Don Quixot de la Manxa

Tothom sap que la novel·la que correntment anomenem el Quixot —Don Quijote de la Mancha— escrita per Miguel de Cervantes a la primeria del segle XVII, és unànimement considerada, de bon tros, l’obra més sobresortint I el llibre clàssic per excel·lència de la literatura de llengua castellana. I així, sembla que qualsevol persona que es consideri instruïda tingui l’obligació d’haver llegit el Quixot. De fet, són molts els qui si bé el tenen en un lloc preferent d’un prestatge de la biblioteca, s’han limitat a fullejar-lo, a mirar-ne les il·lustracions o a llegir-ne aquest o aquell altre paràgraf. Llegir el Quixot tanmateix, demana un cert esforç. Però sí que podem dir que tothom sap que a les seves pàgines s’explica la història d’un cavaller idealista, que s’ha begut el seny de tant llegir fantasies i bestieses i va pel món, errant, amb un escuder de poca alçada física I espiritual, gras, materialista i no gaire intel·ligent.

Com que tothom coneix el Quixot, doncs, fer-lo pujar dalt d’un escenari és una empresa difícil: l’espectador sap que és una obra clàssica i pot tenir la idea de mirar-se-la amb ulls de mirar clàssics. És el que no hauríeu de fer. Francesc Alborch, que ha fet aquesta versió escènica, i tot el seu equip, voldrien que oblidéssiu que aquesta és una obra famosa, com si no n’haguéssiu sentit parlar mai. D’altra banda, allò que veureu, no és pas l’escenificació de tota la novel·la, sinó només d’una part. Francesc Alborch vol que contempleu la història de dos homes que van marxar de casa disposats a tot, disposats a viure de la manera que ells consideraven convenient, i dels problemes amb què es van trobar, en topar-se amb d’altres persones que tenien idees molt precises de com s’havia de viure, no pas elles mateixes, sinó els altres, especialment el nostre cavaller I el seu escuder.

Jaume Melendres, l’autor dels diàlegs d’aquesta escenificació, ens conta que la seva àvia, que era una pagesa, de nit llegia el Quixot, sense importar-li gens el que aquest llibre representava com a gran obra clàssica, i que s’hi divertia tant que despertava els seus fills amb grans riallades. És així com creiem que us hauríeu de disposar a veure la versió que avui us n’oferim.