Centre d’espectacles

      UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL GRUP, que va poder constatar la seva efectivitat en altres països europeus, era el d’aconseguir un local fix,  ben situat, que facilites l’assistència habitual dels espectadors, i oferir-los els muntatges programats amb la màxima riquesa expressiva, així com la organització d’un ampli ventall d’altres activitats.

Inicialment, van poder consolidar la seu oficial de gestió del grup, gràcies a Josep Massagué que els va cedir una part del seu estudi d’escenògraf, situat en un entresol del carrer Diputació.

El 1978, Teresa Samsó era la presidenta de l’Associació de la Cort Angèlica de San Lluís Gonzaga (Els Lluïsos de Gràcia) i treballava a la redacció de la revista Cavall Fort. Persones vinculades als seus Cicles de Teatre, on U de cuc actuava sovint, coneixedores de les necessitats primordials del grup, van propiciar el contacte entre Teresa Samsó i  Francesc Alborch.

       EN AQUESTA DISPONIBILITAT QUE SE’LS OFERIA van veure l’inici d’una nova i important etapa pel grup. Cercant el reconeixement oficial i el suport econòmic del desitjat Centre Estable d’Espectacles per a Nois i Noies, van exposar en un detallat i extens dossier, tot allò que pretenien fer  i que podien oferir “como una posible extensión de la labor que lleva a cabo el C.E.N.I.N.A.T.” (1), i el van presentar a la Dirección General de Teatro a través del Subdirector General de Actividades Teatrales, l’octubre de 1979, el considerat Any Internacional del Nen. I, malgrat que van fer constar els principis 2 i 7 de la Declaració dels Drets del Infants, no van obtenir cap resposta.

      COM A GRUP TENIEN IDENTITAT JURÍDICA , però com a gestors del pretès Centre d’Espectacles no en tenien cap: no podien oferir, als possibles patrocinadors, cap garantia de permanència i continuïtat en Els Lluïsos; la seva junta no va voler signar mai cap document que els  confirmés oficialment la cessió o el lloguer temporal de les instal·lacions, la qual cosa va dificultar l’obtenció de subvencions; aquest aspecte va millorar, lleugerament, en el moment en  què el grup es va professionalitzar i es va inscriure com a SA destinada a la gestió i organitzador d’activitats, allà on fos.

      LA INCORPORACIÓ DE LA GENT D’U DE CUC a l’entramat d’activitats d’Els Lluïsos, compartint les instal·lacions teatrals, tampoc va estar exempta de dificultats: no eren socis, no podien ser-ho,  ja que perdrien la seva autonomia de gestió; estaven “acollits”, només, per la bona voluntat de la seva presidenta. Aquesta situació, tot i que també hi van haver col·laboradors, va representar un punt de fricció i enfrontaments constants amb alguns membres de l’entitat.

       A PESAR D’AQUESTS ESCULLS, els components d’U de cuc  van tirar endavant, plens d’il·lusions i bons propòsits: volien aconseguir un nou i dinàmic servei pel barri de Gràcia i per a la ciutat. D’entrada, van netejar i pintat les dependències disponibles. Van agençar els camerinos amb miralls reciclats i una il·luminació adient. Van incorporar, instal·lar, i també compartir, tot el seu considerable bagatge tècnic de llums  i so. Els de Drac Màgic, que es van incorporar al equip per encarregar-se de les activitats cinematogràfiques, també van treure la pols i van possar a punt el material de la cavina de projecció. I, sense abandonar el local del carrer Diputació, seu administrativa del grup, van poder preparar nous espectacles amb les condicions (materials i físiques) imprescindibles per aconseguir els millors resultats.

      I, EL PACTE ES VA COMPLIR. Els Lluïsos van  aparèixer a les cartelleres infantils, amb   programes de  teatre i cinema els caps de setmana i el dies laborables. Aquestes activitats van ser l’inici del desitjat Centre (Estable) d’Espectacles per a Nois i Noies que, sense cap suport econòmic confirmat, van inaugurar oficialment el novembre de 1980. Drac Màgic s’encarregave de la selecció i de la projecció de les pel·lícules adients; la majoría procedents de païssos del Est però doblades al català gràcies a les gestions de Cavall Fort. 

Des del primer moment, Victor Suañez, actor del grup, se’n va fer càrrec de la seva gestió i programació. Sense la seva constant dedicació, aquest projecte no hagues anat endavant. Lisa Coca, també actriu del grup, va dissenyar el logotip: una finestra oberta amb una cortina plena d’estels.