DEL 1976 AL 1979
TEMPORADA 1976
Documents
Les dades
- 1.976
- Estrenada el 22·2·1976 al teatre Romea de Barcelona, dintre del XIX Cicle CAVALL FORT
- A l'abril de 1976 es va enregistrar a TVE, circuit català, per al programa LA COMPARSA. La realització va ser d'Antonio Chic.
- Des del 22·2·1976 fins al 15·5·1976 es va representar 4 vegades a 3 llocs diferents.
-
1.150 espectadors en total
En el següent pdf hi podeu trobar més informació sobre el muntatge:
Sobre l'obra
El somni de Bagdad va néixer de la meva col·laboració amb el grup U de cuc, col·laboració que abans havia donat lloc a l’estrena d’una altra obra per al jovent, Supertot.
La història d’aventures que en aquest cas vaig voler desenrotllar té lloc en un Orient fabulós, impossible, força semblant, em penso, al que ens van donar a conèixer certa mena de pel·lícules americanes, fa uns anys. És, per descomptat, un Orient fals, però els seus colors estridents, els seus decorats de cartró-pedra, posseïen un encant inoblidable. Es tractaria, dons, de traslladar al teatre la fascinació, a la meva manera de veure perfectamenr vàlida, que produïa aquell univers fantàstic, però vaig procurar eliminar i fins i tot girar al revés elements que havien de ser inadmissibles per a nosaltres –el racisme, per exemple– i que Hollywood incloïa en els films. Em va semblar que el públic jove ens agrairia aquesta recuperació.
L’objectiu últim de l’obra no és didàctic. Hi ha implícita en ella la meva visió del món, i fins he remarcat aspectes d’aquesta visió, això sí; però per damunt de qualsevol altra consideració, el que jo buscava era, simplement, el plaer dels espectadors. El plaer com a finalitat primordial de l’activitat humana –sempre que no comporti elements degradants i que no perjudiqui altri– comença a no necessitar ja, avui dia, justificació, i espero que ningú no me la demanarà.
La idea inicial del text –“I si escrivissis una obra ambientada a l’Orient i amb el petroli pel mig?”- em va ser donada per Mercè Camprubí, component del grup que el va estrenar. [… ] Francesc Alborch i els seus companys han realitzat un muntatge admirable, accentuant el caràcter cinematogràfic de l’espectacle i efectuant una reflexió sobre aquest caràcter. Per arribar-hi, es van prendre amb el text alguna llibertat intel·ligent, i han obtingut uns resultats més que satisfactoris.
Sobre el muntatge
La idea base del nostre muntatge fou la de proporcionar al text uns elements distanciadors que, mantenint la línea irònica i divertida de l’anécdota, permetessin contemplar-la des d’altres punts de vista.
Per això, es va introduir al llarg de la sèrie d’aventures imaginades per en Benet i Jornet, dues accions simultànies que unes vegades es fusionaven amb la trama general però d’altres arribaven a variar fins hi tot la concepció inicial d’alguna escena, tal com s’exposa més endavant. Una de les accions tractava de posar en evidència, quasi de forma desvergonyida, els trucs, ruptures de ritme, fraus i altres falsificacions pròpies de la filmació d´una pel.lícula. Per aconseguir-ho vàrem traslladar els fets a un hipotètic plató cinematogràfic, creant una sèrie de nous personatges, com ara el senyor de la claqueta, la maquilladora, els dobles en les accions perilloses, etc., tots els quals intervenien esporàdicament.
L’altra acció oferia un homenatge a tan indiscutible i important mitjà d’expressió com és el cinema, presentant la seva evolució en l’aspecte tècnic (el cine mut, el blanc i negre, l’esclat del technicolor, els intents del relleu o 3-D, el cinemascop, i les catàstrofes amb sensorround) i les seves formes i gèneres més característics (comèdia sentimental, musical, western, etc.). Però tant en una com en l’altra acció es procurà no alterar el ritme de la narració ni la claredat de les intencions de l’autor, intentant, amb la conjugació plegada dels elements disponibles, obtenir un espectacle total que pugués ser abraçat per qualsevol sector de públic, sense edats específiques. On cada espectador captés i gaudís dels codis i referències que li fossin més pròxims, però sense identificar-se amb l’aventura ni amb els seus personatges, sense perdre mai la consciència de la seva qualitat d’observador, d’uns fets –molt més actuals del que semblen– i d’una determinada estètica: la del cine.
Francesc Alborch
Documents
Podeu descarregar-vos el guió del muntatge musical i els efectes especials en el següent enllaç:
Sobre la banda sonora
No es concep una pel·lícula sense la seva vestimenta descriptiva-musical. Les seves característiques havien d’ajustar-se a un cert ordre cronològic –des de la pianola fins a la gran orquestra– doncs l’evolució tècnica del cinema anava implícita en el plantejament històric i documental del nostre muntatge teatral.
Aquesta “vestimenta” ens la van fer “a mida”, i desinteressadament, els senyors Pablo Sárraga i Carlos Caballé, veritables senyors del “Muntatge Musical Radiofònic” de RNE. Sense la seva laboriosa dedicació a la recerca i selecció dels temes desitjats (vegeu guió annex), amb el seu posterior engalzament, no hauria estat possible disposar d’aquesta extraordinària Banda Sonora. Tant ho va ser, que quan l’E.D.B. va editar el text i el muntatge de l’obra, va voler incloure-la en una cassette complementaria. En ella, s’incloïen nombrosos efectes Chappel, fragments de El sonido invisible, Racktime, Quo Vadis, Can-can, El Cid, Lawrence de Arabia, El desafío de las águilas, West Side Story, Lo que el viento se llevó, La muerte tenia un precio, 7 novias para 7 hermanos…
En aquells anys 70, els temes musicals es gravaven en una cinta i s’ordenaven tallant-la i reenganxant-la. Un tècnic de so ens la va ajustar a la perfecció. Per a ell, també, el nostre agraïment. I per a la Silvia Munt, la nostra coreògrafa que, d’un del seus viatges, en va dur un L.P. amb músiques de balls saharauis, que vam incloure en l’episodi de l’oasi.
Sobre la terminologia cinematogràfica
Com es tractava de la “filmació d’una pel.lícula”, ens va semblar oportú posar a l’abast del públic un recull dels mots tècnics emprats en ella.
El professor Miquel Porter Moix ens va obrir el seu llibre Lexicon Cinematogràfic (que encara no s’havia publicat) i sota el seu guiatge erudit vam confeccionar el recull esmentat (vegeu annex). Per a ell, el nostre afecte i consideració.
Galeria d'imatges
Fotos de Pau Barceló (en blanc i negre) i F.A.B (en color)
Recull de premsa i crítiques
XAVIER FABREGAS
Diario de Barcelona
25·02·1976
[…] fascinante historia la de El somni de Bagdad, que podemos clasificar ya como uno de los éxitos más importantes de los Ciclos de Cavall Fort. […] es una bebida espumosa que se sorbe sin tiempo de respirar; es una fiesta que a unos nos devuelve los géneros hoy perdidos en el naïf de la infancia y para otros, los más jóvenes resulta alegre descubierta […] El éxito de El somni de Bagdad fue de los que señalan un hito. Josep Mª Benet i Jornet nos ha dado un texto sugestivo y Francesc Alborch y los actores que con él han trabajado una prueba positiva de su imaginación.
J. A. Benach
El Correo Catalán
[…] la acción se está rodando en un imaginario “plató” y por lo tanto se interrumpe de vez en cuando para que intervengan los técnicos, los cámaras, los decoradores […] Vimos la comedia el día de su estreno y pudimos comprobar tanto los efectos regocijantes como el desconcierto que la fórmula suscitaba en un público predominantemente infantil y juvenil […] junto a las “emociones” del desarrollo lineal de una anécdota, se añaden unas dósis de curiosidad para el joven espectador que se pregunta por las rupturas, las distensiones y los “fraudes” que se perpetran ante sus ojos…
Salvador Corberó
La hoja del lunes
1·3·1976
[…] Un espectáculo divertido, dinámico, risueño y colorista, que pasa de inmediato las candilejas y lleva de la mano a chicos y grandes a un terreno de fantasía sin embaucamientos, aun cuando utiliza todos los elementos de ese juego de falsa magia que usaba el mismo cine de Hollywood… […] Bien interpretada, excelentemente dirigida, con diseños inteligentes y una utilización a fondo de todos los recursos, el trabajo de U de cuc que es una muestra de teatro infantil y juvenil digna de aplauso.
Joaquim Vilà i Folch
Serra d'Or
[…] És una festa que entra pels ulls i per les orelles. […] Una obra divertidíssima, d’un dinamisme vertiginós, on cada cosa és al seu lloc, on res no falta i res no sobra.
Destino 4·3·1976
Benet construye sus obras «per a nois i noies» sobre los mitos infantiles de su propia infancia y por lo tanto, utiliza unos signos que corresponden a unos determinados tópicos culturales y subculturales. El SOMNI DE BAGDAD pide un público infantil preparado que sepa interpretar las claves en las que Benet se mueve. Si, por una simple falta de información, los pequeños espectadores no penetran en el mundo de Benet, su nivel de lectura se reduce a seguir el desarrollo de la acción. El problema reside en que la acción se basa -por su filiación- en la violencia. Es entonces cuando. a obra de Benet se nos aparece fuertemente discutible.
A partir del texto de Benet, el grupo «U de cuc» ha realizado un buen montaje, divertido y con imaginación, …
TEMPORADA 1978-1979
Documents
LES DADES
- Temporada 1.978- 1.979
- El 12.2.1978 inicia una nova etapa, amb un nou repartiment, dintre del XXIII Cicle Cavall Fort, en el teatre Romea, de Barcelona.
- Des del 12.2.1978 fins el 19.7.1979 es va representar 37 vegades a 15 llocs diferents; amb un total de 10.904 espectadors (sense comptar els corresponents a Congressos i el Grec 79).
- DINTRE D'AQUEST PERÍODE CAL DESTACAR:
- Des del 4 fins el 21.5.1978 es va representar 14 vegades en el Centre Parroquial d'Horta, de Barcelona; amb un total de 434 espectadors.
- El 12.6.1978 es representa en el Centro Cultural de la Villa de Madrid, con a grup convidat, dintre del VI Congreso Internacional de la A.S.S.I.T.E.J.
- Des del 14 fins el 16.6.1979 es va representar 4vegades a la Maison du Peuple/Vénissieux, de Lyon (France), con a grup convidad, dintre dels Deuxiemes Rencontres Internacionales de Theatre pour l'Enfance et la Jeunesse.
- El 18 i 19.7.1979 es va representar 2 vegades en el teatre Grec, de Barcelona, dintre del Festival d'Estiu: Grec 79.
- El 13.10.1979 es va representar una vegada en la Cittadella C.so Elvezia, de Lugano (Suïssa), com a grup convidat, dintre de la Giostra del Teatro (Festival Internazionale de Teatro per bambini e regazzi).
- Dintre d'aquesta Temporada 78-79 actua 6 vegades a Els Lluïsos,de Gràcia (Barcelona); el seu futur Centre d'Espectacles per a Nois i Noies. Les 8 representacions restants –del total de 37- es van fer en 8 poblacions diferents de Catalunya.
UN NOU REPARTIMENT
L’estiu de 1976, finalitzada la Temporada, Josep Sais –Stuard, en la ficció– ens va dir que deixava el grup. Havia rebut l’oferta d’un reconegut director per incorporar-se com actor a una companyia professional. I els realitzadors de televisió que havien efectuat les gravacions de Supertot i El somni de Bagdad ( on ell era un dels protagonistes) li obrien les portes d’aquest mitjà.
Des de 1976 fins 1978, en que es va plantejar el re-muntatge, hi van haver altres baixes, cosa molt normal en aquest grups teatrals, i que va comportar un re-ajust del repartiment.
Galeria d'imatges
Fotos de Pau Barceló
Documents
Tres setmanes a Horta
(Des del 4 fins el 21 de maig de 1978)
Després de tant de temps anant amunt i avall amb el SOMNI DE BAGDAD, teníem el somni de poder representar-la durant un temps en un mateix lloc, i el Centre Parroquial d’Horta ens a va obrir les seves portes per fer-lo realitat. Anys enrere havia estat seu de notables muntatges i punt d’atracció pel públic interessat en el teatre independent.
Un sector de la premsa ens va fer costat publicant entrevistes i comentaris engrescadors. Però en aquells moments i en el mes de maig , el Centre d’Horta no era el lloc idoni per a que la gent s’engresqués a pujar a veure’ns.
Hi estàvem tan a gust que, si inicialment pensàvem estar-hi dos caps de setmana, ho vam ampliar a tres. Va ser tot un èxit. Sí, un èxit a nivell personal, de grup. No tant en l’aspecte econòmic (ho podeu comprovar en la fulla de la comptabilitat que adjuntem. Però vam sortint reforçats per enfrontar-nos a la aventura de la nostra participació en el VI Congres Internacional de l’A.S.S.I.T.E.J., a Madrid.
U de cuc
Galeria d'imatges
Fotos de F.A.B.
L'arribada i la preparació
Els personatges
Recull de premsa i crítiques
Josep Sandoval
4-2-4 va al teatro
Bagdad en Horta
[…] tenemos ahora mismo algo original que llevarnos a la boca en el Centro Parroquial de la vecina Horta […] van a estar allí de modo continuado durante quince días, prorrogables si Dios y Uds. lo quieren. […] U de cuc es como la tónica burbujeante, combina bien con toda clase de públicos […] El somni de Bagdad es una espléndida fiesta muy bien ensayada que deleita a todo el mundo que sepa huir por unos momentos de la rutina diaria. […] No pierdan esta magnífica oportunidad de contemplar esta pequeña maravilla que por unos días ha convertido el Centro Parroquial de Horta en un bazar oriental donde pueden suceder y suceden toda clase de eventos. Les juro que es un consejo que me agradecerán.
Tele/eXpress
Maig de 1978
“El somni de Bagdad”, homenaje a María Montez.
Es un homenaje, un recuerdo a aquellas películas de María Montez, la reina del Technicolor, a aquellas películas de cartón piedra […] Hay una visión determinada del mundo que está kilómetros lejos de la que nos daba Hollywood, hay referencias al colonialismo pero no se trata de hacer una obra directamente crítica. […] para este “homo ludens”, en Horta hacen este sueño de Bagdad con baile del ombligo incluido.
AVUI 12·05·1978
D’Horta a Madrid, passant per Bagdad
El grup U de cuc és noticia. Aquests dies presenten el mateix espectacle que d’aquí a pocs dies participarà juntament amb Supertot en el Festival Internacional de Teatre per a la Infància i la Juventut que se celebrarà a Madrid. […] vol demostrar que aquest teatre te una categoria i el mateix interès que pot tenir qualsevol mena de teatre […] El somni de Bagdad és un teatre que es troba en la indecisa frontera –si n’hi ha– de teatre infantil, juvenil i per a adults. Aquí, a Horta, el feu en sessions de nit; per tant voleu demostrar que és per a adults.
La vanguardia
19·05·1978
Prórroga de “El somni de Bagdad”
U de cuc que durante dos semanas ha representado el espectáculo de Josep Mª Benet i Jornet, prorroga una semana más las representaciones, con los habituales horarios de jueves a sábados.
Participació en el Grec 79
Galeria d'imatges
Fotos de F.A.B.
Anecdotari
Pocs dies abans de la seva estrena (febrer del 76), els organitzadors dels Cicles Cavall Fort es van replantejar la participació de l’obra, degut a que apareixien en el palau del Califa unes ballarines lleugeretes de roba i un personatge masculí es transvestia en aquesta escena, d’acord amb l’argument.
Durant les primeres representacions (1976), l’actriu que feia d’Aixa estava embarassada i a cada cantó de l’escenari hi havia una galleda per si havia de vomitar. Més endavant (1978), la criatura (un nen) ja havia nascut –i crescut–, i un dia en que seguia, des de caixes, una de les accions “violentes” en que un soldat dolent fuetejava el personatge d’Aixa (la seva mare), es va posar a plorar i a cridar desesperat… Sort que “una bona ànima” se’l va endur fora, a passejar, per tanquil·litzar-lo, mentre l’obra continuava representant-se.
En Josep Massagué ens diu:
LA PRINCESA ZULEMA A VENECIA
El Somni de Bagdad, ha proporcionat al grup U de cuc, totes les alegries del món, i també algun que altre mal de cap.
El Somni també va viatjar a Venècia, però no a la meravellosa Venècia italiana, sinó a una més simbòlica, artesanal i improvisada que ens vam trobar aquí, a Lleida.
Em penso que era a un Teatre-Cinema. Ho dic, perquè la escena era al davant de la pantalla, que no podia, de cap manera fer-se fora, i que per tant, ens oferia només la solució de plantar els decorats tots alhora, i anar passant a fer l’acció al davant del decorat que toqués en cada moment. Una barreja, diguem, de teatre i Cinemascope.
Aquest Cinema-Teatre tenia els camerinos dels actors a sota de l’escenari i, per acabar-ho d’adobar, havien patit una avaria de les conduccions de l’aigua, i tot estava inundat, amb un pam d’aigua. ¡Una “acqua alta” en tota regla!
I així, vam veure a la pobre princesa i el seu papa, el Sultà, fent equilibris a la passera feta de taulons a sobre d’uns maons, amb els mantells i el ròssec de la faldilla principesca per sobre els caps, per tal que no quedessin xops de l’aigua dels canals,… ¡ai, perdó, de les cenyiries rebentades!
L’octubre del 79, el grup va anar a fer una representació a Lugano, una bonica ciutat suïssa, en el marc d’un Congrés Internacional.
De tornada –actors, decorats i material tècnic– en autocar cap a Barcelona, al travessar la frontera entre Suissa i Itàlia, els agents duaners suissos es van descuidar de signar la sortida legal del seu país, en el document que emparava l’exportació i importació temporal dels decorats. Com a conseqüència, la Cambra de Comerç de Barcelona es negava a tornar l’aval que garantia el retorn d’aquests a Catalunya. La quantitat de l’aval havia estat prestat per familiars i amics, per tant es va plantejar un greu problema. Davant d’això, en Josep Mª, membre del grup, en la seva condició d’advocat, es va oferir a tornar a la frontera italo-suïssa, per tal de solucionar el problema, però acompanyat per algú. Per motius laborals, en Josep Mª només hi podia anar el cap de setmana i va demanar als companys Armand i Isabel que l’acompanyessin, especialment perquè conduïen tots dos. Van sortir de Barcelona en el cotxe del Josep Mª a les set de la tarda d’un divendres. Van viatjar tota la nit i el matí del dissabte. Quan faltaven minuts pel migdia van arribar a la frontera italo-suissa. Com el funcionari suís de torn va començar a posar pegues, van demanar pel cap de la duana. Però, el funcionari es va fer l’orni, i completament insensible a les peticions –i plors– dels compungits membres del grup, va agafar la seva moto i se’n va anar de cap de setmana, tot i sabent que els catalans havien de ser el dilluns a Barcelona. Van fer nit a prop de la frontera mentre es posaven en contacte amb un dels organitzadors del Congrés que, per sort, era també advocat i amic del ministre de Justícia suís, qui, al cap d’uns dies, va aconseguir la desitjada signatura. Però, el viatge va tenir una conseqüència positiva: va propiciar l’entesa amorosa entre l’Armand i la Isabel, que encara avui, 2021, es manté consolidada.
Amic Francesc,
La meva sincera i efusiva felicitació per a tu i al teu Grup.
"EL SOMNI DE BAGDAD", es un espectacle molt ben pensat i realitzat per un equip intel·ligent, i que considero interessant per a tots els públics, perquè hi hem disfrutat petits i grans. Us desitjo molts èxits, doncs n'estic segur que la tindreu que repetir moltes i moltes vegades.
Molt eficaç el muntatge, que m'ha recordat aquells temps de la nostra infantesa tant "tecni-acolorats" amb una María Montez esplèndida i un John Hall que emulava les gestes d'en Valentino en el "Hijo del Caid".
Un encert complet. Felicitats a l'autor i pel seu encert en encomanar al Grup "U de CUC", l'escenificació de la seva obra.
Ben sincerament,
Enrique Sánchez Soldevila