TEMPORADA 1984-1985 I 1986
VET AQUí COM VA SORGIR AQUEST PROJECTE
L’any 1984 Cavall Fort convoca el II CONCURS D’OBRES DE TEATRE (text i muntatge) PER A NOIS I NOIES.
Atès que la sintonia amb Lluís Coquart continuava sent immillorable, després d’haver realitzar diversos muntatges conjuntament, vam decidir posar de nou “fil a l’agulla”.
Als anys 1980 es parlava molt de la contaminació de mars i oceans a causa de l’abocament indiscriminat de materials plàstics, residus químics nocius i la sobrepesca amb mitjans poc respectuosos amb el medi aquàtic.
L’investigador submarí, el comandant Jacques Yves Cousteau, intentava mitjançant els seus documentals informar i sensibilitzar l’opinió pública d’aquests estralls per tal de poder-los evitar. I ens va semblar oportú aportar-hi el nostre granet de sorra, explicant “la vida” de la Mediterrània i dels seus habitants, des dels seus orígens fins al seu ingrés a la UCI. I, també, tots els intents, per evitar-ho, del seu incondicional enamorat: el professor Crostó.
Ens hi vam ficar de ple, recollint un munt d’informació (articles, retalls de premsa, publicacions, etc.) que ens va fer caure l’ànima als peus en comprovar l’elevat grau d’insensibilització i desinterès de la gent per preservar un element importantíssim per a la subsistència de l’ésser humà.
Disposàvem de molt material i molt divers, la qual cosa ens va portar a fer una obra una mica sobredimensionada i un xic enfarfegada —volíem abastar tants temes! Tanmateix, estàvem satisfets del resultat i la vam presentar, amb molta il·lusió, al concurs esmentat. I vet aquí que ens la van premiar, no solament pel text, sinó també pel muntatge.
Un muntatge que va superar en complexitat al del propi text. Però, així va anar la cosa…
Va ser com el cant del cigne: el final de la nostra col·laboració; la darrera convocatòria d’aquest concurs i l’inici del final dels Cicles Teatrals Cavall Fort. I, també, de l’U de cuc.
Francesc Alborch
PRòLEG
EL FINAL D’UNS PREMIS, CAP EL FINAL D’UNS CICLES
(Cavall Fort. Juny 1985, nº 549)
Si no hi ha res de nou, el mes d’octubre vinent iniciarem el XXXVIII Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort.
Encara que ningú no ens ha pogut garantir que no es tornarà a repetir el que va passar els dies 3 i 10 de març d’enguany, en què ens van avisar a última hora que no podríem disposar de l’escenari del Teatre Romea i vam haver de suspendre les representacions previstes, hem decidit d’organitzar el nostre cicle de teatre per a nois i noies corresponent a la propera tardor. Estarem sempre amb l’ai al cor, però hem considerat que no podíem deixar extingir sense intentar salvar-la una activitat teatral que es va iniciar fa més de divuit anys i que, sense dubte, ha adquirit ja una sòlida tradició. D’altra banda, en el transcurs del cicle vinent hi ha prevista l’estrena de l’obra “Mediterrània, Mediterrània!”, de Lluís Coquard i Francesc Alborch, guanyadora del II Concurs d’obres de Teatre per Nois i Noies, convocat per Cavall Fort i Moviment Rialles de Catalunya, segons el muntatge d’U de Cuc, que va guanyar la segona fase d’aquest mateix concurs: la concessió del premi de muntatges d’aquest concurs comporta sempre el compromís de la seva inclusió en el programa dels nostres cicles.
És per tot plegat, però, que de moment hem desistit de convocar, tal com ja teníem mig endegat, el III Concurs d’obres de Teatre per a Nois i Noies. Sentint-ho molt, hem convingut amb els companys del Moviment Rialles que, mentre no sigui possible d’organitzar unes representacions de teatre per a nois i noies sense l’amenaça permanent que a darrera hora s’hagin de suspendre per impossibilitat de disposar de l’escenari, no podem córrer el risc d’adquirir uns compromisos que no sabem si podrem complir. Bé hem de confiar que un dia o altre aquests problemes tindran la solució adequada i que això ens permetrà de realitzar aquesta convocatòria que amb tanta il·lusió havíem projectat.
Albert Jané (Director)
Documents
A partir d’un moment es van produïr dues sustitucions: Gemma Reguan per Laia Gimó i Jordi Pahissa per Pep Fargues.
Les dades
No es disposa del nombre total d’actuacions ni d’espectadors d’aquest muntatge. De las dades disponibles en destaquem les següents:
- 16·11·1984. L’obra és proclamada guanyadora del II Concurs d’Obres de Teatre convocat per Cavall Fort i Rialles.
- 4·01·1985. El projecte de muntatge de l’obra, presentat pel grup U de cuc, resulta guanyador de la segona fase d’aquest Concurs.
- 27·10 i 3/10·10·1985. Estrena prèvia en la Sala Sarrià (Salesians), dintre del XXXVIII Cicle de Teatre Cavall Fort.
- 15·11·1985. Els activistes de GREEN PEACE els hi desitgen : EXITS TOTALS.
- 16/17, 23/ 24 /30·11 i 1·12·1985. Estrena oficial en el Centre d’Espectacles (Els Lluïsos de Gràcia).
- 22·12·1985. Centre Moral del Poblenou.
- 25·04·1986. Jornades Culturals de la Mediterrània. Santa Perpetua de la Moguda.
- 16·11·1986. Teatre Principal. Lleida. XIV Cicle de Teatre Cavall Fort i Rialles.
- 23·11·1986. Cinema Comtes d’Urgell. Balaguer. V Cicle de Teatre Cavall Fort i Rialles.
Presentació
(Text del programa. 27·10·1985)
Conjuntament amb el moviment Rialles de Catalunya, vam organitzar, l’any passat, el II Concurs de Teatre per a Nois i Noies, que va guanyar l’obra “Mediterrània, Mediterrània!”, original de Lluís Coquard i Francesc Alborch. Aquest concurs comportava una segona fase, de projectes de muntatge, que va guanyar el que va presentar “U de Cuc”.
És, doncs, un espectacle avalat amb dos premis el que avui veurem…El grup “U de Cuc” ha treballat en ell molt de temps, amb un gran entusiasme, sense escatimar-hi esforços ni mitjans, a fi que el resultat del seu treball no desdigui del propòsit…
Albert Jané
SOBRE EL MUNTATGE
En aquest nou muntatge torno a plantejar-me la conjunció, el més íntima possible, de diverses tècniques d’expressió.
Són tants els temes i situacions suggerits al llarg de l’obra i tan diferents els uns dels altres, que la utilització de diverses tècniques m’ha semblat quasi ineludible si es volen potenciar les característiques dramàtiques del text:
- La seva constant dualitat (Comèdia-Drama; Realitat-Fantasia; Complexitat-Simplicitat; Harmonia-Desori; Vida-Mort; …)
- La índole dels seus protagonistes:
El professor Crustonet: científic meticulós i sistemàtic.
La mar Mediterrània: un mite. Un element mòbil, sempre canviant.
- L’estructuració, pràcticament independent, de cadascuna de les escenes.
Aquestes característiques m’han fet decidir per la utilització de: mitjans audio-visuals, llum negra, ombres xineses, gegants, màscares i titelles, i diverses fórmules interpretatives, la descripció de les quals resten descrites més endavant.
Val a dir que tota aquesta diversitat, amb l’escenografia i la banda sonora, formen un conjunt homogeni al servei de la narració de la història i de les seves intencions implícites.
L’espectacle va adreçat, com és habitual en les produccions d’ “U de Cuc”, a un ampli ventall d’espectadors, nens, joves i adults plegats.
Francesc Alborch
L’ESTRUCTURA ESCENOGRÀFICA
Per tot el que s’ha dit anteriorment, l’estructura escenogràfica devia oferir unes característiques físiques plenament adaptables a qualsevol tècnica que fos emprada; devia equiparar-se a les característiques físiques de l’element protagonista: l’aigua, la mar…
I aquesta va ser la nostra gran troballa: El dissenyar una superfície inclinada, acotada però mòbil i adaptable a qualsevol posició, tot utilitzant tires elàstiques per cobrir-la. Amb aquest sistema, podrem veure:
- El blau del cel voltant la superfície mòbil de la mar que, tendrament, arriba al primer terme desfent-se en escuma damunt la sorra d’una platja.
- Roques i pins, vaixells antics, neptúns i nereides, vida, comerç, i cultura sorgiran de les tensades ones de la seva superfície.
- De les barres superiors penjaran sols radiants, núvols amenaçadors i panorames inversemblants.
En fi, les possibilitats d’un tal element escenogràfic són incomptables.
Ramon Ivars i Pep Oliver
Nota: Finalment, les tires elàstiques van ser substituïdes per diverses trapes que, en obrir-se i tancar-se permetien, com en el cas de les tires elàstiques, l’aparició i desaparició de personatges i elements diversos, a la vegada que es podia caminar sobre ellas.
SOBRE LA PROPOSTA SONORA
El muntatge sonor s’ha concebut a partir de la utilització de dos grans blocs sonors, molt diferents entre si però estretament units per una mateixa essència: la Mediterrània.
El primer bloc seria el que podríem considerar com eminentment musical. D’ell sorgirien les creacions originals, fetes expressament per l’obra, tals com la música de les cançons cantades pels actors, les músiques ambientals de determinades escenes i, també, totes aquelles altres melodies ja existents, d’origen i èpoques diverses, però estretament relacionades amb la mar, protagonista de l’espectacle.
El segon bloc estaria constituït per sons naturals.
La creació i selecció d’aquest material sonor (música, sons i també veus), a vegades estaria plantejat des d’una perspectiva distanciadora, com a contrapunt irònic de certes situacions. Com es pot deduir, la seva utilització es faria d’acord amb els climes i circumstàncies de cada escena. Unes vegades serien emprats a manera de “collage” i d’altres separadament. En aquest últim cas, els sons naturals tindrien també plena entitat musical.
Ramon Muntaner
VÍDEOS
GALERIA D'IMATGES
NARRACIÓ D'UN NAUFRAGI
(Dibuixos que eren projectats durant l'escena corresponent)
sobre els aspectes audiovisuals i d'il·luminació del muntatge
La idea global que dóna cos al muntatge -pel que fa als aspectes d’il·luminació i projeccions- és la utilització de la llum com element dramàtic en el nombre més gran possible de manifestacions, les quals abastaran des de les projeccions de transparències fins a la il·luminació estrictament funcional de l’espai escènic.
Cal destacar la importància que pren, en aquest cas, el disposar d’un ciclorama blanc que ocuparà tot el fons de l’espai escènic i on mitjançant la retroprojecció veurem aparèixer el món d’imatges que volem transmetre.
Els recursos que emprem us els detallem a continuació:
1. AUDIO-VISUAL-MULTIVISIÓ: En determinats moments de l’espectacle utilitzarem la multivisió amb diversos projectors de transparència i banda sonora sincronitzada. La durada d’aquests muntatges audio-visuals serà molt breu (3, 4 o 5 minuts) en els estils següents:
1.1 DOCUMENT CIENTÍFIC: Multivisió com a document divulgatiu del tipus que estem acostumats a veure a televisió emprant les tècniques i estil del documental científic. Així podem introduir gran quantitat d’informació de manera molt breu i amena.Aquest serà el cas del pròleg de l’espectacle i de les “falques informatives” referents a la contaminació del medi ambient.
1.2 CÒMIC ANIMACIÓ: Utilitzarem els recursos de la multivisió en combinació amb el llenguatge del còmic per tal d’explicar la història del naufragi del quadre VII.
2. OMBRES XINESES:
2.1 NEGRES: Com a solució de continuïtat. Les intervencions d’en Crostonet i la Mediterrània al llarg de l’espectacle sempre que ho facin com a nexe entre quadre i quadre.
2.2 COLORS: Mòbils amb transparències de gelatines de colors i fons entintats per a les escenes del fons del mar i fonamentalment pel quadre V on hi ha una lluita naval.
3. DIAPOSITIVES SOLTES:
3.1 Brainstorming.
3.1.1 De representacions i mapes del mediterrani de totes èpoques al pròleg de l’espectacle.
3.1.2 Mostrant l’evolució de les naus del quadre IV.
3.2 Liths: Colorejats que ompliran tot el ciclorama per als planells del quadre IV i els estels del quadre VI.
3.3 Diapositives soltes: Com en una conferència per a mostrar l’evolució de l’home-inventor i la seva conquesta del mar al quadre IX.
4. FILMINES:
El viatge final del capità Crostonet (del quadre X) mitjançant filmines que, en forma de banda continua i omplint tot el ciclorama, aniran mostrant el món submarí amb tècnica de lith sobre el ciclorama, il·luminat amb gelatines de colors.
Considerem especialment espectacular el fet de la filmina com a banda contínua sense solució de continuïtat, desplaçant-se pel fons de l’escena.
5. LLUM NEGRA:
Simultàniament amb diapositives al ciclorama per a reproduir l’estètica de les il·lustracions dels llibres de ciències mostrant el cel estelat i les constel·lacions.
La llum negra incidirà sobre uns retalls fluorescents amb les representacions dels sers mitològics associats a les constel·lacions del quadre VI, retalls, els quals disposaran de moviment.
6. MASS-MEDIA:
La tècnica d’aquests medis en la seva vessant audio-visual (T.V., ràdio, premsa) es veurà reflectida mitjançant un brainstorming multi-mèdia al quadre IX quan veurem les destrosses que la contaminació ha fet en el medi ambient marí.
Finalment en el quadre IX, utilitzarem simultàniament tots els recursos emprats al llarg de l’espectacle (ombres, multivisió, il·luminació, projeccions, etc.) per a crear, a manera de clímax, tota la sensació de caos que l’escena requereix.
Jordi Planas
PRESSUPOST ECONOMIC
INVERSIÓ
D’inici està prevista una inversió al voltant del milió i mig de pessetes, per a cobrir pràcticament totes les despeses inherents al muntatge:
- Disseny i realització d’escenografia, vestuari, calçat, utillatge, perruques, barrets.
- Disseny i realització de màscares, titelles, gegants i capgrossos.
- Disseny i recerca de material documental, realització del muntatge audio-visual i complement gràfic de les escenes.
- Disseny i realització de l’enregistrament musical (compositor -música- estudi de gravació, etc.)
- Assaig de tot l’equip (tenint en compte el caire professional dels seus components: IRTP, Seguretat Social, etc.)
- Disseny i realització de cartells, programes i altres materials de promoció.
- I l’imprevisible capítol de Diversos.
AMORTITZACIÓ
Tenint en compte que el “catxet” per representació no pot ser superior a les 80, 90 mil ptes., són necessàries més d’un centenar de representacions per amortitzar-lo.
Joaquim Vilà i Folch
AVUI. 30·10·1985
retall de premsa i crítica
Una estrena amb dos premis de Cavall Fort
“Mediterrània, Mediterrània!” té l’aval d’haver estat premiada com el millor text en el II Concurs d’Obres de Cavall Fort i, aquest muntatge, a més, té el premi al millor projecte presentat en la fase del concurs dedicada als muntatges. L’obra és un cant – alhora un plany- al Mediterrani. De bressol de civilització a claveguera dels països que el limiten, el Mediterrani dóna tots els recursos literaris possibles. Coquard i Alborch en fan una glossa que ressegueix la història, les costums, la mitologia.., tot un divers calidoscopi que, amb voluntat didàctica, ens vol apropar a les variadíssimes suggestions del nostre mar. El tema és, alhora, història d’un passat i testimoni d’un present, fantasiós i profètic, nostàlgia i realitat viva, un pou sense fons de conceptes i d’idees.
Els muntatges de Francesc Alborch han seguit un procés imparable de tecnificació. Com si Alborch volgués aconseguir una mena de teatre total amb tots els mitjans possibles: ombres, diapositives – amb sobre posicions simultànies de fort efecte-, ninots, llum negra… Sembla que Alborch vulgui acompanyar el treball de l’actor de tots els elements que l’ajudin en la seva feina de comunicació. Com un mestre actiu que acompanya les seves explicacions amb tots els recursos al seu abast per a fer mes entenedora la lliçó. En aquest sentit, la planificació del seu muntatge és modèlica. Cada seqüència, més que no pas cada escena, és tractada amb la tècnica que li pot ser més adient -tant per la seva bellesa com per la seva eficàcia- i és minuciosament preparada. L’escena de gran espectacle al costat de l’escena costumista, del joc de transparències de delicada textura a la representació farsesca i estripada. Tot hi cap, en els muntatges d’Alborch. Cada pas és una nova sorpresa.
Proposta per als MESTRES
Ens complau d’oferir-vos aquesta guia de treball que suggereix una sèrie d’activitats per a realitzar amb els nois i noies abans i després de la representació de l’obra: “Mediterrània, Mediterrània!”.
Per elaborar-la ens hem basat en els diversos aspectes que presenta l’obra, intentant relacionar-los amb els temes del programa d’estudis de 8è de EGB. D’aquesta manera, esperem contribuir a que la participació del noi com espectador del nostre espectacle sigui una experiència més enriquidora per a ell i li permeti tenir una actitud més crítica davant el tema tractat a l’obra.
Aprofitem l’ocasió per assenyalar que aquesta possibilitat de realitzar un treball coordinat amb els mestres i de poder aconseguir una avaluació del nostre espectacle per part dels nois i noies, representen uns objectius molt importants del treball de l’U de Cuc dins de l’activitat del teatre infantil. Estem convençuts de que l’inter-relació entre el fet teatral i l’activitat pedagògica poden enriquir-se mútuament en benefici del noi.
Les activitats proposades són les següents:
A. Abans de la representació:
- Projectar els audiovisuals.
- La formació de la Terra.
- L’evolució de la navegació.
- La contaminación.
- Parlar de la Mediterrània.
- Analitzar el programa de l’espectacle.
B. Després de la representació:
Treballem a partir de:
- L’argument
- Els personatges
- L’escenografia
- Les tècniques utilitzades en el muntatge:
- L’audiovisual
- Els titelles
- Els cap grossos i les màscares
- Les ombres xineses
- L’expressió dramàtica
Anecdotari
TELEGRAMA
DIRECCION GENERAL DE CORREOS Y TELECOMUNICACION
ZCZC RNB082 151601 B1D37 B1D37 M0C990 M0D990 80294
ESBN C0 ESMD 029
MADRID TF 29/26 15 1420
CENTRO DE ESPECTACULOS PARA NIÑOS Y NIÑAS
LLUISOS
PZA DEL NORTE 7-11
BARCELONA 08024
ESPEREM EXITS TOTALS AL VOSTRE ESPECTACLE “MEDITERRÀNIA, MEDITERRÀNIA!!”
ELS VOSTRES AMICS DE GREEN PEACE.
