del 1972 al 1983
TEMPORADA 1972-1973
Documents
Les dades
- Estrenada el 5.11.1972 al teatre Romea de Barcelona, dintre del XII Cicle CAVALL FORT
- Des del 28.10.1972 fins al 17.11.1973 es va representar 28 vegades en 27 llocs diferents
- 4.500 espectadors en total
Sobre l'obra
PER QUÈ I COM VA SER ESCRITA L’OBRA «GRAN CLAUS I PETIT CLAUS»
El gran Claus i el petit Claus és un conte de l’escriptor danés H. C. Andersen, que va viure del 1805 al 1875. En aquesta història no hi passa res d’extraordinari, no hi surten fades, ni gegants, ni supermans, i si bé és veritat que hi ha un dimoni i un bruixot (a l’escena 7) l’un i l’altre són falsos. Hi veiem, en canvi, com dos homes (els dos es diuen Claus) es fan la competència i es barallen. Vet aquí, doncs, un fet ben ordinari, que passa cada dia. Però cinc cavalls de diferents colors assisteixen a aquesta baralla, i en són victimes…
François Salvaing va llegir aquesta història, i li va agradar. Durant dos anys havia anat cada matí a Ies escoles d’un barri de París amb un grup de música que explicaven els seus instruments els alumnes. D’aquesta experiència amb els nois i les noies va sorgir la idea d’escriure una obra de teatre diferent de les altres, és a dir, una obra sense bons ni dolents i on les coses es diguessin pel seu nom. I va triar la historia de la lluita dels dos Claus, que pot ser contemplada com si fos un partit de tenis. Cada espectador, al final, podrà dir si els dos adversaris han jugat com calia.
Jaume Melendres
Alguns comentaris a l’obra «El Gran Claus i el Petit Claus» fets per un grup de nois i noies de 10 a 12 anys de l’Escola Lavínia (Barcelona) després de veure’n un assaig.
“És la història de cinc cavalls germans que han fet plans per al futur, però aquests plans es veuen frustrats en una subhasta.”
“Hi ha dos compradors, l’un compra quatre cavalls i l’altre el que resta. Tots dos propietaris es diuen Claus. El subhastador pensa que el que compra més cavalls s’ha d’anomenar Gran Claus i el que no en compra tants Petit Claus.”
“El Gran Claus li diu que si vol llaurar tota la terra li deixarà els seus cavalls. El Petit Claus accepta la proposta.”
“Després d’això es van enganyant, primer el Gran al Petit, però després al revés, perquè cada un d’ells vol tenir més diners que l’altre.”
“Aquesta obra critica que els homes donin tanta importància als diners i a la propietat, que fins i tot arriben a convertir-se en uns malvats (cas del Petit Claus).”
“… que es torna dolent i guanya moltes bosses de monedes de plata perquè enganya a tothom.”
“Van passant moltes aventures, fins que un bon dia, els cavalls…’
“L’obra és una crítica d’una realitat però feta sobre elements de fantasia. Hi surten cavalls que canten, una morta que parla, uns cavalls aquàtics…”
Galeria d'imatges
Fotos de Pau Barceló
Recull de premsa i crítiques
Salvador Corbero
DIARIO DE BARCELONA
31·10·1972
… Un estreno que corresponde a un grupo interesante, que hasta el momento no había tenido presencia en los ciclos del Romea. Nos referimos a «Jocs a la sorra», radicados en Barcelona y que han demostrado muchas posibilidades caras al futuro con este montaje de «El gran Claus i el petit Claus»…
…se ha construido una comedia que tiene dos virtudes, vertidas de forma directa sobre el público juvenil: la diversión continuada y un afán moralizador que se manifiesta en un nivel doble: directa y subconsciente. Y además, Francesc Alborch ha sabido encontrar con el ritmo adecuado para hacer entrar en la acción a los jóvenes espectadores a quienes va dirigido en derechura la anécdota.
Un buen triunfo para este nuevo Ciclo.
X. X.
DIARIO DE LÉRIDA
23·11·1973
EL PRIMER CICLE DE TEATRE “CAVALL FORT” […] El passat diumenge, dia 18, tingué lloc la segona representació: “El gran Claus i el petit Claus”, i tant el ple absolut com l’activa participació dels infants que varen assistir-hi confirmen l’èxit i oportunitat d’aquest primer cicle. […] “El gran Claus i el petit Claus” és una mena de “paràbola” atraient, didàctica i divertida entorn a l’egoisme humà i una crida a la solidaritat. Si bé ens va semblar que el ritme escènic dequeia un xic a la segona part, la veritat és que l’obra va aconseguir mantenir durant tota l’estona l’interés i l’entusiasme dels infants. […] Bona prova d’això és que, en acabar la peça i baixar els cavalls entre el públic, molts infants s’acostaren a parlar-los-hi. La participació fou plenament aconseguida. L’excelent interpretació dels actors ajudà a l’èxit.
G. PEREZ DE OLAGUER
MUNDO 18·11·1972
… Y conforta comprobar cómo sí hay textos válidos, lejos por supuesto de los niños y antipedagógicos de las «hadas» y las «brujas», de los «buenos» y los «malos».
… Un texto divertido y «dirigido», que los pequeños asimilan con facilidad al tiempo que se familiarizan con las luces, con los decorados, con los actores etc. Francesc Alborch se incorpora a las tareas directoras con un brillante montaje.
AMICS DEL TEATRE L'ESQUELLA
Lleida 18·11·1973
… Huyendo de un fácil didactismo, la representación consigue la suficiente amplitud ética como para superar cualquier atisbo moralizante. En cuanto a la deseada formación estética que todo espectáculo para niños debe comportar, la rigurosidad de la interpretación, así como la fluida imaginación volcada en el montaje, es lo suficientemente elemental y abierta como para alcanzar la participación del niño en el espectáculo.
En resumen, una interesante muestra de lo que puede y debe ser un teatro para niños.
Xavier Fábregas
Serra d'Or,
desembre de 1972
«… Així velem com la generositat del ric és, en el fons, una mena d’egoisme, i que quan sembla donar, allò que fa en realitat és explotar el qui no té tants béns com ell. El pobre, però, el Petit Claus, no es deixa abatre i es defensa amb murrieria amb una falta absoluta d’escrúpols. Així, de mica en mica, ens adonem que la immoralitat de les accions del Gran Claus i el Petit Claus desborda la dimensió dels personatges, els transcendeix; per egoistes, egoistes beneits o egoistes murris, que ells siguin, hi ha un mecanisme regint la societat que en lloc d’emmenar els esforços dels personatges devers el bé comú els emmena cap a la competència absurda i, al capdavall, destructora. Endevinem que per a Salvaing, i potser també, intuïtivament, per a Andersen, aquest mecanisme negatiu pot ser perfectament la propietat privada…»
Dibuixos escolars
(Escola Lavinia de Barcelona)
Nova versió en commemoració del centenari de la mort de H. Ch.
Andersen autor del conta original
TEMPORADA 1975-1976
Documents
Les dades
- Des del 17.10.1975 fins al 28.03.1976 es va representar 13 vegades a 11 llocs diferents
- 2.500 espectadors en total
- Al desembre de 1975 es va fer un enregistrament a TVE2 (circuit estatal) per a l'espai LA COMPARSA. Realitzador: Sergi Schaff.
UNA BONA INICIATIVA
Diumenge passat, al matí, el cinema Fèmina de Lleida estava ple, de gom a gom. Jo era en companyia de la meva filla, de tres anys –escasos– . El públic menut seguia amb avidesa les incidències de “El gran Claus i el petit Claus”, adaptació d’un conte d’Andersen. Aquesta obra m’ha inspirat la següent poesia:
TEATRE
A la butaca, un ulls rodons.
A l’escenari, cavallets de cartró, que salten i renillen.
S’han apagat els llums. Riu el vell Andersen darrera la tramoia…
A la butaca de davant, un rengle de botons platejats
-en un abric que sembla de vellut-.
A l’escenari el petit Claus, amb negra faixa de pagés,
comanda a crits l’alegre colla.
Els quatre cavallets llauren un camp pintat de coloraines.
S’han apagat els llums.
Una mà fina estreny la meva.
L’àvia del petit Claus ha mort…
L’han assegut en un blanc balancí, i du un capell enorme.
A la butaca em mira una cara menuda.
A l’escenari, un sagristà s’amaga en un bagul com si fos el dimoni.
I, quan l’empenyen cap el riu – una ratlla verda, immòbil-,
s’alça un cor de rialles.
S’han apagat els llums.
El petit Claus ja és ric: monedes d’or li ragen d’una bossa.
Renillen cavallets de cartró, damunt un camp pintat de coloraines.
Ja s’ha acabat la història.
El vell Andersen saluda, commogut, darrera la trammoya.
Piquen de mans xiquets i grans.
La nena esclata d’alegria, a la butaca…
Galtes roges, ulls com botons d’un clar llautó,
que avui han començat a veure
la vida pel forat lluminós del teatre…
Jordi Pàmias
Galeria d'imatges
Fotos de F.A.B.
Recull de premsa i crítiques
SALVADOR CORBERO
LA HOJA DEL LUNES
17·11·1975
CASI UNA CRÓNICA DE SUCESOS. Empezó la semana con un acontecimiento inesperado. […] El Romea fue pasto de las llamas. No fue, por fortuna, un incendio de grandes dimensiones, y así las pérdidas se reducen a lo material y a un montón de no demasiados millones […] También por los imperativos de ese quemazón ha tenido que aplazarse el desarrollo del Ciclo de Teatro de “Cavall Fort”, iniciado horas antes del siniestro bajo los mejores auspicios. Por varias razones, ya que se llenó el local hasta los topes en la mañana del domingo y porque los de U de cuc, a las órdenes de Francesc Alborch habían dado con notables aciertos artísticos y de diversión a esa nueva versión de “El gran Claus i el petit Claus”.
Temporades 1980-1981 i 1982-1983
Documents
Les dades
- Versió ja com a U de cuc
- Des de l'11.10.1980 fins a l'11.10.1981 es va representar 33 vegades a 23 llocs diferents
- 10.838 espectadors en total (sense comptar audiència TV)
- El març de 1981 es va fer un enregistrament a TVE (circuit català) per a l´espai XOCOLATA DESFETA. Realitzador, Roger Justafré.
- Des del gener de 1982 fins al gener de 1983 participa a la campanya LA CAIXA A LES ESCOLES, amb 68 representacions a 60 llocs diferents i 32.561 espectadors.
Dades totals
- 142 representacions
- 121 llocs diferents
- 50.399 espectadors (sense comptar audiència de televisió)
- Una mitjana de 355 espectadors per funció
Sobre el grup
Heus ací que el Grup U de CUC —Udecuc—, que ¡a comença per tenir un nom una mica jeroglífic, però força divertit, s’ha fet famós. I s’ha fet famós només en vuit anys, tants anys com fa que van debutar a les nostres matinals del Romea, precisament amb l’adaptació escènica d’aquesta rondalla d’Andersen. Una rondalla agra-dolça, fabulosa, plena de símbols… Amb tots els elements de les rondalles antigues, tan cruels a vegades; però sovint tan divertits. I tot, encara, amanit amb l’oli flairós i suau d’una música feta a mida, no sols de la lletra de l’obra, sinó de tot l’encanteri d’un espectacle complet.
Que per què s’ha fet famós U de CUC? Doncs, mireu: perquè de mica en mica van anar presentant nous espectacles i millorant els d’anys anteriors, els han demanat d’anar fora de Catalunya, a l’estranger i tot, van assistir a un Congrés Internacional —només se’n fa un cada tres anys en tot el món— amb el Supertot i El somni de Bagdad i es van emportar les millors crítiques.
Ah! I també perquè, l’altre dia, després d’una representació de teatre feta pels nens d’una escola de la Bordeta, un noi, molt jovenet, per valorar l’abast de les apreciacions de la seva mare, que li deia que ho havien fet molt bé, va preguntar: «Tant com l’Udecuc?»
Martí Olaya
Galeria d'imatges
Recull de premsa i crítiques
J.A.V.
Canigó
(Desembre de 1981)
[…] La campanya nadalenca de La Caixa les Escoles al Teatre Regina, s’obre amb un espectacle prou acreditat “El gran Claus i el petit Claus”, un dels espectacles més característics del grup U de cuc i un dels més reeixits dels que ha produït entre nosaltres el teatre per infants […] L’obra ofereix una reflexió crítica sobre la lluita pel poder basat en la propietat. L’ambició de posseir és indestriable de l’afany d’explotar i dominar els altres[…] Al costat de valors didàctis hi ha una sàvia utilització del llenguatge imaginatiu […] que inspira el treball interpretatiu de Francesc Alborch i la concepció escenogràfica i del vestuari que signa Josep Massagé.[…] Aquesta versió renovada s’acosta als deu anys de circulació pels nostres escenaris…
Josep Urdeix
El Correo Catalán
11·08·1981
BUENA DESPEDIDA PARA EL GREC INFANTIL. […] En la liza intervienen unos buenos caballos –los que reciben los golpes de ambos Claus– que, cuando la historia tiene visos de repetirse con la aparición de un nuevo Claus, dicen que con una vez hay bastante y dan el cuento por acabado. Un cuento que tiene por moraleja que el mal corre parejo con la ambición humana del poder, más o menos disimulado, sobre los demás. […] Un buen decorado –tan bien diseñado como realizado– hace las veces de una selecta ilustración gráfica de texto y escenas […] Los elementos musicales que acompañan la acción sirven de buen complemento a la misma y sólo lamentamos que las canciones que puntean algunas escenas no se den en directo y se haya recorrido para ellas al play-back. Los actores, por otro lado, consiguen una buena comunicación con el público, que pronto se integra al espectáculo y participa animadamente en el mismo.
P. Espinosa Bravo
Diario de Barcelona
18·03·1981
BRILLANTE COLOFÓN AL CICLE ”CAVALL FORT. […] Montada con su habitual maestria y buen hacer, la gente de “U de cuc” ha puesto en pie una durísima y descarnada fábula sobre la ambición humana y la especulación. Sorprende, des de luego, en algunos aspectos, la elección de esta historia que rezuma cierta agria crueldad (crueldad, por otra parte, absolutamente real y humana) […] constituye, des de luego, un espectáculo juvenil ágil, dinámico, que invita a la constante participación de los espectadores que –como ocurrió en ciertos instantes en el Romea- derriban la “cuarta pared” y, desordenadamente, apostrofan o alborotan, poniendo a prueba la capacidad y tacto de los actores.
El Noticiero Universal 22·12·1981
EL GRUPO U DE CUC ABRE EL CICLO DE “LA CAIXA”. […] Se trata de una historia sencilla, una narración para niños que expone la confrontación entre dos hombres (los dos se llaman Claus) que se hacen la competencia y discuten entre ellos. La dirección escénica corre a cargo de Francesc Alborch y la música es de Pere Josep Puértolas.
El ciclo navideño de «La Caixa a les escoles» coincide con la presentación del quinto curso de este programa cultural y artístico dirigido a los niños y niñas que estudian diversos grados de EGB. Se desarrollará entre los meses de enero y mayo del próximo año y se han inscrito 1.800 escuelas repartidas entre 218 poblaciones, lo qual supone que 440.000 escolares participarán en la campaña.
ACTIVITATS ESCOLARS
Documents
Presentació
GRUP ARTISTIC CARLES XENA, d’Arenys de Mar.
Considerant el TEATRE com una activitat cultural i educativa, hem creat la SECCIÓ INFANTIL per iniciar la formació dels possibles actors del demà i a l’ensems cobrir el buit que, de ja feia temps, existia en el nostre Grup.
Esperem que tots els nostres socis sabran avaluar el que representa l’esforç i el temps necessari per aconseguir aquest objectiu, col·laborant amb la vostra assistència, particularment a aquesta primera actuació, per premiar i estimular als infants que amb tant d’entusiasme i constància han aconseguit el poder realitzar la seva il·lusió.
Fem constar el nostre agraïment a JAUME MELENDRES per haver renunciat als seus drets de traductor de l’obra, i també al Grup U DE CUC pel seu assessorament en el muntatge.
Antoni Doy Auladell
Casal de Joventut Seràfica
(Arenys de Mar)
Anecdotari
Abans de l’estrena oficial, el diumenge al Romea, vam fer una “previa” en un casal parroquial de Terrassa. Era el primer muntatge. Eren moltes coses les primeres. Hi havien les tensions i els desgavells pròpies de l’aconteixement.
Els tramoistes no ens van rebre molt efusivament. Un dissabte a la tarda, per a la canalla i amb uns passerells (se’ns notava, és clar), ells, que acostumaven a treballar amb grups de veritat…. Les nostres peticions i observacions els hi feien nosa. Què els havíem de dir nosaltres que no ho sabessin ells abans. És clar!
L’escenografia era senzilla. Un telonets que baixaven i pujaven segons l’escena de l’obra. I tant, que van pujar i baixar, però al seu aire; i també es quedaven a mitja alçada o rebregats sobre l’escenari. Els actors no se n’adonaven prou perquè els telonets eren darrera d’ells, al fons. Però “algú” va estar a punt del col.lapse. I tot perquè aquells tramoistes tan saberuts no havien fixat i lligat les cordes dels telonets a les mides corresponents. Quan tornaven cap a Barcelona teníem la impressió que aquella colla de… s’havien rigut ben bé de nosaltres, uns passerells…, però que aviat volarien molt alt.
Ah, i aquells barruts, encara van tenir el desvergonyiment de dir que ens havíem emportat una imatge de la Verge que tenien als camerinos.
Novembre, diada de Tots Sants. Bogonyà (Osona), el primer “bolo” després de l’estrena. El mossèn que havia cedit el local parroquial per a la representació, com era gratuïta, va considerar que ens havia de compensar d’alguna manera. Per això ens va convidar a panellets, castanyes i a un porró d’un excel·lent vi dolç. El porró va acabar dins de la funció, en el moment en què els dos Claus es troben en una animada conversa, i com el vi era de qualitat…, van anar allargant la conversa (improvisant) cada cop més animada.
Representació a Les Borges Blanques. L’actor que feia el paper del Sr. Gras Pius va anar a canviar-se quan encara li faltava una intervenció. En adonar-se, angoixat per l’equivocació, va sortir a l’escenari per un lloc equivocat. L’actor que li donava peu, que feia estona cridava «Sr, Gras Pius, Sr Gras Pius!!», tot picant la porta per on es suposava que havia de sortir. I es va quedar tot parat al veure que li sortia pel darrera i aleshores va dir: «No se mai per on surt aquest home».