19·10·2021
Parlar del Grup de teatre U de Cuc, és recordar bells temps (amb B), feliços i inoblidables.
És recordar un grup d’herois, capitanejats per en Francesc Alborch,
ànima indiscutible d’aquells actors que van fer una feina, encara avui, poc reconeguda, i dels que vaig formar part durant quasi cinc anys.
No són vells temps (amb “v”) perquè són molt presents encara a la meva vida.
Quan amb aquesta experiència de grup, amb aquells companys fantàstics, has après a viure, has rigut com mai, potser inclús plorat, t’has esgotat com mai, donat tot el que sabies dalt d’un escenari, despullant els teus gestos i el teu sentir, això, queda imprès a la pell per sempre.
La feina que feia U de Cuc durant aquells anys setanta, era omplir un espai de teatre juvenil, on hi havia un buit immens. Encara avui no sé si cap grup ha ocupat aquest espai. Perquè no parlo de circ, ni de malabarismes escènics o de carrer, parlo de dramatúrgia, d’intentar acostar al públic infantil-juvenil-familiar, el teatre de tots els gèneres, des dels clàssics, passant per la comèdia, el còmic, el drama…
Tot això, amb un grapat de persones, “aficionats”, que muntàvem espectacles de principi a fi, amb una professionalitat indiscutible.
No oblidaré mai aquesta experiencia ni aquells amb qui la vaig compartir, ni tot el que vaig aprendre gràcies a vosaltres, començant perassolir una riquesa de la llengua catalana, dicció, expressió i autoestima personal que encara avui conservo.
Gràcies, Francesc Alborch, per la teva tossuderia, voluntat, paciència i mestratge.
Gràcies, Mercè, Carme, Anna, Quim, Fernando, Isabel, Armand, Lo Jaume (de Vilanova de Bellpuig), Jaume Grau, Pere, Miquel Àngel, Josep Massaguè, Toni Martí… I tots els que em deixo i no vull oblidar…
A tots, la meva estimació i agraïment per aquests anys inoblidables.
Lisa Coca.