TEMPORADA 1984-85-86-87-88
Documents
Presentació
Un fet fortuït, durant la visita turística d’un investigador despistat al sempre atractiu i misteriós Egipte, ens posarà en contacte, submergint-nos en el temps, amb l’època del faraó KEOPS (Xeops, per als íntims)
Aquesta circumstància, tan inesperada com inversemblant, ens permetrà conèixer l’esplendor de la seva cort, l’arquitectura dels seus palaus, les seves festes, els seus cultes i… també les seves intrigues.
Ens permetrà de viatjar cap al “MÉS ENLLÀ”, al reialme dels déus… i ser testimonis del Judici Final de la seva ànima, de participar en el desxiframent d’un important jeroglífic i ser còmplices d’un secret cobejat per influents cortesans. Ens assabentarem, també, dels maldecaps laborals que pateixen els esclaus de la “Cia. Piràmides Piramidals, S.A.” i de moltes coses més.
Però, no us penséssiu pas, per tot el que hem dit fins ara, que aneu a veure una monumental reconstrucció històrica de l’Antic Egipte. No, no és ben bé això. Allò que apareixerà davant vostre és la síntesi “sintetitzada” d’un treball laboriós d’investigació. Però, això sí, presentat a la manera d’una “papirohistorieta” còmica. Creiem que és amb ironia i bon humor com millor fer-vos interessar per una de les civilitzacions més importants de la història. La seva influència va ser decisiva per al desenvolupament dels pobles mediterranis entre els quals, no ho oblidem, hi és el nostre.
D’aquí, doncs, el nostre interès per oferir-vos la possibilitat de fer una mica de “cultureta”, tot passant una bona estona.
Esperem que sigui així.
Ll. Coquard & F. Alborch
NOTA: Els personatges i situacions que apareixen en aquesta “papiro-historieta NO SÓN IMAGINARIS! Paraula! Els podem trobar encara avui entre nosaltres.
Sobre el muntatge
D’entrada cal dir que la representació de tota una civilització com és la d’Egipte esdevé una tasca realment difícil. Fer-ho en una obra de teatre requereix sintetitzar-la, tan en el text, com en l’escenografia, en els esdeveniments, en els llocs de les accions,…
L’obra es representa en sis quadres dividits en dues parts. És important el disseny del vestuari de cada personatge per a que sigui fàcil i ràpid identificar-lo, degut a que un mateix actor/triu interpreta a varis d’ells. Cal destacar, també, la importància de l’utilització de màscares, perruques i altres complements.
En un altre sentit, cal afegir que tot i que es tracta del resultat d’un seriós treball previ d’investigació dels costums i la cultura egípcia, el que aneu a veure te un caire de comèdia divertida i un xic grotesca; i. fins i tot, amb cançons i danses (egípcies, és clar). Veient-la, més d’un cop pensareu en aquells còmics que moltes vegades heu tingut a les vostres mans.
Francesc Alborch i Teressa Vilardell
Repartiment (per ordre d’intervenció)
OMAR………….. Lluís FERRAZ……… Jaume FIGUERES……. Pere MARTÍ
JULI………………. Jordi PAHISA…….. Ferran HERRERA…….. Julio ALVAREZ
AMED…………… Laia GIMÓ………… Santi MORENO……….. Raquel CAPDET
CARTABONIS.. Lluís FERRAZ…….. Jaume FIGUERES…….. Pere MARTÍ
FARAÓ……………Laia GIMÓ……….. Santi MORENO……….. Raquel CAPDET
TAKETÓN……… Jordi PAHISA……. Ferran HERRERA……… Julio ALVAREZ
PEPIS…………….. Lluís FERRAZ……. Jaume FIGUERES…….. Pere MARTÍ
NUREMI………… Laia GIMÓ……….. Santi Moreno…………. Raquel CAPDET
PALETIS…………. Jordi PAHISA……. Ferran HERRERA…….. Julio ALVAREZ
BATAN…………… Jordi PAHISA……. Ferran HERRERA…….. Julio ALVAREZ
I un camell, un gat i molts escarabats.
FITXA TÈCNICA
Disseny de l’escenografia el vestuari i l’utillatge…………….. Pep OLIVER
Realització de l’escenografia……………………………….Germans CASTELLS
Realització del vestuari…………………………………………………..Dolors CELS
Màscares i perruques……………………………….Toni BUESO i Rosa CARITX
Maquillatge…………………………………………………………………Victor SUAÑEZ
Música de les cançons……………………………………………..Jaume FIGUERES
Músics……………………….. Jaume FIGUERES, Enric CALSINA i Quim OLLÉ
Enregistrament musical…………………………………………TALLER DE VAPOR
Coreografia……………………………………………………………………María ROSAS
Realització fitxa pedagògica……………Ferran HERRERA i Santi MORENO
Ajudant de direcció………………………………………………..Teresa VILARDELL
Direcció i muntatge……………………………………………..Francesc ALBORCH
Producció………………………………………………………………U de cuc, S.A.
SINOPSI ARGUMENTAL
Juli, turista amb coneixements d’egiptologia, es troba de viatge turístic per Egipte a lloms d’un taxi-camell una mica especial… Davant les piràmides de Kefren, i a causa d’un fet fortuït, cau a les seves mans un estrany jeroglífic que tracta sobre un secret: el secret dels escarabats blancs.
Quan Juli intenta desxifrar-lo…, retrocedim fins a 3.000 anys abans.
Ens trobem a casa d’una família d’esclaus egipcis, composta per PALETIS, el pare; NUREMI, la mare i PEPIS, el fill entremaliat que té per company d’experiments mortuoris el pobret gat sagrat MIXINUS.
És tanta l’adoració que MUREMI te pels escarabats (animalets sagrats en aquella época) que tota la cas n’és plena d’ aquests coleòpters.
A causa d’ unes reivindicacions laborals, s’ha declarat vaga a la piràmide on treballa PALETIS, aquest torna més aviat que de costum a casa. Per tal d’aprofitar el temps es disposa a enguixar les parets de la saleta. Però, l’arribada d’un papirus amb notícies que inicialment s’interpreten com molt greus, sobre l’avia i el seu corresponent gatet sagrat, origina un daltabaix familiar: la majoria dels escarabats domèstics han quedat arrebossats per la pasta de guix que els ha caigut a sobre. Els ha deixat momificats!! Deu anys de desgràcia cauran sobre la dissortada família!!
Ara bé, el sentit pràctic de PALETIS treu profit de la situació i els negres presagis es tornen lluminosos, plens de bons auspicis.
Però, l’aparició de CARTABONIS, arquitecte del faraó, i responsable de la construcció de la seva tomba (piramidal), està a punt de dur a la “idem” a tota la família protagonista: NUREMI, PALETIS i el seu fill PEPIS (El gat no, que és sagrat)
En fi, el desenllaç ens l’esbrinarà en Juli, un cop acabi de desxifrar el jeroglífic dels “escarabats blancs”.
VÍDEOS
Galeria d'imatges
primer repartiment
segon repartiment
Recull de PREMSA I crítiques
Victor M. AMELA
LA VANGUARDIA.
16·11·1984
[…] Un texto especialmente divertido a través del cual se pretende dar a conocer aspectos de una cultura del Mediterráneo tan destacada como la egipcia. […] Esta obra ha sido incluida en el Cicle de Teatre Infantil promovido por el Ayuntamiento.
C.R.
EL PAIS. 17·11·1984
El grupo U de cuc estrena una obra sobre los faraones
Con esta pieza, la compañia inicia un ciclo de montajes dedicado a las culturas antiguas de los pueblos mediterráneos. “Siguiendo la línea cronológica hemos empezado por Egipto y seguiremos con Grecia, luego Roma y luego otras épocas”. [… ] La obra permite dos formas de lectura; una primera, puramente anecdótica y una segunda en la que la ironía ideológica recorre todo el guión.
C.
AVUI. 17·11·1984
U de cuc estrena “El secret dels escarabats blancs”
[…] El muntatge és interpretat per tres actors que incorporen diversos personatges, sota la direcció de Francesc Alborch. U de cuc és el responsable de la programació d’espectacles infantils als barris, campanya patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona i que a hores d’ara arriba a Gràcia, Horta, Poblenou i Sants. Hom està molt satisfet de com s’estan desenvolupant les representacions. Tanmateix, es dolen de la manca de suport que rep el teatre infantil com ho demostra el pressupost que la Generalitat acaba de presentar i de les dificultats en què es mouen els grups que s’hi dediquen, que han de treballar en condicions materials molt i molt precàries.
I.M.
EL CORREO CATALÁN. 17·11·1984.
U DE CUC BUSCA SU MEDITERRANIA
[…] Esta obra procede por partenogénesis del anterior proyecto de U de cuc, “Medierrània, Mediterrània!!”. […] De este texto original, han desgranado un sketch que les ha parecido especialmente logrado y divertido: el que pone en solfa al antiguo Egipto. En el montaje de la obra, el grupo ha invertido un millón de pesetas, que piensa amortizar en el plazo de un año y medio. […] El grupo U de cuc es, en el mundo del teatro infantil, uno de los que cuentan con mas dilatada trayectoria.
C.N.
EL PERIÓDICO. 18·11·1984.
U de cuc estrena una obra sobre Egipto para niños
El grupo teatral U de cuc estrenó ayer en Barcelona El secret dels escarabats blancs, primero de una serie de espectáculos sobre los diversos pueblos mediterráneos. […] Un trabajo de investigación convertido en comedia.
Manuel PEDRERO
LA VERDAD (Murcia). 21·04·1987.
Once grupos, en el Festival de Teatro
Once grupos participan estos días en Murcia en la octava edición del Festival Internacional de Teatro. […] En total, son doce la obras que se representarán en cinco escenarios diferentes de la ciudad. […] Ayer, en la plaza de San Barlolomé, acudieron numerosos niños, con sus padres, a ver la obra El secreto de los escarabajos blancos, escenificada por el grupo U de cuc, de Barcelona.
PROPOSTES DIDÀCTIQUES
d’en Ferran Herrera i Santi Moreno.
PER AL CICLE MITJÀ
ABANS DE LA REPRESENTACIÓ
1. Explicar l’obra. (RESUM)
2. Fer un col·loqui amb els nens. Mitjançant les seves preguntes introduir-los en el país i l’època on es desenvolupa l’acció de l’obra.
El mestre proposarà qüestions relacionades amb el tema per a comprovar el nivell d’informació i la capacitat de raonament i d’imaginació que tenen.
Segons el nivell i el curs que estiguin seguint, les preguntes variaran d’obertes a tancades. A continuació donem un llistat orientatiu per al mestre:
- Com vivien els egipcis?
- Quines feines tenien?
- Com eren les seves cases i altres construccions?
- Què menjaven?
- Com vestien?
- Quina religió tenien?
- Què és una mòmia?
- Quins mitjans de comunicació tenien?
- I transports?
- etc…
Cercar material gràfic (murals,diapositives,…) per a comentar, recordant les qüestions que havien sorgit.
3. Treballar el vocabulari, que surt durant la representació, que pensem pot tenir més dificultats.
L’hem separat en dos grups per tal de facilitar la tasca del mestre:
VOCABULARI TÈCNIC O ESPECÍFIC:
“Ahlak chàari” (Em prens el pel). “Ma assalama” (Adéu), piastres, Alà, jeroglífica, egiptología, papirus. Tutankamon, Amenkotep, Keops, Ra, Osiris, Isis, faraó, mastaba, piramidal, túmuls, escriba, escorrialles, benes d’embalsamar, embolcallat, momificats.
VOCABULARI POC USUAL:
Macat, emmatxucat, magolat, gronxar-se, natges, avantpassats, sogre, menyspreat, esgarriar, nadiu, esclau, miolar, divinitat, legat, deïtat, emparar, irreverent, moltó, falcó, voltor, barrabassades, entremaliadures, gelosia, fuet (cops de), beneitons, taujans, babau, remugar, neguitosa, empatollant, guarir, ferir (jo em feriré), excrements, bovins, equina, troballa, l’exclusiva.
DESPRÉS DE LA REPRESENTACIÓ
JOCS QUE FAREM AL FINAL DE LA REPRESENTACIÓ:
Joc del jeroglífic. Utilitzant unes cartolines on hi ha uns dibuixos, el nen haurà de desxifrar, amb ajut d’uns codis que li donarem, el missatge representat.
Joc dels déus. Demanarem que surtin tres voluntaris, aquests hauran de triar, entre tots els Déus que han sortit a l’obra, un animal per a representar-lo: com neix i com mor. Després haurem de momificar-lo, i tot el procés d’embalsamament anirà a càrrec dels nens que faran de sacerdots.
PER AL CICLE SUPERIOR
ABANS DE LA REPRESENTACIÓ
Totes les propostes fetes per al Cicle Mitjà són vàlides per aquest Cicle. Però, fem constar que a l’apartat nº 2 les preguntes han de suggerir els temes, per exemple:
- La importància de la geografia dins de la cultura i tradicions egípcies.
- El model econòmic de l’època respecte la jerarquia social i l’evolució fins els nostres dies.
DESPRÉS DE LA REPRESENTACIÓ
Tots els jocs apuntats en el Cicle Mitjà són vàlids. A més, afegim un llistat de termes que creiem importants dins del programa que es treballa als últims cursos d’E.G.B.
- Medicina (anatomia i conservació del cos: procés d’embalsamament.
- Matemàtiques. La geometria. Grans volums.
- Física. Sistema de forces: politges i palanques.
- Transports i Navegació.
- Arquitectura.
- Geografia. Aprofitament de les variacions de nivell del Nil.
- Escriptura. Jeroglífic. Papirus.
JOCS I ACTIVITATAS QUE PROPOSEM PER A FER A CLASSE.
- Elaborar una sèrie de cartronets amb dibuixos representant el vocabulari de l’obra (cada cartronet, un dibuix).
- Parlar de les formes de comunicació: signes, sons, dibuixos, gestos, etc. Inventar-se un codi amb dibuixos, lletres o números i fer “el nostre idioma particular”.
- Fer un llistat d’animals i intentar representar de cadascun el seu gest i la seva veu.
- Partint de la moneda egípcia (piastres), trobar el seu equivalent amb la pesseta. També, fer problemes utilitzant la moneda egípcia.
- Fer una representació d’un mercat de l’època, on surtin representats tots els estaments socials.
- Imitació de les escenes representades als murals i dibuixos de l’època.
BIBLIOGRAFIA
Recomanem, com ajut:
- FARAONES Y PIRÁMIDES. Col. A través del tiempo. EdICIONES Plesa.
- Astèrix i Cleopatra. (còmic)
- Sinué el egipcio. (novel·la)
- Faraó. (pel·lícula)