l´espectador), la mainada contestava els actors, sobretot a Supertot. Desprès van fer un treball sobre la pel·lícula amb uns dibuixos molt bonics.

Toni Martí
Director Cinema i Vídeo

Les dades

No es disposa d’una relació detallada de la seva trajectòria. Les dues còpies super 8 a l’abast van ser projectades en els centres cívics, esplais, escoles i places d’ajuntament d’un munt de poblacions, sobretot gironines degut a que l’Antoni Martí resideix el Baix Empordà.

De les dades recuperades en destaquem les següents:

10·06·1977Inici del rodatge de la versió cinematogràfica.
19·08·1977Finalitza el rodatge. Comença la post-producció.
1·10·1977Presentació del film a crítics i a especialistes.
7·10.1977Estrena en els cinemes Arkadin de BCN.
11.10.1977Poble Espanyol. Montjuic. BCN. Nit del Cinema Català.  Organitzadors: Congrés de Cultura Catalana.
2·06·1978Museu de Vilafranca del Penedés. Una Mostra de Cinema d’Autor.
1978Guanyadora del premi CALVIA (Mallorca)
21·06·1978Palau Güell (CEDAEC) Secció Fructuós Gelabert. Presentada per en Miquel Porter Moix
31·01·1982Centre d’Espectacles Els Lluïsos de Gràcia. BCN. 1ª Mostra a Catalunya de cinema, vídeo i audiovisuals per a infants.
6·03·1984Cinema Nuria. Salt (Girona). III Campanya de Cinema Infantil en Català, pels alumnes de 5º i 6º d´EGB, patrocinat per l’ADAC (associació ex-alumnes català)
28·04.198XFesta de Sant Jordi. Vetllada de Cinema per a la Mainada, organitzada per l’Agrupament d’escoltes Tamariuà (Girona)

Galeria d'imatges

Contes de la vora del foc

DATA I LLOC D’ESTRENA: 16·12·1980 CENTRE D’ESPECTACLES

Presentació

Documents

Portada programa
Repartiment

Vídeos

Contes a la vora del foc (demo)

CONTES A LA VORA DEL FOC (pel·lícula)

PER QUÈ I COM ES VA REALITZAR

L’any 1978 va ser un any de descans en la producció, però no de fer sessions arreu del país. Però, el 1979 U de cuc havia estrenat una altre muntatge molt interessant, Contes de la vora del Foc, material seleccionat per tres integrants del grup. Ràpidament ens hi vam enganxar per intentar portar-la al cinema; i més, desprès de la bona acollida de Supertot

Contes de la vora del foc, era un repte important. Com en alguns dels contes i rondalles seleccionades es parlava en les variants dialectals de la llengua catalana, vam creure oportú que, a part de fer so directe, alguns dels contes els havíem de doblar en el seu llenguatge original: valencià, mallorquí, empordanès.etc

El rodatge també va ser molt interessant. Vam utilitzar tan escenaris naturals, com decorats, ja que hi havíem seqüències que evocaven el cel, l’infern o el món aquàtic, com el de les dones d’aigua. També vam continuar filmant en aquells espais post-industrials que havíem fet servir en Supertot. Les grans fogueres de les bruixes del Canigó i de la nit de Sant Joan es van poder fer sense cap limitació en els grans espais de l’antiga Sedeta del barri de Gràcia. Altres seqüències les vam rodar al mig d’un bosc, en un camp de garrofers, o navegant cap a Mallorca, a la recerca dels pirates, entre l’Estartit i les illes Medes (Girona). A la riba de la riera de Salomó (Tarragona), la dels pirates barbarescs que volien raptar a les bugaderes mallorquines.

En el muntatge i en la sonorització és a on teníem el gran repte: havíem de trobar actors i actrius per poder fer el doblatge de les variants dialectals amb unes mínimes garanties, tant professionals com lingüístiques. I els vam trobar.

Jo, sempre he tingut la sort d’haver compartit tota la trajectòria audiovisual amb en Quim Sota, com a tècnic de so i músic d’una gran sensibilitat. Sense una persona com ell, possiblement no ens haguéssim sortit. Heu de pensar, que tot això ho fèiem en format super 8mm, i que els Contes era un llarg-metratge.

L’estrena és va fer en el Centre d’Espectacles per a Nois i Noies, als Lluïsos de Gràcia, el desembre de 1980. Va fer la presentació en Miquel Porter-Moix, qui va escriure, al diari Avui, el text que podeu llegir a l’annex Retalls i comentaris de premsa.
A l’Antoni Ribas, en aquell moment un notable director, productor i distribuïdor de cinema, la pel·lícula el va entusiasmar i va decidir, d’acord amb els qui hi havien participat, enviar l’original, en super 8, a Alemanya per fer-ne un internegatiu en 16mm, la qual cosa, permetia fer-ne les còpies que calguessin i exhibir-la en moltes localitats d’arreu del país, al mateix temps. Tabaré era el nom de la distribuïdora de l’Antoni Ribas.

També es va passar dues vegades per el circuit Català de TVE, I l’any 1988, per TV3.

Tot plegat, van ser més de deu anys d’exhibicions de les dues pel·lícules fetes amb U de Cuc, unes experiències i unes vivències irrepetibles.

Antoni Martí
Realitzador de Cinema i Vídeo

DE L’ESCENARI A LA PANTALLA

Dins els Cicles de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort, els muntatges del grup “U de cuc”, que hi consta com un dels més assidus i fidels, s’han distingit sempre pel seu treball rigorós i exigent, per la seva capacitat d’establir una autèntica comunicació amb el públic de nois i noies que responia a la seva convocatòria. El gran Claus i el petit Claus, Supertot, El somni de Bagdad, Contes de la vora del foc…són algunes de les fites sobresortints de la notables trajectòria d’aquest grup de teatre que ara veu com els seus muntatges salten de l’escena a la pantalla. 

Un cineasta de vocació insubornable, convençut de la importància que ha de tenir el cinema en el nostre redreçament cultural, Antoni Martí, s’ha encarregat de traduir en imatges fílmiques les escenes d’un dels espectacles més reeixits d’U de cuc, Contes a la vora del foc, talment com abans ho havia fet amb Supertot. I recordant la unànime acceptació que aquest extraordinari espectacle va obtenir del públic que es va aplegar al Teatre Romea, i que el va omplir de gom a gom, en les diverses representacions que s’hi van fer, no ens sabem estar d’alegrar-nos i de manifestar-ho públicament, d’aquesta iniciativa de dur a la pantalla l’escenificació de les divertidíssimes rondalles de l’Empordà i del Rosselló, del Pla d’Urgell i del Camp de Tarragona, de les comarques valencianes i de Mallorca, realitzada per “U de cuc”. 

Aquestes antigues rondalles, en què podem copsar tants reflexos, afanys i neguits, del nostre poble, s’explicaven abans a la vora del foc, i es donaven, doncs, a conèixer, a traves d’aquest primitiu i tradicional, i durant tant de temps exclusiu, mitjà de comunicació; s’aplegaren després en llibres i reculls, i fou amb la lectura que molts les han assaborit. Més endavant les hem vist infiltrar-se a l’escenari, vestides amb tots els recursos i l’ofici de l’art escènic. I, finalment, seguint el curs dels successius mitjans de comunicació, esdevenen imatges i sons en conserva, aptes per a cobrar vida i meravellar amb el seu atractiu màgic i perdurable, noves generacions de nois i noies, a qualsevol indret, el més arraconat i desatès, on sigui possible d’aplegar-ne un petit estol i es disposi de quatre parets, en una de les quals es pugui penjar un llençol blanc. Els Contes a la vora del foc, després d’haver recorregut tot aquest camí, gràcies al treball d’Antoni Martí, “U de cuc” i de tots els seus col·laboradors, emprenen ara una nova ruta, a la recerca de nous destinataris, de tots aquells que, ben legítimament, hi tenen dret. El viatge és difícil i no pas desproveït d’obstacles i d’esculls, però val la pena d’emprendre’l i cal felicitar els qui tenen el coratge de fer-ho.

La varietat idiomàtica d’aquests Contes a la vora del foc, conseqüència de la fidelitat al parlar peculiar de cada un dels indrets dels Països Catalans d’on prové cada rondalla, no serà, certament, un dels seus atractius menors. Un atractiu que comportarà, d’una manera indissoluble, una altra funció informativa: demostrar, contra el que pregonen certs falsaris, abonats per l’estultícia i la malignitat interessada, la sòlida unitat de la nostra llengua, basada en la mútua intel·ligibilitat dels parlants de cada una de les seves variants, expressió d’una riquesa de formes peculiars que sorgeixen d’una mateixa estructura. Augurem, doncs, a Contes de la vora del foc, pel·lícula en català per a nois i noies, d’Antoni Martí i “U de cuc”, una ruta llarga i fèrtil, que ha d’arribar fins als racons més allunyats dels Països Catalans, accés al qual han de sentir-se obligats a prestar llur contribució totes les persones- i grups i entitats- sensibles a les mateixes inquietuds que han esperonat els autors de la pel·lícula.

Albert Jané
Escriptor i lingüista

UN PRIMER PAS D’UN LLARG CAMÍ

       “Algú pot pensar que per a la cultura catalana, el cinema propi és un luxe que no és al seu abast, que no es pot permetre. I és justament al contrari: el luxe que no es pot permetre la cultura catalana és deixar de tenir cinema propi”
Albert Jané

I és amb aquesta clara consciència que encara no tenim cinema propi, que hem realitzat aquesta nova pel·lícula per tal de començar a cobrir un espai que és buit del tot, com és el del cinema d’esbarjo per a la mainada i, per què no?, per als grans, ja que ben mirat nosaltres tampoc no hem tingut aquest cinema propi.

Tant “U de cuc”, autors i intèrprets, com nosaltres, realitzadors de la pel·lícula, hem treballat amb gran il·lusió en aquests CONTES DE LA VORA DEL FOC per tal que un mitjà de comunicació tan important com és el cinema pugui arribar a tota la mainada del país, encara que sigui per canals diferents d els anomenats “normalitzats”, perquè…està “normalitzat” el nostre país?

Per tant, amb la voluntat de “normalitzar” aquesta situació, hem fet un llargmetratge, el primer, de cinema infantil català, al marge de la indústria, per tal que ningú no pugui dir que no es fa cap esforç en aquest sentit.

Nosaltres, després d’un any llarg de treball, hem donat un primer pas. Ara tan sols demanem a tothom interessat en aquest cinema, que el demani, que el realitzi, que el distribueixi i l’exhibeixi, en una paraula, que el normalitzi a tots els nivells.

Nosaltres estem disposats a treballar, ja que creiem a ulls clucs en la necessitat i l’acceptació del cinema propi, malgrat que “algú” pugui pensar el contrari.

Antoni Martí
Realitzador de Cinema i Vídeo

Les dades

No es disposa d’una relació detallada de la seva trajectòria; si més no, es té constància de que des del dia de la seva estrena, el 10·12·1980 fins les darreries de 1984, va ser nombroses les projeccions tant per televisió (circuit català de RTVE i TV3) com a filmoteques, escoles, esplais, centres parroquials i cívics, etc., principalment de les comarques gironines. De les dades disponibles en destaquem les següents:

16·12·1980 Estrena. Centre d’Espectacles, Els Lluïsos de Gràcia.
31·01 i 1·02·1982 Centre d’Espectacles, Els Lluïsos de Gràcia. 1ª Mostra a Catalunya, de cinema, vídeo i audiovisuals per a infants.
13·02·1982 Sala Sant Medir (BCN)
Del 29·11 al 5·12·1982 Ateneu. XIX Festival de Cinema, de Molins de Rei. Secció infantil i juvenil.
29·01·1983 Cinema Catalunya 2 (Girona)
17·04·1983 Cinema Foment. La Bisbal d’Empordà (Girona). Dintre dels actes de la festivitat de Sant Jordi.
18, 19, 20 i 21·04·1983 Navata, Cellera, Mont-ràs, Saus-Camallera.
21, 22, 23 i 24·11·1984 III Campanya de Cinema Infantil en Català. Organitza: ADAC. Patrocina: Diputació de Girona.

Galeria d'imatges (durant la filmació)

PRIMERA MOSTRA D’AUDIOVISUALS PER A INFANTS

Documents

Programa de la mostra

INTRODUCCIÓ

   […]Un dels espais en el qual el mancament és més greu, és el del cinema per a infants […] que reben continua –i a vegades permanent- informació en llengua aliena, mitjançant sobretot la televisió, la radio i el cinema. 

    Conscients de la gravetat d’aquest fet, La Central del curt, Drac Màgic, U de cuc, teatre i el Servei de vídeo comunitari organitzen aquesta primera mostra a catalunya.

     Enfocada vers els mestres i educadors, presenta films representatius de diferents opcions, films estrangers doblats al català, cinema d’animació, vídeo i televisió, cinema didàctic, col·laboracions de grups de teatre i cinema, films realitzats per mestres i escolars, cinema independent per a infants, camp  poc conreat pels autors del cinema alternatiu i independent.

Montserrat CASTILLO

(Periodista)

Miquel PORTER-MOIX

AVUI. 11·12·1980

PRESENTACIÓ

     Toni Martí és un d’aquest cineastes que treballen en super-8 no pas per gust i ganes sinó perquè no ho poden fer en trenta-cinc. A part d’algunes coses per als “Noticiaris de Barcelona”, mai no ha tingut l’oportunitat de treballar en el format universal, però, com a vocacional nat, no s’ha rendit i, en super-8 ha fet una obra estimable […] Acaba de sonoritzar el seu nou llarg, Contes de la vora del foc.[…] La feina d´en Martí ha estat molt diferent de la que s’hauria pogut reduir a filmar un espectacle escènic prèviament muntat; ha construït una cinta lligada i realment fílmica […] voldríem remarcar dos fets que en ells mateixos apareixen com a positius.

      El primer és el baix cost d’aquesta producció; i l’existència de vint-i-una còpies, suficients per a servir a una xarxa escolar i de centres d’esplai.

      I aquest fet d’economia, aquest adonar-se que hem de treballar amb els mitjans que es tinguin i no amb els dels somnis, no exclou que per no gaires calés més, la cinta podria èsser feta en trenta-cinc milímetres.

      Però la segona remarca prèvia és que en l’espectacle dels U de cuc s’havien triat rondalles d’arreu dels territoris de parla catalana i en Marti i el seu equip han tingut l’encert de fer parlar cada personatge o grup de personatges en la forma fonètica o dialectal que li corresponia. Amb això s’assoleix […] donar una idea de la riquesa de matisos que una mateixa llengua pot tenir […]

 

Miquel PORTER-MOIX
Catedràtic, critic i divulgador de Cinema

RECULLS DE PREMSA

Montserrat CASTILLO

CANIGÓ

MIQUEL PORTER MOIX

AVUI  25/26·12·1980 

PUNT DIARI. 29·01·1983

      […] El film és realitzat en super 8; es fa pel gust de fer-lo, sense patrocinadors i amb una escassa esperança de difusió (després de l’estrena el film serà comprat i distribuït comercialment). Malgrat totes les dificultats que implica treballar amb aquests mitjans, la col.laboració  entre U de cuc i Toni Martí esdevé, novament, una experiència molt valuosa; l’espectacle no perd res del seu encant en la difícil tasca de l’adaptació al cinema […] El to del film es manté quasi sempre, i l’interés mai decau […] Cal mencionar la música composada per Pere Josep Puértolas especialment per a l’espectacle, que serveix molt bé les necessitats del film. Basada en danses i cants populars dels Països Catalans, cal destacar la capacitat d’amotllar-se a les diverses narracions, dotant-les de veracitat o màgia, segons calgui. Citem a tall d’exemple la sardana que, de nit.  ballen les bruixes.

      Aportació exclusiva de la versió cinematogràfica és la narració de cada conte en un dialecte català divers, això dóna una vivacitat i una frescor al film […] Aquest fet, a més, trenca una llança en favor de la unitat de llengua i cultura dels Països Catalans.

Els “Contes de la vora del foc” d’Antoni Martí.
La sala era plena de gom a gom,amb un públic que es mostrà interessat en tot moment i que, a la fi de la projecció, l’acollí amb grans mostres d’aprovació

[…]  Realitzar una cinta de llarg-metratge en super 8mm vol dir haver-se d’enfrontar amb unes dificultats tecnològiques evidents […] La barreja intel·ligent de tècniques, amb l’ús de les ombres de Xina, els ninots de drap, les quadres en forma de ballet o trucatges tan reeixits com la travessia submarina de Mallorca a la riera de Gualba han permès de salvar, per vies pecuniàriament assolibles, moltes de les dificultats que es presentaven 

[…] La cinta constitueix una mostra de la riquesa idiomàtica del català, en les seves diferents variants, 

[…] Un elogi especial voldríem fer encara: a la partitura musical de Pere Josep Puértolas. Escriure música per el cinema no és pas feina fàcil i quan, a més, cal servir el folklore sense traïr-lo, però al mateix temps donant-li un toc d’àgil modernitat […] un treball musicològic la principal virtut del qual és fer la sensació d’integració total amb les imatges però d’una manera en què el teixit intel·lectiu no es menja mai la frescor, la naturalitat.

 

    […] La pel·lícula és una de les experiències més sòlides que hi ha hagut per crear un cinema infantil fet a Catalunya i parlat en català. […] “La pel·lícula es filmà al marge del que és la indústria cinematogràfica. Així, doncs, vàrem arrencar la producció amb costos limitadíssims. Gràcies a la distribuidora Tabaré, s’ha aconseguit que hi poguessin haver còpies (en 16 m/m) per a que la distribució del film es canalitzés amb certa normalitat”.

  […] ”La resposta popular assolida en la presentació del film a Barcelona, ens sorprengué agradablement. I agradà per la senzilla raó que s’estava presenciant un treball que respectava les formes dialectals del poble d’on el conte era original. […] De tota manera, l’èxit esclatant sempre està en funció del suport publicitari que es destina a la promoció de qualsevol producte […] no tenim al darrera cap engranatge propagandístic que possibilités una fàcil i efectiva comercialització”.

 


     […] “La pel·lícula té clares garanties de funcionar, i a més, amb èxit. De fet, quan més s’ha pogut constatar el bon efecte que produeix ha sigut quan s’ha treballat a les escoles”.

ALTRES PROJECTES

  “La col·laboració entre U de cuc i Antoni Martí esdevé una experiència molt valuosa”. (Montserrat Castillo)

  “Un dels intents més sòlid que hi ha hagut per crear un cinema infantil fet a Catalunya i parlat en català”. (CANIGÓ)

  “Ara caldria que el mateix equip continués produint”. (Miquel Porter Moix)

EL CAS DEL DETECTIU FELIP MARLOT

ELS COMPONENTS DEL GRUP engrescats amb la bona acollida de les dues primeres col·laboracions cinematogràfiques, i convençuts –tant ells com en Toni Martí- de la projecció important dels audiovisuals, es van plantejar continuar en aquests mitjans.

     Com la qualitat dels guions era primordial, van contactar amb l’escriptor Joaquim Carbó, amb que havien forjat una bona amistat durant els Cicles de Teatre Cavall Fort. En aquells anys (1979, 1983) en Joaquim havia creat el personatge del detectiu Felip Marlot. La lectura de les seves aventures o casos era habitual, tant entre els mes joves com a nivell escolar. La proposta de traslladar a la pantalla el personatge per ell creat li va interessar força.

     Per començar, filmarien un dels casos. Duraria uns 25 minuts, amb interiors i exteriors reals, com en SUPERTOT.  L’argument, senzill però molt ben plantejat, mantenia l’interès fins el final. L’acció principal passava un una estació del metro que tenia l’entrada i la sortida per llocs diferents…

     Certament ho teníem tot ben apamat, però una sèrie de circumstàncies no els hi van ser propícies i el projecte es va anar endarrerint fins aturar-se “sine díe”.

EL SOMNI DE BAGDAD, en 35 m/m !!

EN UN ALTRE MOMENT, VAN REBRE DE LA PRODUCTORA CINEMATOGÀFICA BALCAZAR, S.A. una proposta per filmar, en 35 m/m i distribuir comercialment, EL SOMNI DE BAGDAD, aprofitant el vestuari i molts elements del muntatge teatral. El director seria Sebastià J. d’Arbó, reconegut principalment com escriptor i presentador d’un programa esotèric a la televisió.

      De nou, hi havia la condició de que els protagonistes fossin actrius i actors coneguts, la qual cosa va provocar un malestar real en el grup. Però, promocionar el nom de U de cuc, fins aquest nivell era important…

      La producció anava endavant, calculant despeses, cercant exteriors: les dunes del Ter, els carrers de Monells,… Però, allò que se’ls oferia econòmicament, ni ells ni en Benet i Jornet (autor del text) no ho veien prou clar: no compensava les cessions, ni l’esforç, ni les aportacions requerides. 

      Davant d’aquesta situació van preferir no continuar amb aquest projecte cinematogràfic en 35 m/m.

 

Colofó

DURANT LA SEGONA MEITAT DELS 80, U de cuc havia ampliat tant el seu radi d’acció –tres companyies actuant arreu de l’estat; la gestió del problemàtic Centre d’Espectacles, programes de televisió;…- que segons quines propostes superaven la seva capacitat de dedicació.