Don Quixot de la Manxa

TEMPORADA 1973

Documents

Don Quixot 1973 - Portada del programa original
Portada del programa original
Don Quixot 1973 - Repartiment
Repartiment

El cartell:

Les dades

Sobre l'obra

Tothom sap que la novel·la que correntment anomenem el Quixot —Don Quijote de la Mancha— escrita per Miguel de Cervantes a la primeria del segle XVII, és unànimement considerada, de bon tros, l’obra més sobresortint I el llibre clàssic per excel·lència de la literatura de llengua castellana. I així, sembla que qualsevol persona que es consideri instruïda tingui l’obligació d’haver llegit el Quixot. De fet, són molts els qui si bé el tenen en un lloc preferent d’un prestatge de la biblioteca, s’han limitat a fullejar-lo, a mirar-ne les il·lustracions o a llegir-ne aquest o aquell altre paràgraf. Llegir el Quixot tanmateix, demana un cert esforç. Però sí que podem dir que tothom sap que a les seves pàgines s’explica la història d’un cavaller idealista, que s’ha begut el seny de tant llegir fantasies i bestieses i va pel món, errant, amb un escuder de poca alçada física I espiritual, gras, materialista i no gaire intel·ligent.

Com que tothom coneix el Quixot, doncs, fer-lo pujar dalt d’un escenari és una empresa difícil: l’espectador sap que és una obra clàssica i pot tenir la idea de mirar-se-la amb ulls de mirar clàssics. És el que no hauríeu de fer. Francesc Alborch, que ha fet aquesta versió escènica, i tot el seu equip, voldrien que oblidéssiu que aquesta és una obra famosa, com si no n’haguéssiu sentit parlar mai. D’altra banda, allò que veureu, no és pas l’escenificació de tota la novel·la, sinó només d’una part. Francesc Alborch vol que contempleu la història de dos homes que van marxar de casa disposats a tot, disposats a viure de la manera que ells consideraven convenient, i dels problemes amb què es van trobar, en topar-se amb d’altres persones que tenien idees molt precises de com s’havia de viure, no pas elles mateixes, sinó els altres, especialment el nostre cavaller I el seu escuder.

Jaume Melendres, l’autor dels diàlegs d’aquesta escenificació, ens conta que la seva àvia, que era una pagesa, de nit llegia el Quixot, sense importar-li gens el que aquest llibre representava com a gran obra clàssica, i que s’hi divertia tant que despertava els seus fills amb grans riallades. És així com creiem que us hauríeu de disposar a veure la versió que avui us n’oferim.

Galeria d'imatges

Disseny de figurins

Josep Massagué

Exemple de l’ordre de canvis de personatge per a cada actor o actriu

Recull de premsa i crítiques

M. T.

LA VANGUARDIA
1·3·1973

… el grupo «Jocs a la sorra» ha presentado otro montaje de gran rango artístico.

… El propio autor de la hábil y expresiva adaptación, Alborch, se ha cuidado de dar sentido al montaje y dirigir el ritmo interpretativo. Los efectos logrados se distinguen por su seguro impacto, su gracia visual y la agilidad de sus movimientos. El espectáculo es francamente bello, didáctico y de un incuestionable relieve artístico…

S. C.

DIARIO DE BARCELONA
20·2·1973

… Porque lo cierto es que el trabajo escenográfico y de dirección, hacen atractivo este «Quijote»… En forma especial por las buenas ideas que dan forma al decorado, desde las botas de vino hasta los campos castellanos, con acento incedente en la figura de «Rocinante», y el hacer y deshacer situaciones a través de los mismos intérpretes, que dan contrapunto a la figura del caballero y su escudero como únicos inamovibles…

Salvador Corbero

HOJA DEL LUNES
26·2·1973

…«Jocs a la sorra» ha intervenido con la que parece ser la primera versión escénica catalana del Quijote…

… junto a una escenografía divertida y muy acertada en ocasiones, al lado de un corte inicial muy notable para resumir el largo texto a dimensiones de espectáculos, hay equivocaciones notables en interpretación y ritmo.

… demos un simple aprobado, que ya es nota alta para tan difícil asignatura.

ALEX BROCH

CANIGÓ 24·3·1973)

… els tipus cervantins són, d’alguna manera, coneguts i interpretats per bastants mentalitats infantils. El mite és al carrer, perquè les actituds segueixen vigents. Aquests personatges de ficció son representació d’existències eternes.

… Per què «Jocs a la sorra», disposats a emprendre un risc d’aquesta considerable alçada no acceptuava més uns caràcters investigadors i presentava l’adaptació i el muntatge d’un text com el de «Tirant lo Blanc? …

Anecdotari

 L’estrena als Lluïsos, de Gràcia. Començava a les fosques amb sons i paraules que representaven els somnis, i les bogeries que omplien el cap del cavaller. El públic infantil va començar a somiquejar i tot seguit va esclatar en grans plors. Es va il·luminar l’escena i els infants es van tranquil·litzar. Però, el cavall del Quixot era una bicicleta alta, tipus tricicle i quan l’actor que feia aquest personatge hi va pujar, com l’escenari tenia una certa inclinació, ell i “cavall” van començar a lliscar cap el públic sense poder controlar-ho… Solució: l’actor salta del “cavall” i es llança a terra per interferir el recorregut de l’artilugi. Quixot i Rocinant formen un tot incongruent. El públic riu. L’actor s’aixeca circumspecte, redreça l’artefacte i molt serios li diu: «Ja tornes a fer de les teves, Rocinant? Comporta’t com cal, eh?, que tenim públic.