Els lleons de sorra

TEMPORADA 1979-1980

Documents

Els lleons de sorra - Portada Cavall Fort
Portada Cavall Fort
Els lleons de sorra - Repartiment 1
Primer repartiment
Els lleons de sorra - Portada Lluïsos
Portada Lluïsos
Els lleons de sorra - Segon repartiment
Segon repartiment

Les dades

Sobre l'obra

NO ÉS UN CONTE…

Imagineu una historia que comença amb “Una vegada hi havia…” i s’acaba amb “Hi haurà…”. És alhora el principi sempitern d’un conte de fades i el final obert sobre una cosa distinta del previsible i inevitable “Es van casar, van ser feliços i van tenir molts fills.”

ELS LLEONS DE SORRA és un conte i no és un conte, perquè és difícil de desfer-se d’aquesta mena de faules sense explicar-ne una de semblant. I no obstant, per a nosaltres, es tracta de mostrar com els contes de fades són els aliats naturals dels “lleons”, i a més a més, com els “lleons”, que tenen el costum brutal de donar cops de puny a la taula, els agrada que les nenes i les dones s’assemblin a les fades, i els nens i els homes, a ells mateixos.

La nostra idea, doncs, es pot enunciar així: per a una noia o un noi, per a una dona o un home, el més important, a la vida quotidiana, ha de ser alliberar-se dels dons de les fades i dels poders dels “lleons”. I amb més motiu si sabem que res no distingeix un “lleó” o una fada, d’un home o una dona normals i corrents, si no és el fet, inexplicable i absurd, de creure’s “lleó” o fada.

ELS LLEONS DE SORRA és doncs un anticonte de fades que descriu en primer lloc la crònica d’un matrimoni en el qual un home i una dona no són inevitablement feliços i no tenen fatalment molts fills. És també, i potser principalment, la crònica dels diàlegs i els jocs d’un nen iuna nena impertinents que arrenquen de les situacions més banals, les més conegudes, per redescobrir-les sensiblement, sensualment, pel plaer del joc, la força de la imaginació i el goig de viure. I és també, un munt de preguntes dirigides alhora als infants i als adults, i que pretenen posar-los en comunicació a propòsit de les seves diferències.

Maurice Yendt

UNA OBRA SURREALISTA PER REDESCOBRIR LA VIDA QUOTIDIANA…

Direm, jugarem, imaginarem mil detalls i sensacions dels fets i gestos de la vida quotidiana! Els nostres personatges (nena o dona, nen o home) seran la multiplicitat dels altres, la conversa de mil altres. I ja que el nostre espectacle interrogarà, mitjançant històries verídiques de cada dia, les relacions entre un sexe i l’altre, barrejarem voluntàriament eixugamans i tovalloles.

Tot evitant la temptació del verisme i del naturalisme, intentarem aconseguir l’aliatge subtil de la realitat i la imaginació, la fantasia i la vida quotidiana. Tant com pot ser-ho un punt de vista teatral realista, ens esforçarem per ser crítics sense mistificar.

ELS LLEONS DE SORRA, intentarà mostrar com una vida encadenada segrega records, imatges, somnis; com dos infants indòcils i àvids de llibertat impugnen els objectes usuals, el llenguatge corrent, les idees rebudes, únicament amb la potència creadora de la seva imaginació. Per recobrar la vida quotidiana, la redescobrirem amb distància, aixecant la barrera de l’oblit instal·lada pels hàbits pesants.

Amb ELS LLEONS DE SORRA, ens agradaria que, dins una relació de plaer amb l’espectacle, l’espectador jove emprengués el camí de la lucidesa i de la distància respecte a si mateix, respecte als altres, respecte al món, sense les quals tan sols hi hauria, sobre la realitat, l’escolta penosa d’un discurs pesat, racional i didàctic.

Conrearem l’humor i la sàtira que fertilitzen la imaginació, trenquen els clixés i els estereotips, i ens tornen invulnerables.

Una última indicació: tot fa pensar que els espectadors joves tenen moltes menys il•lusions del que hom pensa; les precaucions que es prenen per amagar-los la realitat no fan sovint altre cosa que augmentar les seves inquietuds; esperem que estiguin al llit per estalviar-los els nostres problemes i les nostres disputes, i ells ho senten tot darrera la porta. Amb ELS LLEONS DE SORRA continuem pensant que els infants no són fora de la “vida real” i no oblidem que un teatre que se’ls adreci s’ha d’ancorar a la realitat.

Michel Dieuaide

Sobre l'autor: Maurice YENDT

Neix a Lió el 15 de novembre de 1937. Llicenciat en Lletres. Comença les seves activitats professionals com a mestre i instructor de “Joc Dramàtic” al Centre d’Entrenament dels Mètodes d’Educació Activa (C.E.M.E.A.).

El 1960 funda, a Lió, la companyia de caràcter independent, “Theâtre des Jeunes Années” que amb el temps esdevindrà companyia estable del Teatre Municipal de la Huitième de Lió, on és ubicat el Centre Dramàtic Nacional per la Infància i la Joventut, la direcció del qual assumeix des de 1974.

Com autor dramàtic, inicia les seves activitats el 1.966, havent realitzat fins al moment dues adaptacions (“Don Quichotte” de Cervantes i “Le rossignol” d’Andersen) i deu creacions originals: “Mathias et la tempête” (1975), “La têtedans las étoiles” (1976), “Les lions de sable” (1978), etc. Racisme, lluita de classes, maquinisme, ciutat moderna, relacions pares-infants, utopia de l’autonomia política dels joves, són temes tractats en les seves obres, i exposats davant dels joves espectadors amb tota la complexitat ideològica, política, econòmica, social i estètica, a fi d’informar-los i moure’ls a l’activitat, a l’acció, i a l’emancipació cultural i personal.

Les seves obres parteixen de les propostes fetes pels mateixos joves espectadors, que ell reelabora dramàticament en un intent de proporcionar-los un teatre de ressonància immediata, en relació directa amb el moment en que viuen, conscient de la ràpida i constant evolució del públic a qui es dirigeix.

La major part de les seves obres han estat representades per altres grups a França, i traduïdes i adaptades a Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Alemanya. I ara, per primer cop, a Catalunya.

Sobre el muntatge

Amb ELS LLEONS DE SORRA volem fer patent que els infants no són fora de la “vida real”, que, tot i que esperem que siguin al llit per estalviar-los els nostres problemes i les nostres disputes, ells ho senten tot “darrera la porta”.  Que encara que prenguem precaucions per amagar-los la realitat, no fem altra cosa que augmentar les seves inquietuds. I que un teatre que se’ls adreci, s’ha d’ancorar en la realitat.

En el nostre treball, intentem d’aconseguir una subtil fusió entre la realitat i la imaginació, la fantasia i la vida quotidiana, conreant l’humor i la sàtira que ajuden a trencar clixés i estereotips.

A nivell formal, ens hem recolzat en les propostes pictòriques de René Magritte, suggeridores d’una realitat que mai no arriba a ser verídica; i és que voldríem que el jove espectador s’aproximés a la temàtica d’aquesta peça teatral, observant-la a través d’un vidre especial -el surrealisme- que li provoqués unes imatges més suggerents i crítiques que les que pot proporcionar-li la immediata realitat.

Comentaris dels nois i noies de 8è d'EGB de l'Escola Estel, de Molins de Rei

“Crec que l’autor ens vol plantejar un problema que existeix avui, a través d’una sèrie de parelles: la discriminació de la dona (…). Les dones treballen fora de casa i a casa, i arribarà un dia que n’estaran tipes (…). També diu que els homes es creuen superiors i no ho són; el que passa és que tothom s’ho ha cregut”.

“En aquesta obra representa tres parelles de tres generacions (…). A la parella gran, l’home és el que mana i la dona obeeix i tot ho troba bé. La dona està encadenada, tancada en una gàbia, però hi està bé. La parella jove treballen tots dos, i la dona al començament fa la feina de la casa i l’home està assegut a la cadira. Comencen amb molta il·lusió, però quan ella proposa que la feina de la casa la podrien fer els dos, el marit no ho accepta i vol continuar manant-la… Mentrestant surt una parella de nens, que sense adonar-se’n arriben a jugar el mateix paper. Al principi el nen es queixa una mica, però a mida que el temps va passant ho troba tot normal i s’adona que tots els jocs i les coses són tant per nenes com per nens. També es riuen de les coses dels grans”.

“Trobo que és una obra molt simbolista (el nas negre i el cabell arrissat dels lleons, la gàbia i moltes altres coses).

El títol vol dir que, a mida que va passant el temps, els lleons es fonen i només queda sorra mullada. Tenen l’emblema de lleons perquè el lleó és fort, però la sorra, l’aigua, se l’emporta”.

Il·lustracions

Dibuix de Josep Massagué

Galeria d'imatges

Fotos de F.A.B

Passat

Present

Futur

Recull de PREMSA I crítiques

J.L.CORBET

LA VANGUARDIA
30·11·1979

”ELS LLEONS DE SORRA” es algo muy inmediato y actual: el tema de la marginación femenina dentro del mismo hogar.

…Una apología de la igualdad de los sexos, realmente insólita en un escenario dedicado a teatro juvenil, pero que precisamente por esa condición del público resulta de más notable comprensión.

…Las tres generaciones que quedan reflejadas (en el escenario) establecen una evolución del problema realmente efectiva, y además, aprobada por la mayoría de los jóvenes espectadores.

…U de cuc, ha continuado con este montaje el ascenso de calidad que ha venido demostrando desde sus orígenes. Su creatividad culmina ahora con este nuevo planteamiento, repetimos, insólito en el teatro juvenil.

Kim VILAR

GUIA DEL OCIO 16·12·1979

DEJAD QUE LOS NIÑOS PIENSEN

…La incorporación de esta pieza al repertorio de teatro para público juvenil es un mérito más a apuntar a la loable trayectoria del grupo U de cuc.

…Se trata de la introducción en nuestra geografía de un nuevo concepto de teatro para niños.

…El grupo U de cuc, se ha planteado una tarea valiente y nada fácil, dadas las premisas con que este colectivo debe trabajar, pero que sin embargo ha resuelto con convincente sencillez.

J.V.F.

SERRA D'OR
Gener 1980

L’espectacle, estructurat en tres plans, malgrat el tema esquemàtic, comporta una forta complexitat de comprensió. Tanmateix, és admiràblement servit per U de cuc, que fa tot el que pot per acostar l’obra i treure’n tot el partit posible. Especialment interessant per a públics adolescents; pot motivar debats apassionants sobre les funcions de l’home i de la dona.

Osvald CAMPALANS

LA MAÑANA (Lleida)
09·11·1979

“ELS LLEONS DE SORRA”, l’impossible retorn.

…Sorprèn que un grup de la dedicació i experiència en el teatre per a infants com és U de cuc, hagi aixecat un muntatge tan ensopit, confús i a la vegada tòpic, com “ELS LLEONS DE SORRA”.

…Tot i ésser molt plausible la intenció de voler allunyar-se d’històries fantàstiques, amb herois i fades, aventurers bons i dolents que es passen l’estona corrent amunt i avall, ens trobem però que l’anècdota que conta “ELS LLEONS DE SORRA”, continua proveint-se de personatges “positius” i “negatius” (els lleons i la submissió conformada de llurs dones; i els nens “Lisa” i “Jaume”, respectivament).

…espectadors joves i grans van quedar-se “freds” davant la proposta de “ELS LLEONS DE SORRA”. Els altres, els ja grandets, perquè el discurs els sonava a repetit, ratllat i fins i tot gratificadorament “bucòlic”, sobre tot el desenllaç…”.

Salvador CORBERÓ

HOJA DEL LUNES
03·12·1979

…La representación de “ELS LLEONS DE SORRA”, tal como la han puesto en pie el grupo U de cuc, ha tenido la virtud de llevar nuestra problemática cotidiana a un escenario, y hacerlo de una forma directa, inteligible y vital…

…Renovando el teatro juvenil de los tiempos del “cuento para niños”, a unos planteamientos que el espectador-niño de hoy, encontrará en el joven que mañana se enfrente con la realidad.

…Una crónica de la cotidianidad en la Sociedad catalana, donde la mujer continúa ocupando un lugar de marginación, mas moral que física, y enla que puede estar la raíz auténtica de la actual crisis del matrimonio.

…Que tal comprensión se lleve de una manera divertida es lo que da auténtica dimensión teatral al espectáculo.

“EL PERIÓDICO ACONSEJA”

EL PERIÓDICO
25·11·1979

…Una obra importante, muy aconsejable a los niños de 8 en adelante y para todos los mayores también, y no olvidemos que las verdades escuecen. Con la garantía del grupo U de cuc.

…Un montaje ágil, divertido y digno de ser meditado.

P. ESPINOSA BRAVO

DIARIO DE BARCELONA
23·11·1979

…Burla burlando, Yendt pone al descubierto la inconsistencia de la relación dominador-dominado en la pareja, y más concretamente, en el matrimonio clásico.

Y lo hace con la suficiente inteligencia e ingenio para que el espectador joven – y no tan joven- se sienta impulsado a tomar una conciencia efectiva de una situación que, tras verlo denunciado en la escena, parece totalmente absurda.

…Un montaje vivo y rítmico, preocupado, sobre todo, por la participación y la comprensión de los espectadores…

…Hay momentos en que el montaje roza ligeramente el surrealismo liberador, potenciado por una actuación muy conjuntada de la gente de U de cuc.

…Obra recomendable para jóvenes de hasta 60 años adictos a la cultura de los leones-machistas.

Joaquim VILÀ I FOLCH

AVUI 25·11·1979

…Un text com “ELS LLEONS DE SORRA” presenta molts problemes. El principal és, potser, el dels diversos nivells de llenguatge.

…Llums, sons i l’escenografia – realitat/irrealitat/símbol- s’acoblen perfectament a la interpretació i donen un espectacle lligat i ben construït llest per a provocar anàlisis i comentaris.

…Pares i educadors haurien d’aprofitar l’ocasió, després de veure l’espectacle, per a parlar del tema, a fons i sense embuts, amb nois i noies.

EL PERIÓDICO
18·12·1982

“ELS LLEONS DE SORRA”, un montaje marginado

… Un tema y un tratamiento absolutamente válido y actual. Lo triste (quizás algunos temas siguen siendo tabús para alguna gente), es la marginación que ha sufrido este montaje, olvidado (?) en todas las programaciones. […] U de cuc dará dos representaciones este fin de semana. Habría que rescatarlo del rincón a donde se le ha apartado. Teneis ocasión de verlo y valorarlo en el Centre d’Espectacles.

Reculls de premsa

EL CORREO CATALÁN
5·05·1979

… No es necesario recordar la calidad y la marcada ideología que este grupo tiene en sus representaciones teatrales, que ha obtenido premios y elogios de prensa de nuestro país y del extranjero.

AVUI 14·10·1979

…Un dels més solvents que hi ha a Catalunya en teatre per a la mainada. Amb molta probabilitat aquest serà l’espectacle més important del XXVI Cicle Cavall Fort.

AVUI 18·11·1979

… La versió serà a càrrec d’aquest grup, prou conegut arreu del país pel seu rigor en la realització d’espectacles teatrals per a nois i noies.

Anecdotari

Conscients de la temàtica de l’obra, vam creure oportú fer la següent convocatòria:

U de cuc comunica:

                Ens plau dirigir-nos a tots els socis i especialment a pares i educadors (caps, responsables, entrenadors, etc.), per a informar-vos que els proper dies 5 i 6 de Maig, a les 18 h., a la Sala d’Actes del Casal, presentarem un assaig a porta oberta i amb col·loqui amb el públic (sobre tot amb els nois i noies a partir de 8 anys assistents, a qui va especialment dirigida), de ELS LLEONS DE SORRA, de Maurice Yendt, amb traducció de Jordi Teixidor.

                Amb aquesta sessió, clourem la temporada teatral 78/79 a l’Entitat.

                Com sigui que la temàtica i realització d’aquest nou muntatge s’aparta del tipus de teatre que hom considera habitual per a “nois i noies” i “infantil”, creiem molt important, per no dir imprescindible, tenir uns contactes previs a l’estrena oficial amb tots vosaltres. Us demanem, doncs, un cop més, la vostra assistència i col·laboració.

                Us hi esperem; a vosaltres i els vostres suggeriments.

                No ho oblideu: Dies 5 i 6 de Maig, a les 6 de la tard, als Lluïsos de Gràcia, Plaça del Nord, 7-10. Telf. 218.33.72. ENTRADA LLIURE (per a socis i simpatitzants).

 En el moment de fer el repartiment, van haver de fer un “casting” previ a l’ajudicació dels personatges pre-adolescents. Per en “Maties” (que després va prendre el nom de l’actor) lo Jaume era l’únic candidat. Per a la “Nelly” (que després també prendria el nom de l’actriu escollida) hi havien dues candidates: la Isabel i la Lisa. Totes dues molt bones actrius però de complexions diferents… Van fer una sèrie improvisacions, tenint lo Jaume com a parella. Totes dues eren convincents, però la gent del grup va votar i la Lisa va ser la elegida. Ella i lo Jaume (i més endavant,també amb l’Armand) van aconseguir ser una parella d’adolescents totalment convincent.

Transcrivim el text ( i la foto) d’una de les notes rebudes:

Desembre de 1979 – E.S i S.

Amics,

Gràcies per el vostre art,
Gràcies per el vostre entusiasme,
Gràcies per la vostra simpatia,

Amb vosaltres, els nostre fills,
– Han compartit les aventures del “super-home”
– Les trifulgues per aconseguir un tresor, en el exòtic Orient…
– L’astúcia d’un esclau eixerit…
– La fantasia d’uns contes meravellosos, plens d’encant i bruixes amb escombra…
– I una realitat molt d’avui, ja on el problema de les generacions es fa palpable…

Per tot això, en donem les gràcies, doncs ells, amb vosaltres, el vostre art, el vostre entusiasme i la vostra simpatia, aprenen coses molt importants per fer front a la vida i a la vegada, aprenen a estimar el teatre.

Ben cordialment,
ESS