Des de 1977 a 1992
TEMPORADA 1977-1978
Documents
Les dades
- El 21·05·1977 es va fer la primera representació a Molins de Rei.
- El 4·06·1977 es va estrenar, oficialment, a l’Auditori del Parc de Sant Jordi, de Terrassa, com a cloenda dels Cicles organitzats per Rialles.
- El 18·09·1977 es va representar a Montjuïc, com a cloenda del Festival del P.S.U.C.
- Els dies 16 i 23·10·1977 es va representar al teatre Romea de Barcelona inaugurant el XXII Cicle Cavall Fort.
- Els dies 29 i 30 es va representar al teatre Assistència Palmesana i a la Plaça Major ( al aire lliure) de Palma de Mallorca, en la cloenda del Congrés de Cultura Catalana (Marc de Literatura).
- El 8·04·1978 l'Editorial Don Bosco va publicar, en castellà i en català, el text i el muntatge de l’obra. Maryse Badiou la va traduir al francès.
- El maig de 1980 el grup de l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre, de Barcelona, dirigit per J.A. Valvé, va participar, amb la versió catalana de F. Alborch, en el Festival Internacional Bielks-Biala, de Zagreb.
- Des del 21·05·1977 fins el 20·05·1978 es va representar 40 vegades a 38 llocs diferents amb un total aproximat de 6.000 espectadors (150 esp./repr.)
Sobre l'autor
Titus Maccius Plautus, Plaute. (254-184 a.C.)
És el més important dels comediògrafs llatins. Va néixer a Sarsina, un poblet de la Umbria (Italia central). Molt Jove es va traslladar a Roma, la capital, on va aprendre a utilitzar l’idioma urbà amb molta habilitat. De jove va aconseguir una gran fortuna, fruit d’una herència o potser també de les seves activitats en el comerç marítim. No va trigar gaire, però, a malbaratar tots els seus béns, endeutant-se fins a tal punt que els seus creditors el van reduir a l’esclavitud. És a partir d’aquest moment que va començar a escriure per al teatre.
Plaute estava dotat d’un extraordinari sentit d’observació adquirit en la convivència amb el poble, els esclaus, els soldats, les dones públiques,… Aquesta gent humil i en general soferta li va fornir el material humà que seria el tema principal de les seves obres. A partir dels models grecs, va crear un teatre molt característic que va renovar l’escena romana, creant una llengua pròpia i fent ús de tota mena de recursos.
Plaute va ser fonamentalment un autor còmic que pretenia fer riure, fet que va quedar reflectit en el seu epitafi: “Des de que la mort s’en va emportar a Plaute, la Comèdia està de dol, l’Escenari està desert, per això el Riure, el Joc i la Broma, i els Ritmes interminables, han plorat tots plegats”.
Sobre l'obra
Us presentem MILES GLORIOSUS, una obra de teatre clàssic. Però no us espanteu, perquè és un clàssic d’allò més divertit.
L’obra fou escrita fa dos mil dos-cents anys per Plaute, un esclau romà, el qual, passat el temps, seria considerat un dels mestres, un clàssic, de la comèdia. Ara n’hem tret la pols i hem avivat els seus colors, és a dir que n’hem esporgat el text i ens hem permès unes quantes llibertats amb certes situacions i personatges, desdoblant algun, creant de nous i inclús afegint fragments d’una altra comèdia del mateix autor, ASINARIA, en un intent de definir millor els personatges i visualitzar al màxim els fragments explicatius de l’obra original. Però, això sí, hem procurat no trair l’esperit joguinós, fresc i desvergonyit que Plaute hi va donar.
La història tracta d’amos i esclaus, d’amors dissortats, d’enganys i malifetes; però la comèdia ha estat sempre un tipus de teatre rialler; per tant, tots a riure!!, sense deixar de pensar també una mica en el perquè de les coses que ara veureu.
U de cuc
Sobre l'escenografia i el vestuari
MILES GLORIOSUS va néixer com a muntatge d’estiu. Això vol dir que la seva estètica devia estar d’acord amb l’època de de l’any en que anava a utilitzar-se. Devia ser, per tant, lleugera, simple, efectiva i barata…, com sempre.
Tenint en compte les nostres condicions d’actuació, com a grup rodamón que som, calia trobar una escenografia que fos fàcilment transportable i que donés una visió exacta de l’espai escènic, amb les dues cases veïnes, la paret mitjanera que les separa, la possibilitat d’espiar des del terrat la casa del veí, la plaça…, permetent al mateix temps les evolucions d’una acció plena de dinamisme. I es decidí l’ús de les escales de pintor que permetien, a més del desitjat fàcil transport i instal·lació, diferents plans d´actuació. Amb elles i dos o tres tamborets va quedar constituït el primer espai escènic de l’obra. El vestuari, lleuger, de teixits rentables i simple de disseny es feia imprescindible en vista de la calor i dels salts, corredisses, caigudes i tombarelles dels actors. No hi havia, doncs, perruques ni còfies, ni màscares, ni maquillatge.
Però, en arribar la tardor i davant els resultats obtinguts durant l’estiu, l’escenografia i el vestuari es varen completar i els colors es van utilitzar amb molta més intenció: verd per la casa del veí i vermell per tot el referent al militar. Es varen retallar unes al·legories, dibuixades segons la casa a que anaven destinades, per a millor definir les característiques dels personatges que les habitaven. Es confeccionaren perruques, nous casquets per als soldats, nou calçat més irònic, i els músics foren vestits de faunes i pastors de l’Arcadia per completar l’ambient dionisíac de les desfilades prèvies a les representacions.
El nou MILES GLORIOSUS, vermell i gras, torna a ser a l’escenari i darrere seu tot un seguici de vells verds, enamorats grocs i donzelles color de rosa. Dues cuineres, verda i roja, i uns esclaus que, pobrets, van de colors foscos, però que son els encarregats de donar, ells, el color a la comèdia.
Josep Massagué
Galeria d'imatges
Fotos de Pau Barceló
Disseny de figurins
Josep Massagué
Recull de premsa i crítiques
Salvador Corberó
LA HOJA DEL LUNES
17·10·1977
[…] Con el MILES GLORIOSUS, las huestes de U de cuc hacen una labor excepcional. Porque además de no traicionar el espíritu de la obra, han puesto a contribución imaginación y fuerza física, para que en ningún momento el público infantil deje de estar atento al escenario. Una excepcional labor digna de todos los aplausos, agotadora para unos actores que la emprenden con total entrega y alegria.
Joaquim Vilà i Folch
AVUI 19·10·1977
Amb una estructura que recorda la de l’espectacle de circ, U de cuc ha fet un muntatge fàcilment engrescador, ple de crits i tombarelles, caigudes i clatellades, subratllades amb precisió per l’acompanyament musical del grup Tarja. Pere Raich ha donat a l’espectacle un ritme vertiginós, ha tret el màxim partit de les possibilitats dels actors i ha realitzat un espectacle del tot brillant […] l’actuació es projectà constantment a la sala entre la xerinola de la quitxalla. Gresca que es perllongà per una bona estona al vestíbul del teatre una vegada acabada la representació. Plaute esta de sort!
X.X.
La Vanguardia
20·10·1977
[…] el contenido de este clásico romano da margen a una permanente diversión, sin que ello deje al margen una posibilidad de reflexión sobre el género humano. […] hay un mensaje social que está muy acorde con nuestro tiempo. […] consigue ampliar hasta los máximos extremos la posibilidad de participación: ya que junto a las situaciones de la obra que divierten a los muchachos mayores, las carreras, caidas, golpes, saltos y volteretas de los actores consiguen mantener la atención permanente de los más pequeños. […] Con la máscaras y el vestuario de Josep Massagué y el acompañamiento musical, utilizando canciones populares en un tono irónico, se completó este buen espectáculo infantil que tiene un fondo didáctico, pero que, sobre todo, busca la inmediata comunicación con el público al que va destinado.
Josep Sandoval
4-2-4
20·10·1977
[…] comienza con un simpático pasacalle que ya alegra a los chavales desde los primeros momentos. La “toma” de escenario es muy divertida.[…] La farsa de los esclavos y el militar fanfarrón tiene una moraleja apta para niños y mayores, que los de U de cuc han desarrollado con hilaridad y divertimento. […] La plàstica juega aquí un papel destacado i es justo senyalar que tanto escenografía como vestuario son de una imaginación i un colorido sensacional. Este es otro de los detalles que U de cuc cuida de un modo muy especial y lo que nos da a entender que los montajes para los pequeños les merecen el mismo respeto que los de los mayores.
Osvald CAMPALANS
LA MAÑANA (Lleida)
7·12·1977
“MILES GLORIOSUS”, retorn als orígens
[…] Després de veure el darrer espectacle del grup “U de cuc” és obvi afirmar la dinàmica concepció que del teatre tenen els seus membres. […] Amb “Miles gloriosus” el grup ha treballat molt a gust, potenciant l’element dinàmic de les peripècies dels personatges de Plaute. De fet, el seu ha estat u treball de “gimnàstica teatral”, on el gest, la pantomima i els moviments, assoleixen per si sols, la important tasca de divertir a l’espectador, encara que sigui per la via ràpida de “gags” una mica tronats.[…] tot i esser divertides, elementalitzen un xic massa l’amplia gamma de possibilitats plàstiques i artístiques que el teatre acolleix.
[…] Quan la paraula, el Verb, ja no esdevé element imprescindible i únic per a fer teatre, enderrocar el concepte de que el Teatre és el temple de la Paraula, els de l’”U de cuc” ho tenen clar.
Miguel Luis SABATÉ
DIARI DE LLEIDA
6·12·1977
Una fiesta en la matinal del domingo
[…] La obra fue de una participación total entre público-actores y los niños que se lo pasaron en grande, al intervenir con los personajes de la obra en la solicitud de sugerencias sobre la trama que debia seguir la misma.
[…] La obra termina con un aire de charanga […] con actores y espectadores bailando y cantando y otros acompañando con las palmas
[…] Bajo la dirección de Pere Raich, todos los personajes de la obra fueron interpretados a la perfección, y consiguieron una vez más acreditar a U de cuc como uno de los mejores grupos de teatro infantil de la Ciudad Condal. […]
TEMPORADA 1988
Documents
Les dades
- D'aquesta segona etapa no es disposen de dades. Tampoc de crítiques de premsa, doncs ja no es feien els Cicles de Cavall Fort, al Romea de Barcelona.
- D'aquest muntatge es disposa d’una gravació en dvd, que esta a la vostra disposició clicant aquí
Després de deu anys de la primera representació vam decidir remuntar aquesta obra, adaptant-la per a sis actors, només. Ens la vam plantejar com una coproducció, en la que hi participessin els actors interessats, el cap de producció i el director de la nova versió. Tota la documentació – força interessant- està exposada en l’annex 1 adjunt. En l’annex 2 podreu veure el material del dossier pedagògic que vam confeccionar per el Cicle Superior.
Nou ho va ser tot: l’escenografia, el vestuari, les màscares, la música,… pensant en donar-li una llarga trajectòria, com així ho va ser. Tant, que un cop desaparegut U de cuc, en 1989, va continuar representant-se sota l’anagrama Alvic-2, amb alguns dels intèrprets inicials, fins el 1992.
U de cuc
Sobre l'obra i el seu nou muntatge
Us presentem un “CLÀSSIC”. Mai aquesta paraula no ha tingut una aplicació més oportuna… Clàssic, perquè al llarg de 2.200 anys no ha perdut ni un bri de la seva vigència… Clàssic, perquè d’ell han begut, i beuran, innombrables dramaturgs; entre ells: Shakespeare i Goldoni.
Us presentem, també, una “COMÈDIA”. Així, doncs, veureu una COMÈDIA CLÀSSICA, plena d’embolics, trapelleries i dobles sentits, enllaçats, des del cap a la fi, per un llenguatge directe i planer, a estones desvergonyit, que fa del conjunt un espectacle tan hàbil i dinàmic com entenedor.
Amb una interpretació, tècnicament controlada, que accentua al màxim els atributs ridiculitzants de cada personatge i posen als espectadors com a còmplices en les seves conxorxes.
Amb un escenografia que il·lustra gràficament aspectes arquitectònics: formes i colors de la Grècia antiga. El mateix que les màscares i el vestuari, els quals es cenyeixen a l’època en que l’acció es desenvolupa.
Amb una música festiva, plenament mediterrània, inspirada en tonades gregues, que ens omplirà de sensacions molt particulars.
En fi, hem volgut que el muntatge d’aquesta COMÈDIA CLÀSSICA, tot i sent “senzill”, fos el més complert i rigorós –suggerent i enriquidor– per a tots els espectadors.
Francesc Alborch
Galeria d'imatges
Fotos F.A.B.
Representació
Assaigs, màscares i grup
Anecdotari
Durant la representació de MILES GLORIOSUS a la Plaça Major de Palma de Mallorca ens va sorprendre, perquè no passava mai, que cada vegada que dèiem una determinada paraula, sentíem un munt de rialles entre els més menuts. Més tard, els organitzadors ens ho van aclarir:
Paraules com cadellet, cucaleta, pardalet bufó,… les associaven amb l’òrgan masculí i els feia riure més del compte.