La divida del grup era «La professionalitat dels no professionals»:
Màxim rigor en els plantejaments artístics. Puntualitat i serietat en els assaigs (només podien dedicar-hi dues o tres hores, dos o tres dies a la setmana). Preparació física i vocal (relaxació, cant i dicció). Text degudament i prèvia memoritzat. Disposaven de poc temps per assolir la qualitat desitjada en el muntatge que estiguessin preparant.
Però, també era divisa del grup
Que les seves representacions havien de tenir la mateixa qualitat fos on fos on haguessin de fer-les. Això requeria, els dissabtes i/o els diumenges de representació, llevar-se a l’alba, carregar els cotxes o la furgoneta amb els decorats, el vestuari, l’utillatge, les torres telescòpiques pels aparells de llum i so, etc. També, un temps per a l’anada; havien d’arribar dues hores abans de la representació.
Més d’una vegada, en arribar al lloc, l’encarregat d’obrir-los l’escenari, en veure’ls carregats com formigues, exclamava “On aneu, beneits, amb tots aquests embalums de roba i contenidors? Però si la representació és per a la canalla!”. Doncs, sí, justament perquè era per a la canalla estaven disposats a descarregar “embalums de roba i contenidors” a l’escenari –generalment brut i mal endreçat -. Calia escombrar-lo i adequar-lo. Muntar decorats i aparells tècnics. Fer provatures imprescindibles… Fer la representació: uns 90 minuts. Tornar a desmuntar i a carregar. El temps per a la tornada. Arribar a Barcelona de matinada. I tornar a descarregar, dels cotxes o la furgoneta (de lloguer), el material utilitzat. Tornar-ho a col·locar al local d’assaigs i deixar-lo a punt per a la propera representació.
Algunes vegades, n’eren dues en un mateix dia i en llocs diferents… Però, dinar plegats, amb l’intercanvi d’anècdotes divertides, el record de la bona resposta del públic i l’amabilitat dels organitzadors, els compensava l’esforç invertit. Vet aquí la “cara” i la “creu” d’un grup no professional que tenia per divisa la professionalitat.