El neguit d’en Patufet

Neix un nou dia. El Sol-Solet, amb faccions rialleres, però mudables al llarg de l’acció, treu el cap i posa en moviment els personatges. Entre ells el bou Tot-m’ho-menjo, que comença a fer de les seves.
La Mare feineja a la cuina. En Patufet, un catalanet eixerit, endreçat i polit, es renta, vesteix i pentina, i es posa la barretina.
A la Mare li falta safrà per fer el dinar. En Patufet, sempre disposat, s’ofereix a anar a cal Botiguer. Que si sí, que si no…, al final se n’hi va cantant el “Patim-patam-patum…”
Els vianants ni se n’adonen, d’en Patufet. Parlen, fumen, i estosseguen,i caminen d’un cantó a l’altre llençant a terra papers, burilles i brutícies. Les desaprofitades Papereres intenten arreplegar-ho tot, ajudades per l’escombra de l’Escombriaire, sense èxit. Quan més en recullen, més en llencen! El carrer queda fet un fàstic, i els espectadors també… En Patufet, sorprès, dialoga amb les Papereres i l’Escombriaire sobre la seva situació descoratjadora.
El Botiguer no té quasi temps d’adonar-se del dineret que es belluga a terra, quan irrompen grollerament els Galifardeus de can Seixanta per aconseguir “tones” de pipes i xiclets.
De tornada a casa, amb el dineret de safrà, en Patufet conversa i balla amb les flors i plantes de l’indret, tot fruint dels seus perfums.
Però, la Sra Babaia deixa anar el seu gosset Pixapolit, que fa les seves necessitats per tot arreu, esquitxant Flors, Plantes i espectadors.

Encara no ha tingut temps de refer-se de la “ruixada” quan arriba la “pedregada” amb la pilota dels Galifardeus de can Seixanta, que, a cops de peu, guixant parets i escultures, menjant i escopint les pelles de les pipes i xiclets mig mastegats, ho deixen tot fet un fàstic.
En Patufet, desconcertat, queda atrapat a les restes d’un enganxós xiclet. I, quan està ben arrebossat, apareix l’impacient bou Tot-m’ho-menjo´, Què passarà? (intriga i emoció).
El minyó, amb el dineret de safrà, aconsegueix escapolir-se de tot aquell desgavell i arribar sencer, però amoïnat, a casa seva.
La Mare ha de dur al pare, que treballa al camp, la cistelleta amb el seu dinar. En Patufet, sempre disposat, s’ofereix a anar-hi. Que si sí, que si no…, al final se n’hi va cantant.
Patatim, patatam, patatum, una descàrrega de deixalles, bosses de plàstic, ampolles buides, cauen sobre en Patufet i el públic, que no té, com ell, cap cistellet per rebatre-les.
La família Rocaporca pren el seu “pic-nic”, tot gaudint del Sol-Solet.
En Patufet s’amaga dins el cau d’uns conillets, plens de nafres i embenats, conseqüència d’aquests comportaments tan “humans”.
Una burilla mal apagada encén el bosc. Flames, fum, espetarrecs, corredisses. Castell de foc. Del bosc, només en queda carbó.
En Patufet, ben afligit, arriba a la vorera del riu Gemegós, on es troba amb el complex industrial Torras-Pudentes que, amb premeditació i traïdoria, llença a l’aigua del riu tot un munt d’escombreries. La ferum és insoportable.
En Patufet plora, de ràbia i impotència. El Sol-Solet, avergonyit per tot el que veu, es tapa la cara amb un núvol. Llàgrimes de pluja cauen sobre la terra.

En Patufet, deixa el seu cistellet i s’arrecera sota una col. El bou Tot-m’ho-menjo, afamat, s’acosta a la col… En Patufet, entristit, ja no intenta escapar de la bestiola que, d’un mos, s’entrapa col i minyó.
Els Pares, neguitosos, inicien la recerca del seu fill. “Patufet, on ets?”
Però, en Patufet no vol sortir. I és que, per viure entre merda, prefereix quedar-se a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou… “Si voleu que torni heu de netejar i endreçar-ho tot, i no fer-ho malbé mai més!”
I si tots han quedat convençuts, i hi estan disposats, res millor que posar-se a la feina.
Els actors organitzen i controlen els joc de la neteja i l’endreçament de l’espai “escènic”. Les Papereres i l’Escombriaire, ara, en són els protagonistes.
Acabada la feina, surt l’Arc de Sant Martí. El Sol-Solet torna a somriure.
En Patufet, satisfet, comença a riure i més riure. Tant i tant riu i es belluga dins la panxa, que angunieja el bou. I vet aquí, que li venen unes ganes terribles de fer un pet. El fa i surt…, en Patufet!!
Amb danses i cançons se’n celebra la seva tornada, el final de la “parada” i l’inici d’actituts més assenyades.
Però, el bou Tot-m’ho-menjo torna a tenir gana i va darrera de tothom per clavar-li la queixalada!