TEMPORADA 1986-1987
Documents
les dades
- No es disposa d’una relació detallada de la seva trajectòria (ni nombre de representacions ni d’espectadors) Aquestes són, de les disponibles, les dades més destacables. 17/18·06·1985. Pre-estrena (prèvies). Teatre Els Lluïsos de Gràcia. L’espectacle queda “congelat” degut al compromís d’estrenar abans el muntatge de Mediterània, Mediterrània!!
- 11·11·1985. Oferta de 26 representacions al Teatre Condal de Barcelona Dtor: Marius Gas. No arriba a concretar-se.
- Febrer de 1986. Teatre Principal. Girona. (?)
- 29·11·1986. Casino Sant Feliuenc. Sant Feliu de Llobregat.
- 20·12·1986. Cinema Petit. Torruella de Montgrí.
- 31·01·1987. Teatre Victòria. Banyoles.
- 06·02·1987. Centre Parroquial de Sarrià. Barcelona.
- 27·03·1987. Sala de l’Institut. Tortosa.
- 28·03·1987. Teatre “El Casino”. Alpens.
- 29·03·1987. Teatre “Joventut Catòlica”. Molins de Rei.
Presentació
UN DIÀLEG SOBRE BOMBES I BOMBONS
Avui, només els qui no saben res de G.B. Shaw en poden treure un partit veritable. Els altres, malauradament, ja estem avisats per la cultura i ens és fàcil posar a punt les nostres defenses contra la seva mordacitat, contra el seu enginy paradoxal i contra un sentit de l’humor que no és altra cosa que realisme ultrancer. Però, tot i així, fent una mica d’esforç, podem imaginar que l’any 1894 aquesta segona obra de G.B. Shaw havia de produir, lògicament, un efecte escandalós. No sols era una “comèdia desagradable”, tal com deia ell (i això significa que l’espectacle que hi donen els homes i les dones, a més de ser divertit, és lamentable), sinó que apareixia com una ofensa imperdonable al sentit patriòtic, és a dir, a la idea que morir per una causa noble no ha de fer tanta vergonya com morir d’un atac de gota.
A causa del seu argument i de les nombroses al·lusions a l’ofici militar que conté, L’home i les armes sol ser considerada com un al·legat antibel·licista. I, en la mesura que la tendència humana a l’autodestrucció continua fent estralls, també es considera que l’obra conserva tota la seva tremenda vigència. I és cert. Però no tant perquè parli de la guerra, que només és el tema aparent, com perquè Shaw hi parla d’una moral (també vigent, ai las) que només serveix per projectar “una glòria fictícia sobre el lladronici, la fam, l’alcoholisme, la guerra, la crueltat i l’avarícia (…) i ens presenta com progrés, moralitat, religió, patriotisme, grandesa nacional, supremacia imperial i totes aquestes coses que diuen els diaris”. Probablement Shaw també pensava que val més fer l’amor, però que si cal fer la guerra ( a canvi de diners, és clar) val més omplir-se la boca de bombons que de grans paraules.
Jaume Melendres
Sobre el muntatge
Coincidírem en el fet que L’home i les armes, gaudia d’uns aspectes molt interessants: era assequible i divertida, però alhora, profunda i plena de matisos; just el que ens calia: un suport que oferís una oportunitat per donar a conèixer les possibilitats creatives i el talent artístic de l’equip humà disponible –actors i actrius, molt joves en la seva majoria (acabats de sortir de l’Institut del Teatre, o bé alumnes dels darrers cursos -, i un repte prou atractiu amb què enfrontar-se (amb certa inconscient temeritat), per abocar tot el seu entusiasme i la seva vitalitat.
A la nostra escenificació de L’home i les armes vam voler oferir, de la forma més intel·ligent i clara, les idees antibel·licistes i antirromàntiques que G.B. Shaw volia fer arribar al seu públic.
Sortosament, les seves idees continuen essent tan vigents i interessants que “el seu públic” també és el d’avui. La seva obra, com sol succeir amb els grans escriptors, ha ultrapassat la seva època.
U de cuc
Sinopsi argumental
1er ACTE: L’última batalla guanyada per els búlgars als servis ha estat gràcies a una càrrega inesperada de cavalleria, encapçalada per el promès d’una noia que, de manera imprevista, es troba donant acolliment a un fugitiu servi, a l’enemic! La mare de la noia, esposa del comandant major de l’exèrcit búlgar, també acull al fugitiu i li dona, fins hi tot, una vella jaqueta del seu marit per a que es disfressi i, així, es pugui escapolir de la persecució.
2on ACTE: Ja s’ha firmat el Tractat de Pau entre Bulgària i Servia. Tan el comandant major com el promès de la noia han tornat de la guerra i es troben a casa del primer. També s’hi troba el fugitiu, ara ja com amic, que ve a tornar la jaqueta que la mare i la filla li havien deixat. Com és natural, ni el pare ni el promès en saben res d’aquest afer: que les dues havien tingut un encontre amb el servi, que havia estat un seguit d’hores amagat a la cambra de la noia i que l’havien ajudat a fugir.
3er ACTE: La cosa es complica, doncs la noia, ingènuament, va ficar una fotografia dedicada a la butxaca de la jaqueta que van donar al fugitiu servi i que ara ell ha vingut a tornar-la. El pare trobarà la fotografia quan es posi la jaqueta. El promès de la noia s’ha enamorat de la minyona, que estava compromesa amb el majordom i que… Bé, hi ha un munt d’embolics que cal veure’ls.
Galeria d'imatges
Figurins i personatges
1er i 2o acte
3er acte
Recull de PREMSA I crítiques
Xavier Fàbregas
LA VANGUARDIA. 19·06·1985
[…] La nueva traducción que “U de cuc” ha encargado a Jaume Melendres conserva con gran transparencia las virtudes del original: la precisión, el cinismo, y ese tono mordaz que adoptaba siempre Berenard Shaw cuando hablaba de los ingleses […] una comedia estupenda, regocijante, que funciona con la precisión de un aparato de relojeria.[…] Bajo la dirección de Francesc Alborch los actores de U de Cuc, cogiendo los personajes por su flanco más próximo a la caricatura, dan de “L’home i les armes” una versión correcta, que permite seguir los lances de un texto que no ha perdido vigencia.
Gonzalo Perez de Olaguer
EL PÚBLICO. Noviembre / 1985
U de Cuc se estrena PARA ADULTOS
Sin abandonar sus espectáculos para niños, el grupo catalán pretende, a partir de ahora, ampliar su público. El inicio de su nueva etapa tiene como primer espectáculo “L’home i les armes” […] una pequeña obra maestra incomprensiblemente olvidada del teatro universal. Una obra asequible y divertida, y al mismo tiempo profunda y llena de matices. […] Las dos primeras representaciones dadas el 17 y 18 de junio evidenciaron que el espectáculo va por buen camino, y una vez resueltos algunos problemas de ritmo puede ser un atractivo montaje.
Victor M. Amela
LA VANGUARDIA. 17·01·1986
U de Cuc, del teatro infantil al de adultos con una obra de Shaw
[…] Con ocho actores sobre el escenario, la obra se desarrolla en tres actos, cada uno con su escenografía propia, diseñada por Ramon Ivars […] un texto muy divertido que, sin llegar a ser un vodevil, podría serlo en cuanto a su concepción escénica. […] “La obra volverá a representarse el próximo mes de febrero en el Teatre Principal de Girona, y está pendiente de una respuesta por parte del Teatro Condal, que al principio mostró interés por el montaje y pidió ver el vídeo, pero no ha vuelto a manifestar su opinión”.
J.A.
EL PAIS. 18·01·1986
El grupo U de Cuc estrena su primera obra para público adulto
[…] “La seleccionamos de entre más de 70 obras”, dijo Suañez, portavoz del grupo. Y añadió: “Los que nos dedicamos al teatro infantil no estamos suficientemente considerados artísticamente; por eso (y para ampliar nuestro espaciio laboral) nos decidimos a realizar un montaje para adultos” […] Se han realizado varios pases (o previas) para analizar la respuesta del público. […] “La estética del espectáculo es naturalista, lo cual nos ha obligado a un trabajo de investigación histórica para el vestuario, la escenografía i las costumbres. […] Y una revisión profunda de nuestro sistema de interpretación. El teatro para adultos requiere una dinàmica muy distinta del infantil”.
Joan Torres
CRÒNICA DE MATARÓ. 28·01·1986
U de Cuc presenta al Casal “L’home i les armes”, de Bernard Shaw
[…] Al nostre país, a principis de segle, la versió musical d’aquesta obra, amb el títol de “El soldadito de chocolate”, obtingué una acollida força notable. […] Els passats dies 18 i 19 de gener es va representar a la Sala Casal Aliança. El primer que sorprèn de l’obra és la seva frescor, i la vigència absoluta de quant s’hi esdevé
[…] U de Cuc fa un bon treball interpretatiu. Gemma Reguant està deliciosa en la protagonista; diria que hi està i ho és. Matisa molt bé totes les situacions, amb exquisida feminitat. A “Catherina”, Carme Capdet l’hi dona el to just, sense exageracions. Pilar García, que en el primer acte em semblà fluixeta, després donà la mesura de les seves aptituds […] Dels homes, podem dir que Emili Palma s’ajustà perfectament al caràcter del protagonista. Compleixen bé Ramon Peris i Jaume Grau, cosa que fa així mateix Victor F. Suañez, pesi a la seva fonètica. Direcció correcta de Francesc Alborch; escenografia i vestuari adequats i deficient la sonorització.
Ho vaig passar “pipa”, com crec que es diu ara. Que, comptat i debatut ja és prou.
ELS ESPECTADORS OPINEN
En les dues primeres representacions (les prèvies) efectuades el 17 i 18 de juny de 1985 vam creure oportú fer la següent proposta.
Amics:
En aquesta nostra primera aventura en el camp del teatre anomenat per “adults”, aprofitant la vostra assistència a la representació, us demanem la vostra opinió.
Si us plau, valoreu de 1 a 10 cadascun del següents temes:
(Aquests valors són el promig obtingut entre els espectadors de les dues representacions esmentades)
- TEMA………………………………. 7,14 – Clásico pero alegórico
- TEXT…………………………………. 7,09 – Bueno, bastante dinámico
- ESCENOGRAFIA………………… 6,54 – Correcta
- VESTUARI………………………….. 7,32 – Bastante logrado
- BANDA SONORA……………….. 5,41 – Deficiente y superflua
- IL·LUMINACIÓ……………………. 6,54 – Bien conseguida
- MAQUILLATGE…………………… 6,04 – Bueno
- INTERPRETACIÓ…………………. 5,91 – Me abstengo
- DIRECCIÓ…………………………… 5,63 – Libre y poco desenvuelta
- GLOBAL DEL MUNTATGE…… 5,63 – Bien (Un espectador/ra va preferir fe la valoració amb paraules en lloc de números)
I aquests són alguns comentaris més:
- No m’ha interessat gens.
- Per triar una altra millor.
- Fatal, no se puede soportar. Un espectador/ra que todavía cree en el Teatro.
- M’he avorrit molt. Marxo al final del 2on acte. No us cau la cara de vergonya?
- El 1er acte costa de passar. El 2on, molt brillant. El 3er, correcte.
- El millor ha estat el 2on acte, però les actuacions de les dones (exceptuant la mare) tenen molt que desitjar.
- Manca d’actors/trius idonis per els diferents personatges.
- Presentar una obra d’aquestes característiques requereix una millor posta en escena. La interpretació varia molt en els diferents personatges. Crec que és un problema tan d’experiència com de direcció. Però, en general, m’ha agradat.
- No es pot presentar com a comèdia antibel·licista perquè aprofundeix molt poc en el tema. Pretén més divertir que conscienciar. S’hauria de canviar el text del programa. La interpretació no es pot avaluar globalment. Hi ha moltes diferències.
- No cal prendre el text amb tanta serietat. Cal trobar més ocupacions als actors mentre son en escena.
- Queda un poco diluida, como incompleta. No totalmente madura.
LES CONSEQÜÈNCIES
COM ERA DE PREVEURE, DAVANT D’AQUESTS RESULTATS, ELS ÀNIMS DE L’EQUIP (tots professionals) ES VAN ESVALOTAR.
S’havien invertit 2.517.000 pts. El muntatge era complex i el preu per representació arribava a les 200.000 pts. Si l’obra no atreia als programadors, no hauria forma d’amortitzar-la, ni proporcionar la desitjada feina als components de la COMPANYIA (El nostre anagrama en aquesta singladura era: U DE CUC, companyia de teatre) I com a director del grup i del muntatge vaig convocar una reunió urgent.
“Amics,
Partint del pressupòsit de que L’home i les armes era una aventura ( i dic aventura remarcant el que de risc comporta a tots els nivells), sí, un risc a compartir per un equip de persones a la recerca d’una alternativa professional, no em sembla oportú iniciar en aquests moments una discussió sobre les causes que han provocat que aquest muntatge no hagi tingut l’acceptació que esperàvem. Un muntatge que, estareu amb mi, és tan correcte, o millor, que qualsevol altre que no para de tenir bolos.
Som el que som i tenim el que tenim. No podem fer-hi res més que aprofitar les ocasions que se’ns presentin. Ara bé, cadascú de vosaltres sou lliures de prendre la decisió que us sembli millor.
Hem de tenir en compte que disposem d’uns quants mesos fins l’estrena oficial. És cert que durant aquest temps haurem de complir el compromís de representar Mediterrània, Mediterrània!!, però un cop assolit tindrem temps suficient per corregir i millorar aquells aspectes que no van quedar prou lligats a les prèvies. A mes a més, penseu que ja som dintre de la campanya de la RODA DE TEATRE d’aquesta Temporada”.
NOTA FINAL:
L’estrena oficial va tenir bones i acceptables crítiques en diferents diaris. Vam aconseguir fer un seguit de representacions, però no van arribar a ser les desitjades ni les necessàries per amortitzar la inversió. A més, totes eren en llocs diferents i com l’estructura física i tècnica del muntatge era complexa, les actuacions i els canvis de decorat entre acte i acte es feien llargues i feixugues…
El nostre somni de fer temporada en un teatre cèntric de Barcelona no es va fer realitat. Ho vam intentar, això sí, però….