TEMPORADA 1987-88-89
Documents
les dades
- No es disposa d’una relació detallada del total de llocs i espectadors.
- 1987
- 24·05. Estrena. Interior d’illa “Torre de les aigües”. Eixample. BCN.
- 21·06. Centre Cultural de Gavà.
- 02·07. Via Julia. Nou Barris. BCN.
- 19·07. Parc de Ca’n Molà. Mollet del Vallés.
- 12 i 13·10. Carpa Municipal. Zaragoza. (2 repres.)
- 01·11. Teatre Principal. Lleida.
- 19·11. Centre Moral. Sant Martí. BCN.
- 21 a 30·12 i 01·12. Centre d’Espectacles. Els Lluïsos. BCN. (8 repres.)
- 2 i 3·12. Salesians de Rocafort. BCN. (4 repres.)
- 06·12. Cinema Teatre Comtes d’Urgell. Balaguer.
- 9 i 10·12. Jesús, Maria i Josep. Sant Andreu. BCN. (4 repres.)
- 11·12. Teatre Maragall. Gavà.
- 16, 17 i 18·12. Salesians de Sarrià. BCN. (6 repres.)
- 29·12. Centre Social. Canovelles.
- 1988
- 12.05. Casal de Cultura. Sant Adrià del Besòs.
- 1989
- 8, 9 i 10·03. Auditori del Centre Cultural. Granollers. (6 repres.)
Presentació
El conte de mai acabar te les característiques dels viatges iniciàtics tan lligats amb les novel·les d’aventures, amb els contes, amb els mites… Tanmateix, hi ha un munt de peripècies –gairebé un catàleg de temes- desitjat voluntàriament i que respon a la voluntat de recordar als infants el món de les coses meravelloses, tan menyspreat per una societat que desitja als seus infants una ràpida adultesa per fer-los esdevenir assenyats, lògics i productius. Exactament el que són els adults… I així els va anant.
A l’obra apareixen cinc actors que ens volen explicar un conte, però cadascú té la seva versió de la història… Com s’ho faran?… No es posen d’acord… Sí! Per fi han trobat una solució: es repartiran el temps de la representació a parts iguals, i així cadascú podrà explicar el conte com millor li sembli, els altres improvisaran els personatges a mida que vagin sortint… Esteu preparats? Doncs, ja hi som… “Hi havia una vegada, un Rei que es deia Pobretis…”
Alberto Miralles
Sobre el muntatge
Amb aquest muntatge ens hem plantejat potenciar al màxim la proposta inicial de l’autor: jugar a fer teatre. Els cinc actors van inventant, sobre la marxa, una història a partir d’elements que tenen a l’abast: disfresses, objectes. robes…, amb els que improvisen els personatges. És clar que es tracta d’una convenció teatral, perquè disposem d’un text, però aquest marge de llibertat entre la proposta de Miralles i la possibilitat d’improvisar ha sigut l’aspecte que més hem treballat.
En definitiva, es tracta de fer veure al públic infantil que el teatre és un joc que té a l’abast de les seves possibilitats, l’única cosa que es necessita és una mica d’imaginació. Julio Álvarez
Sobre l'autor
(SETEMBRE 1940/MARÇ 2004)
Alberto Miralles es va llicenciar en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Ha obtingut, com autor teatral, els següents premis: Universitat de Catalunya i Balears 1961, el Nacional Universitari 1962, el Nacional 1963, per guions de TV de Guipuscoa 1968, Estudis Alicantins 1970, el Nacional de Sitges 1974 i el Teatro Breve de Valladolid de 1980.
Com assagista, els seus articles i comentaris teatrals han estat publicats en nombrosos diaris i revistes del país.
Com a director d’escena ha creat el “Grupo Cátaro”, amb el que va aconseguir els premis a la millor companyia, en els Festivals de Sitges de 1968 i 1974; el premi especial del “Ciclo de Teatro Latino” de Barcelona per la seva interpretació del personatge “Cosa de Locos” en l’obra Marat Sade de Weis/Marsillac.
A Madrid, ha dirigit la companyia “El Diablo Cojuelo” i ha donat classes d’interpretació en el “Taller de Artes Imaginarias”.
Sinopsi argumental
Cada un dels cinc actors de l’obra, ens vol explicar un conte. Com que ens el volen explicar al mateix temps, decideixen repartir-se el temps i explicar-lo com millor li sembli a cadascú. Els altres improvitzaran els personatges a mida que vagin sortint.
“Una vegada hi havia un rei…” que es deia POBRET-ÉS. Aquest rei tenia tres fills. El més petit, en MAI-NO-ARRIBA, és germanastre dels altres dos i és a qui li toca casar-se amb la princesa GRIPAULA, filla del rei BOSSA-SONA del país veí, per tal de salvar la situació econòmica familiar, que és francament desesperada.
L’únic problema és que GRIPAULA és, evidentment, una granota, doncs ha sofert un encanteri. MAI-NO-ARRIBA decideix marxar cap el país de BOSSA-SONA per tal de demanar la mà de la princesa, però després de parlar amb el rei, marxa cap a l’aventura per tal de trobar el fruit que permetrà entendre’s amb les granotes i d’altres animals.
Durant aquesta aventura coneix el país de les Endevinalles, la bruixa-madrasta de la BLANCANEUS, el país de la MÚSICA i el DRAC de molts caps.
En totes aquestes aventures, l’acompanya el fidel NO-NINGÚ, criat que ha aconseguit a canvi d’una canya de pescar.
Finalment, MAI-NO-ARRIBA aconsegueix vèncer tots els obstacles i guanyar al DRAC, que resulta ser el màgic que va encantar GRIPAULA. Un cop li ha tret l’encanteri, es casa amb la princesa.
Galeria d'imatges
Recull de PREMSA I crítiques
G. P. de O.
EL PERIÓDICO. 20·11·1987
[…] Serà mañana en los Lluïsos de Gràcia, con dirección de Julio Àlvarez. La versión catalana es de Lluís Anton Baulenas. […] Los cinco actores que la interpretan proponen al espectador su participación en un juego. […] A partir de la obra de Miralles, el director tiene un amplio margen de libertad para su montaje.
Ferran LLAVERIA
AVUI. 20·11·1987
Una companyia de teatre decideix representar un conte que es van inventant cadascú dels seus components agafant el fil del conte explicat pel seu company. Així, cada deu minuts canvia el conta-contes i el conte es va tornant cada vegada més foll i divertit. Aconsellable a partir de 8 anys.
M.R.
LA VANGUARDIA. 20·11·1987
U de cuc estrena en Lluïsos de Gràcia El conte de mai acabar, de Alberto Miralles.
[…] La obra de Miralles, como su título indica, pretende que la historia no se acabe con la representación, sino que el niño se invente cómo podria proseguir, que desarrolle su imaginación. La utileria empleada en la obra es muy sencilla para que los niños se den cuenta de que ellos mismos pueden crear su propio mundo fantàstico con los elementos más cotidianos a su alcance.
DdB
DIARI DE BARCELONA. 21·11·1987
U de cuc porta als Lluïsos una obra polèmica.
El conte de mai acabar desconcerta i diverteix el públic infantil, a qui va dirigida […] L’obra és polèmica. […] U de cuc va gravar el debat que hi va haver en una classe escolar després d’haver assistit els alumnes a l’espectacle. Les opinions són sucoses. […] U de cuc assegura que es plantegen un teatre més avançat que l’habitual.
EL PAÍS. 21·11·1987
Nuevo montaje de U de cuc.
[…] Se trata de un montaje que pretende prioritariamente estimular la imaginación de los niños.
ELS ESPECTADORS OPINEN
(Alumnes d’una classe de 6è. d’EGB. del col·legi Verdaguer, de Cornellà)
- No m’ha agradat. El canvi de narrador em feia perdre el fil.
- A mi el canvi de narrador em feia ràbia perquè el conte ja no continuava de la mateixa manera.
- A mi em distreia.
- M’ha agradat precisament pel motiu que ha fet que a tu no t’hagi agradat. El canvi de narrador feia l’obra més emocionant.
- El més divertit ha estat al començament amb tot aquell joc amb la cadira.
- Això va ser un rotllo perquè no acabava mai de començar.
- El conte de mai no començar…
- Per cert, quin és el final?
- No n’hi ha, totxo, no veus que és el conte de mai acabar.
- Ah!
- Clar, és com la imaginació, que no s’acaba pas mai…
- No te sentit de l’humor.
- Doncs, a mi m’ha agradat precisament pel sentit de l’humor que s’hi amaga. És molt original. Mai no havia vist una obra tan curiosa.
- Doncs, de tan curiosa, un rotllo, nena.
- El drac estava fet amb coladors.
- Ah, sí! Era xulíssim, el drac,… xulíssim fins que els que el feien anar es descobrien. Perdia tota la gràcia.
- Però, tu ja sabies que no era un drac de veritat.
- Sí, però m’ho volia creure perquè així m’ho passo millor…
- Jo m’ho vaig passar millor amb La Cendrosa Ventafocs.
- Hi ha una cosa que no em lliga. Si estaven improvitzant el conte, com és que Lleonart surt llegint el text?
- És veritat. Em sembla que és un “fallo” d’ells.
- A mi m’hagués agradat participar més. Quan han demanat la solució de l’endevinalla haurien hagut de fer pujar algú a l’escenari.
En fi, una obra:
Polèmica. Original. Poc clara. Genial. Divertida. Poc participativa. Poc emocionant. Perdies el fil contínuament. Un rotllo. No tots feien riure. Diferent de les altres. Incoherent. Curiosa…
APROFITAMENT DIDÀCTIC
(5è. I 6è d’EGB)
Abans de l’espectacle
Seria convenient explicar als alumnes on anem i què anem a veure. Si es creu convenient, es pot explicar breument l’argument de l’obra i recalcar més la fitxa tècnica en el sentit d’explicar qui és l’autor i qui són els actors (El grup U de cuc és prou important en el teatre juvenil a Catalunya com perquè els alumnes el coneguin).
Seria bo de fer-los reflexionar sobre l’autor i la idea que l’ha mogut a escriure l’obra. En aquest cas, segons ell mateix Miralles diu, ha volgut fer retrobar als nois i noies amb el món meravellós dels contes fantàstics i els viatges iniciàtics propis dels contes de fades.
Caldria, també, fer-los reflexionar en el fet que els actors “representen”, no “reprodueixen” i que, per tant, en un moment donat poden dir o fer alguna cosa que no estava prèviament escrita. Caldria valorar aquest fet imaginant què podria passar, i perquè en alguns països el teatre es veu com un perill i és objecte de moltes censures,
Durant l’espectacle
Es demanarà als alumnes assistents el màxim respecte i i correcció possibles durant la representació:
- No parlar en veu alta
- Escoltar les cançons, perquè també és informació important
- Aixecar-se el mínim possible.
- Participar quan se’ls demani
- I, sobretot, procurar passar-s’ho el millor possible.
Els demanarem, també, que es fixin en el fet que els actors semblen fer d’autors de l’obra, i de quins materials (vestits, objectes, robes,…) es serveixen per a canviar l’argument i el ritme a l’escenari.
Després de l’espectacle
Seria bo que els alumnes mateixos, per petits grups, intentessin escenificar un conte popular, canviant-ne els noms i alguns fets; o bé, barrejant un parell de contes (Blancaneus o bé La rateta que escombrava l’escaleta amb El gat amb botes.
També, per escrit, podrien fer un resum de l’argument de l’obra intentant seguir-ne el fil amb tota la correcció.
Es podria descriure la feina d’un dels actors ( el que ells vulguin triar o bé un donat pel mestre) en els diferents personatges que representa a l’obra.