Des de 1974 a 1984
TEMPORADA 1974-1975
Documents
En el següent pdf hi podeu trobar alguns documents sobre la celebració de l’aniversari del Barça:
Les dades
1974
- Pre-estrena al cinema Fèmina de Lleida el 3·11·1974
- Estrenada el 10·11·1974 al teatre Romea de Barcelona, dins del XVI Cicle de Cavall Fort
- El 23·11·1974 es va fer una actuació al Camp Nou, en la celebració del 75 aniversari del CFB (Barça) amb una Antologia musical de l'obra.
- Es va representar 18 vegades a 12 llocs diferents, amb un total de 3.510 espectadors
1975
- 7·3·1975 - Participació en el V Congreso Nacional de la AETIJ, en el Palacio de Congresos de Torremolinos (Málaga)
- 17·3·1975 - Enregistrament de l'obra (en castellà) en el programa LA COMPARSA de TVE. Realitzador: Sergi Schaff
- 7·8·1975 - El muntatge SUPERTOT és considerat pel crític teatral Xavier Fàbregas, del setmanari Destino, com un del quatre millors espectacles presentats a Barcelona durant la temporada 1974-1975
- Es va representar 10 vegades a 8 llocs diferents, amb un total de 1.950 espectadors
Presentació
Josep Mª Benet i Jornet deia a Cuaderno de bitácora, el 2003:
«A principios del año 1970 mi moral como autor de teatro estaba por los suelos. La situación de las artes escénicas en Barcelona era penosa, y además yo no tenia credibilidad en ninguna parte. Ni siquiera entre la gente de lo que llamábamos teatro independiente. Entonces una revista infantil me pidió que escribiera textos escénicos breves. Lo hice, se publicaron y más tarde (1971), se representaron unidos en un solo espectáculo que tuvo una discreta pero amable acogida. Yo no servía para nada. Pero bueno, para teatro infantil quizá sí. (…)
Como retardada consecuencia de lo anterior, y no sin dudas de si se equivocaba conmigo, Francesc Alborch, que dirigía una dinámica e innovadora compañía de teatro para chavales, me vino a ver el verano de 1973 y me preguntó si sería yo capaz de escribir un musical. Dije que claro. Habría dicho que claro a cualquier propuesta escénica que se me hiciera y viniera de donde viniera. (…) Terminé de escribir el texto en noviembre de aquel 1973. (…) Su estreno fue un auténtico y progresivo éxito. (…) Se tradujo al portugués y se estrenó en Sao Paulo (1979). Fue la primera vez que una obra mía saltaba las fronteras. Allí, en Brasil, se editó un disco y en Catalunya también. Hubo un montaje en castellano (traducción de Francesc Alborch) en Murcia dirigido por Cesar Oliva que llegó también a Madrid. (…) Es mi obra con más ediciones. Se trata de un texto que continúa vivo. Quizá se traduzca a otro idioma. (…) SUPERTOT fue, ahora me doy cuenta, la primera satisfacción teatral, comedida pero sin espinas, que tuve en mi vida. Así que recuerdo con ternura y gratitud a las personas que hicieron posible la experiencia.»
Sobre el fons
En el programa de mà del dia de l’estrena (10-XI-1974). en Josep Mª Benet i Jornet diu:
«Quan en Francesc Alborch va encarregar-me una obra dedicada al públic infantil, vam coincidir en la importància primordial de l’acció en aquest tipus d’espectacle i també ens vam posar d’acord en la idea llaminera de construir un petit musical. D’altra banda, sóc un lector habitual de “còmics” i pensava que el personatge del super-heroi basat en la supremacia de la força física -Captain Marvel, Superman, etz.- personatge fascinant per a generacions successives d’una gent més o menys jove -que així s’identificava amb la potència de l’heroi i oblidava la feblesa pròpia- , oferia moltes i molt suggerents possibilitats. He situat, doncs, el meu heroi, Supertot, al seu medi natural, la gran ciutat, i he procurat posar en evidència, ni que sigui de manera molt esquemàtica, la seva real debilitat, la seva ineficàcia i la seva dependència d’aquells a qui pensa combatre. He procurat utilitzar, d’acord amb el grup, els clixés estereotipats del “còmic”; no podia ser d’altra manera. En Pere Josep Puértolas ha escrit unes partitures plenes d’humor i d’intenció, d’una importància fonamental. El producte acabat traspassa, potser, el propòsit primer i ara, amb aquesta obra tan esquemàtica, però de certa ambició formal, ens adrecem, de fet, a un públic molt ampli i de totes les edats. Falta saber si les nostres intencions s’hauran vist correspostes per les nostres capacitats.»
Sobre la forma
En Francesc Alborch diu:
El meu propòsit formal d’aquest muntatge era unir dos mitjans d’espressió, “còmic” i teatre. Era arriscat però també engrescador pel que tenia de labor investigadora, i per les noves propostes escèniques que permetria oferir al públic.
La primera tasca va ser un estudi profund del llenguatge dels “còmics”, seguit d’una minuciosa tria dels seus signes i codis més significatius. Un cop assimilats, calia introduir-los en l’acció dramàtica, per tal de retornar-los el seu sentit clarificador, i complementari, d’actituds i pensaments; i també per ironitzar sobre certes situacions en que es troben ficats els personatges que hi intervenen. Per aconseguir-ho…
- Vaig dividir el text en deu seqüències, subtitulant-les (Supertot es presenta. Mala sort, Bill. El gran drac ataca…). I cada seqüència en fragments curts, com si aquests fossin vinyetes. I, per a cada vinyeta es definia, i fixava, la gesticulació dels actors que intervenien, i la seva ubicació en l’espai escènic. L’única excepció eren les coreografies dels balls i de les baralles.
- Era un plantejament inusual, una forma d’actuació sincopada, molt complexa, però sorprenent i super-efectiva a nivell visual per a l’espectador. Els actors es mantenien estàtics mentre durava el fragment de diàleg corresponent . Era com si estiguéssim mirant un seguit de vinyetes; una darrera de l’altra.
- Vaig introduir una sèrie de retro-projeccions de diapositives 6×6, sobre una gran pantalla central, que sincronitzades i d’acord amb les accions dels personatges, permetia mostrar de forma ràpida i canviant onomatopeies, ombres xineses, “fumettis” (globus), i tot un ampli seguit dels icones més característics dels “còmics”
- Es va tenir en compte, una determinada utilització dels colors elementals en el vestuari i en l’escenografia.
- En el disseny i confecció de l’utillatge (telèfons, pistoles, etc) van predominar les dues dimensions.
Sobre la música
Unes partitures d’en Pere Josep Puértolas molt adequades als propòsits generals de l’espectacle, permetia, mitjançant una estudiada coreografia de Silvia Munt, reduir la càrrega de violència de certes escenes, a la vegada que oferia a les ”noves generacions” una visió, entre nostàlgica i burleta, dels musicals dels anys 40, època en que s’esdevé l’acció.
Agraïments
En Romà Gubern, Umberto Eco, Burne Hogarth, The Hamlyn Publishing Group, van fer d’introductors a l’aventura d’aquest muntatge. A ells, i a tots els qui com ells estiguin seduïts per les imatges dels “còmics”, dediquem el nostre treball.
U de cuc, teatre
Recull de premsa i crítiques
El XVI Cicle de Teatre Cavall Fort ha registrado hasta hoy una aportación interesante, realmente sugestiva, que propone una serie de nuevos elementos teatrales en el campo de la creación dramàtica destinada a un público infantil y juvenil. Me refiero al espectáculo montado y dirigido por Francesc Alborch sobre un texto de Josep Mª Benet i Jornet, titulado SUPERTOT.
[…] Los resultados obtenidos por Benet i Jornet y Alborch –y por un notable aquipo de colaboradores- ha sido realmente positivos […] Han apuntado, ni más ni menos, las posibilidades de una nueva expresión teatral.
[…] L´espectacle interessà, de veritat, als menuts – que s´ho passaren molt bé-, i als grans ens feu somriure contínuament per la seva gràcia maliciosa, per la càrrega irònica que era la sal de la paròdia […] L´original muntatge influí molt en l´èxit de l´obra. I d´una manera especial, vull remarcar la qualitat de les cançons i del ballets inclosos en l´espectacle, en perfecta adequació amb el text dels diàlegs.
[…] La càrrega crítica en l´obra de Benet i Jornet és alta i apunta a múltiples direccions. És, també, dura, molt dura per el propi personatge, per al mite, que és destruït completament. El públic infantil s´identifica fàcilment amb la innocència de SUPERTOT –les seves incidències provocaven aplaudiments-, fins a adonar-se, com ell mateix, de la buidor del mite […]
SALVADOR CORBERO
LA HOJA DEL LUNES
(11·11·1974)
[…] divertido camino el seguido por autor y realizador para servir en el escenario un cómic con influencia de comedia musical, y resultados cómicos de excepcional eficacia […] un espectáculo juvenil, dinámico, estupendo, divertido y eficaz, sin olvidar esa dosis de crítica que es exigible, pero que no estorba a la aventura teatral […]
Xavier Fábregas
DESTINO 7/13·8·1975
[…] Dos espectáculos destacan dentro de los que han sido estrenados la presente temporada: ALIAS SERRALLONGA Y LA SETMANA TRÀGICA […] Dentro de un supuesto dramático menos experimental hay que distinguir otros dos espectáculos: LA LLIÇÓ y SUPERTOT […]
[…] Benet i Jornet s’ha proposat portar a escena, adaptar amb intenció crítica, diria jo, un personatge tan popular del “còmic” com “Superman”, la qual cosa ha permès a “U de cuc” la investigació de dos llenguatges fins ara poc comuns, com el teatre i el “còmic” […] La relació text i direcció del muntatge apareix com a producte d’un treball d’equip bastant homogeni […] però el treball dels actors […] està lluny del nivell mitjà a què ens té o ens ha de tenir acostumats el teatre independent […] creiem que es podria solucionar bastant si es treballés molt més l’espectacle. […] la part musical, malgrat l’encertada música de Pere Josep Puértolas, és l’aspecte més fluix de l’obra […] No és possible pensar que quatre classes soltes és suficient per a poder realitzar un musical; si no correm el trist risc de fer un musical a la catalana.
Jaume Melendres
TELE EXPRÉS 12·11·1977
LA VENGANZA DEL TEATRO Y LA LECCIÓN DE LOS NIÑOS.
Josep Mª Benet i Jornet, el pionero de la generación “joven” de loa años sesenta, estrenó anteayer en el Cicle de Cavall Fort del Romea, y con un excelente montaje del grupo “U de cuc” que dirige Francesc Alborch, su última obra: “Supertot”, que pone de manifiesto dos fenómenos importantes de nuestro teatro.
El primero de ellos es que el teatro –no sólo el nuestro- es ya incapaz de crear, como hiciera antaño, grandes mitos. […] se apodera de los ya existentes para destruirlos mediante una de las técnicas más viejas que en el mundo son, es decir, la parodia.
[…] El estreno de “Supertot” nos ofrece una segunda enseñanza: todos los dramaturgos debieran esribir para los niños, incluso cuando escriben para los adultos. Precisamente porqué se dirigía a un público infantil, Benet nos ha dado –aunque él probablemente no esté de acuerdo con este juicio- una de sus mejores obras, una de sus piezas más libres, más despreocupadas y a la vez más construidas, más llenas de humor y de teatralidad.
[…] Se dice que el teatro debe ser una segunda escuela para los niños. Creo, en realidad, que el teatro para niños es una excelente escuela para los profesionales del arte escénico, no sólo para los dramaturgos, sino para los actores, para los directores, para los escenógrafos,…
Comentaris crítics infantils
Eva Martos
12 anys
Esta obra la considero muy apropiada para la gente joven i también para la distracción de los adultos. Es divertida, irónica y romántica. No he visto suficiente teatro para opinar como un experto, pero me ha gustado.
Pere Pons
8 anys
La música era muy bonita, parecía de un disco que tiene mi padre en su despacho…
Ruth Martos
12 anys
[…] El text és bo, perquè el diàleg és còmic i no hi ha parrafades llargues i pesades: tot son frases curtes i fàcils d´entendre […] Una obra plena d`exageracions i crítiques a la societat de consum; el decorat també ho critica […]
Susana Pomares
9 anys
[…] La obra me gustó mucho, fue muy divertida, a los demás también les gustó; me gustaria volver a verla.
TEMPORADA 1976-1977
Documents
Les dades
1976
- Es va representar 10 vegades a 10 llocs diferents, amb un total de 2.550 espectadors
1977
- 12·11·1977 - Enregistrament discogràfic. Primera col·laboració prevista per la sèrie PU-PUT, de discos Zafiro (Ed. 62)
- Es va representar 23 vegades a 18 llocs diferents, amb un total de 5.290 espectadors
TEMPORADA 1978-1979
Documents
Les dades
1978
- 20·6·1978 - Participació en el VI Congreso Internacional de la ASSITEJ en el teatro María Guerrero (Centro Cultural de la Villa) de Madrid, amb les obres SUPERTOT i EL SOMNI DE BAGDAD.
- 17·10·1978 - Presentació, en el cinema Arkadin, de Barcelona, de la versió filmada, en “8 super”, de l'obra. Director: Toni Martí.
- Es va representar 12 vegades a 11 llocs diferents, amb un total de 3.200 espectadors
1979
- Es va representar 21 vegades a 21 llocs diferents, amb un total de 4.725 espectadors
Recull de premsa i crítiques
“Supertot” a Sao Paulo i a casa vostra
[…] Enguany, però, Supertot ha fet dos salts molt espectaculars.
Cap al 20 de març, els brasilers se sorprenien amb la peça de Benet “E una peça oportuna, inteligente, un espectáculo bonito, bem montado e ben dirigido, gostoso, muito gostoso de assistir” […] representat per una de les companyies més importants del país […] Al teatre Anchieta es representarà cada cap de setmana fins arribar, com a mínim, a les cent representacions. […] Plàsticament, s’ha utilitzat, també, la tècnica dels “còmics” –“as historias em quadrinhos- , i en la música s’han servit d’estructures musicals semblants a les utilitzades en les series de dibuixos animats de la televisió.
[…] Les crítiques són ben elogioses i en totes es fa referència al “catalao” Josep Benet. No és gaire corrent que els textos catalans siguin estrenats en països que ni són de parla castellana.
TEMPORADA 1983-1984
Documents
Les dades
1983
- 29·10·1983 - Presentació del nou repartiment (amb l'escenografia restaurada) en el Centre d'Espectacles (Lluïsos, de Gràcia)
- Es va representar 34 vegades a 30 llocs diferents, amb un total de 7.310 espectadors
En total, SUPERTOT es va representar 128 vegades en 110 llocs diferents, amb un total de 28.535 espectadors
(Sense comptar Camp Nou ni Palaus de Congressos)
Anecdotari
Representació al Romea. Escena entre Bill (Supertot), Gladys i Jimmy. Una errada en el text per part de la Gladys va esdevenir un dels més divertits records pels qui erem presents aquell dia.
Tornant de Girona. A l’autopista, a l’alçada d’Hostalric, es van deslligar els plafons del decorat que portàvem a la baca d’un dels cotxes (un Seat 850), omplint dos dels seus carrils… Per sort no venia cap cotxe i vam poder recollir-los sense cap conseqüència greu.
SEGONS EL DIRE: El desenvolupament de la funció de director en aquest muntatge va ser dura i fatigant. La introducció de les retro-projeccions de diapositives sobre una pantalla de 2,5 x 2,5 m, en el teatre era un camp inexplorat en aquells anys setanta. Calia visitar botigues especialitzades, fer provatures…, i sempre amb la incertesa de que aquest sistema funcionés, fos transportable i fàcil de manipular pels actors durant les representacions. A més a més, quan van començar els assaigs, el sistema d’actuació sincopat que pretenia no va ser acollit gaire bé per alguns actors/trius. I li va costar convencer-los de la eficàcia de la seva proposta.
SEGONS ELS ACTORS I LES ACTRIUS: No ens sentíem motivats ni còmodes amb aquella manera d’actuar que el dire ens demanava. Ens coartava, i més, quan marcava el ritme –clic, clac!- de cada canvi gestual. Tant, que vam arribar a rebutjar-ho “Som actors, no marionetes!”, “Estàs més pendent de les qüestions tècniques que de nosaltres!”, “No ens dirigeixes!”, “S’en riuran de nosaltres!” … Bé, un cop copsada la reacció del públic el dia de l’estrena (un dissabte, a Lleida, en un escenari sense fons, i el diumenge en el Romea), i els comentaris dels entesos, ens vam adonar que “havíem trencat motllos”. Segons el crític J.A Benach: “[…] han apuntado las posibilidades de una nueva expresión teatral”. Fins i tot en Benet i Jornet es va arrogar la paternitat de les nostres propostes innovadores (projeccions, onomatopeies, gesticulació sincopada) i més coses de la posada en escena, tal com s’expresa a Cuadernos de Bitàcora ,el 2.003. “(…) Salpiqué el texto con abundancia de onomatopeias. Imaginé una escenografia de grandes viñetas cambiantes, planas, y en una utileria también plana. (…)También aconsejaba una repetida y expresiva inmovilización, sólo durante un segundo, de la acción dramàtica. (…) Alborch potenció y amplió mis propuestas (…)”
Què li hauríem d’haver dit, benvolgut Massagué?
En aquells anys setanta, en els cinemes i en els teatres “comercials”, abans de començar la sessió, en l’embocadura de la pantalla o de l’escenari acostumaven a penjar un teló publicitari de nombrosos productes. Nosaltres, per no ser menys, i d’acord amb la proposta de l’obra, a l’estrena de SUPERTOT al teatre Romea, vam penjar el “nostre” teló amb una relació de “productes Super-tot”, de caire més o menys domèstics: Dentifrici Super-tot, llaunes de sardines Super-tot, i uns quants més. Però, no ens vam adonar que hi havien errades ortogràfiques. Un dels crítics –en Xavier Fàbregas- en va deixar constància en el seu comentari a la premsa. No vam tornar a penjar-lo mai més. Vam optar per la locució, intensificant els “controls” ortogràfics i lingüístics.
La Marta i en Xavier Sanchez van ser uns del més assidus espectadors. A ells volem retre homenatge incloent les seves fotos i dibuixos en els corresponents muntatges; pels quals, sempre vam rebre un seguit de escrits amables del seu pare, l’Enric S. Soldevila, amic i company de feina durant molts anys.