10·01·2021
Benvolgut Francesc,
Escric a continuació una petita ressenya per al vostre llibre.
Els pares sempre han estat gent de teatre, n’han fet, n’han dirigit, n’han escrit… Dur-nos a veure teatre era una activitat habitual mentre vam ser petits. Recordo les representacions de l’U de cuc amb molta nostàlgia: hi havíem d’anar mudats perquè sempre acabàvem pujant a l’escenari a fer-nos una foto amb els actors. Jo passava molta vergonya!
Aquells matins eren especials, ens endinsàvem en mons de fantasia: Supertot, Miles Gloriosus… I recordo també, especialment, un matí que vam anar a veure el rodatge de Contes de la vora del foc en una casa mig derruïda, on les càmeres , els focus, les bruixes, els dimonis i una gran foguera van impactar molt la nena que jo era, que mai havia vist fer una pel·lícula, ni tot el que hi pot haver darrere les càmeres. Com a mi, n’estic convençuda, hi deu haver molts nens i nenes grans que conserven la màgia d’aquelles representacions i que guarden en el seu imaginari infantil com un tresor. Gràcies per haver-me’n deixat formar part des de la platea.
T’envio també l’enllaç al meu web, perquè vegis que la nena s’ha fet gran i fa coses creatives.
Un plaer, haver-nos retrobat. Bona sort amb el llibre!
11·01·2021. Francesc Alborch.
Salutacions i agraïments, M ireia,
per transmetre’ns els teus records i sensacions, que s’inclouran en el llibre. En aquests moments, tenen un gran valor per a nosaltres, doncs ens anima a seguir endavant amb aquest projecte.
I, també serà un plaer entrar a la teva web. Ens mantenim en contacte.
Amb tot el meu afecte.