Joan Gimeno

ELS MEUS RECORDS

SI MIRES PER UN FORAT, NO PODRIES IMAGINAR MAI QUE AL DARRERA HI POTS TROBAR TOT UN MÓN PER DESCOBRIR. AQUEST FORAT ERA EL DE LA CARPA DEL TEATRE AMBULANT DE REVISTA INSTAL·LAT AL BARRI HUMIL DE SANT ROC DE BADALONA.

TENIA 11 ANYS, ESTABA AMB UN AMIC, A FORA. ELS CÒMICS DEL TEATRE TAMBÉ HI EREN I AMB UN GEST QUE SEMBLAVA DE SEVERITAT ENS VAN CONVIDAR, PER SORPRESA NOSTRA, A ENTRAR DINS LA CARPA I DEIXAR-NOS VEURE LA FUNCIÓ. LA VEDETTE CANTAVA «BOOM BANG A BANG» QUE EN AQUELL ANY DE 1969 VA REPRESENTAR A ANGLATERRA A EUROVISIÓ. D’AQUELLA MANERA VA NÀIXER LA MEVA VOCACIÓ PER ACTUAR, FOS DEL QUE FOS, PERÒ AL TEATRE.

ELS MEUS PRIMERS NÚMEROS VAN SER NÚMEROS DE MIM, D’UNA MANERA AUTODIDACTA, I FINS ARRIBAR A L’U DE CUC VAN PASSAR MOLTS ANYS.

JO ESTUDIAVA PER DELINEANT DINS DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL I MESTRIA INDUSTRIAL. LA MEVA PRIMERA FEINA VA SER ALS TALLERS SÁNDEZ. UN DELS SEUS SOCIS ERA L’AGUSTÍ BARBERÀ, PARE DE LA CARME BARBERÀ, UN HOME MOLT AGRADABLE, BON CAP QUE EM TENIA MOLTA ESTIMA; PERÒ TANT ELL COM JO, TENÍEM CLAR QUE NO SERVIRIA PER AQUELLA FEINA.

JO SABIA QUE LA SEVA FILLA, LA CARME BARBERÀ, FEIA TEATRE I EL SEU PARE, QUAN COMENÇAVEN LES VACANCES A LA UNIVERSITAT, LA FEIA ANAR A TREBALLAR UNES HORES AL DESPATX. UN BON DIA, PLE DE VALOR, (JO SEMPRE HAVIA ESTAT MOLT TÍMID, EXCESSIVAMENT TÍMID), VAIG PREGUNTAR-LI, JUST ABANS DE MARXAR DE L’OFICINA: «ESTÀS EN UN GRUP DE TEATRE, OI? CREUS QUE PODRIA ENTRAR A FORMAR-HI PART? I LA CARME EM VA DIR QUE SÍ, QUE HI ANÉS UN DIA I VEURIA COM TREBALLAVEN I SI M’HI PODIA ADAPTAR. UN COP MÉS SE’M VA OBRIR UN NOU FORAT, UN NOU MÓN, I PENSAVA «FARÉ D’ACTOR». EM VA COSTAR MOLT, ESTABA IMPRESSIONAT AMB AQUELLS GRANS ACTORS I PER LA MEVA TIMIDESA.

ELS ASSAJOS EREN AL GARATGE DE LA VIVENDA DELS PARES DE LA CARME (UNA VIVENDA QUE MÉS ENDAVANT SERIA D’ELLA). ALLÀ VAM COINCIDIR AMB EL MOLT EXIGENT, PERÒ CARINYÓS, FRANCESC ALBORCH, EN «PACO» PER A TOTHOM. ELL ERA EL DIRECTOR DE LA COMPANYIA. IMPRESSIONAVA! AMB LA SEVA DONA, LA MERCHE, FANTÀSTICA ACTRIU I, A MÉS, L’ÀNIMA DEL GRUP., TAMBÉ HI EREN LO JAUME, L’OSCAR MAS, EN KIM LLOBET, LA ISABEL TORRAS, LA LISA COCA I ALGÚN COMPANY MÉS QUE POSSIBLEMENT OBLIDO. TAMBÉ HI HAVIA EL FANTÀSTIC JOSEP MASSAGUÉ, DISSENYADOR DE VESTUARI I ESCENÒGRAF, TOT UN CREADOR, AMB UN GRAN SENTIT DE L’HUMOR QUE ENS FEIA PUJAR LA MORAL A TOTS I AMB QUI HEM COINCIDIT MÉS TARD. COM A COREÒGRAFA HI HAVIA LA MERAVELLOSA SILVIA MUNT QUE, PER CERT, UNS ANYS MÉS TARD ENS VA MUNTAR LA COREOGRAFIA D’UN TANGO GENIAL, PER A MI I EN MINGO RÀFOLS, QUE VAM ESTRENAR JUNTS EN EL LLANTIOL AMB DIÀLEGS D’EN SANTIAGO SANS.

TENIA 17 ANYS QUAN VAIG CONÈIXER LA CARME BARBERÀ. LA CARME VA SER UNA PERSONA MOLT ESPECIAL I MOLT IMPORTANT EN LA MEVA VIDA, PER LA SEVA GENEROSIITAT I AFECTE. M’ENCANTAVA VEURE COM XISQUEJAVA ELS DITS D’UNA MANERA MOLT SOFISTICADA A L’HORA DE FUMAR, I PER LA SEVA MANERA DE RIURE.

LA MEVA PRIMERA FRASE A L’U DE CUC VA SER: «AQUESTA, JOE!», EN LA REPOSICIÓ DE «SUPERTOT”, UN TEXT D’EN JOSEP Mª BENET I JORNET, AMB UN ESTÈTICA DE CÒMIC I AMB MOLTS COLORS . EL MEU ERA UN TEXT MOLT CURT, PERÒ DIRIA QUE DINS MEU JA HI HAVIA ALGUNA COSA QUE NECESSITAVA SORTIR. JO SOLS HAVIA FET NÚMEROS DE MIM I DE MANERA AUTODIDACTA I AL DIR LA FRASE «AQUESTA, JOE!», EM VA SORTIR TAN FORTA I AMB TANTA SEGURETAT QUE RECORDO QUE VA SONAR COM FORA DE CONTEXT DE LA RESTA DELS COMPANYS.

A «MILES GLORIOSUS», AL TEATRE ROMEA, EL MEU PERSONATGE ERA EL DEL” MICO». FORMAVA PART DE LA COMEDIA GREGA, AMB UNA ESCENOGRAFIA MOLT ORIGINAL, AMB ESCALES DE PINTOR. RECORDAVA MOLT «GOLFUS DE ROMA». EL MEU PERSONATGE NO PARAVA D’ANAR D’UN LLOC A L’ALTRE, PER TERRA, VEIENT TOT EL QUE HI HAVIA SOTA LES FALDILLES DELS COMPANYS. SOLS TENIA TRES FRASES, PERÒ LES MEVES ÀNSIES DE DESTACAR VAN FER QUE UN CRÍTIC DIGUÉS: «QUÈ FEIA AQUELL MICO SORTINT TOTA L’ESTONA». MÈS TARD JA VAIG CONTROLAR LES MEVES INTERVENCIONS.

UNA ANÈCDOTA MÉS: EN «EL SOMNI DE BAGDAD» TENIA UNS QUANTS MOMENTS EN QUE EL MEU PERSONATGE, L’AUXILIAR QUE PORTAVA LA CLAQUETA, INTERROMPIA L’ESCENA. L’OBRA REPRESENTAVA EL RODATGE D’UNA PEL.LÍCULA I, DE TANT EN TANT, SORGIEN LES BROMES. EN MASSAGUÉ SEMPRE SORTIA VESTIT D’ALTRES PERSONATGES, COM ARA DE PASTOR QUE PREGUNTAVA SI ERA LA PASSIÓ D’OLESA, EL QUE PROVOCAVA ELS RIURES ENTRE NOSALTRES. UN ALTRE DIA, LA CARME ES POSAVA TOTA SEXI I S’OBRIA UNA MICA LA BRUSA, I JO VAIG I LA TAPO. QUASI EM MATA, I AMB TOTA LA RAÓ, JA QUE NO VAIG ENTENDRE QUE ELLA VOLIA JUGAR A ESTAR SEXI. A LA FESTA, DINS DE «EL SOMNI DE BAGDAD», TOTHOM HI SORTIA. EN MASSAGUÉ, EVIDENTMENT; I, FINS I TOT, EN JOSEP SANDOVAL, PERIODISTA I AMIC DE LA COMPANYIA, QUE TAMBÉ HI SORTIA D’EXTRA.

ELS ASSAIGS, PER LES GRAVACIÓNS DEL PROGRAMA «TERRA D’ESCUDELLA», ELS VAM FER EN EL PÀRKING DE LA CASA DE LA CARME. FER TELEVISIÓ D’AQUELLA MANERA TAN CREATIVA I FANTÀSTICA EN AQUELLA ÈPOCA, PER A MI VA SER COM UN SOMNI. I, ENTRE ASSAJOS I GRAVACIÓNS, TOT I LES HORES INTEMPESTIVES, VAIG APRENDRE A SER DISCIPLINAT. VAN SER SIS O MÉS PROGRAMES. I, DE TOTES LES VIVÈNCIES COMPARTIDES EN AQUELLA ÈPOCA, GUARDO MOLTS RECORDS MARAVELLOSOS.

TREBALLAR A U DE CUC VA SER UNA GRAN ESCOLA PER A MI. VAIG APRENDRE MOLT I TAMBÉ VAIG TREBALLAR MOLT.

ELS DIVENDRES EREN ELS NOSTRES «VIERNES LOCOS». SORTIEM DE COPES I A SOPAR. UN DIA DE L’ANY 1977 VAM ANAR AL TEATRE ROMEA. ¡UNA NIT PER RECORDAR! VAM VEURE «FLOWERS» DE LINDSAY KEMP. VAIG SORTIR IMPRESSIONAT, TANT QUE VA MARCAR LA MEVA VIDA, DONANT UNA NOVA VISIÓ, UNA NOVA MIRADA SOBRE TOT EL QUE ES PODRIA FER SOBRE L’ESCENARI.

EN AQUELLS MOMENTS, FORMAR PART D’UN GRUP DE TEATRE INFANTIL ERA MOLT DUR: ELS ASSAJOS EREN A LA TARDA O A LA NIT, DESPRÉS DE LES NOSTRES FEINES. EL BOLOS DEMANAVEN LLEVAR-SE A LES 4 O A LES 5 DE LA MATINADA PER ARRIBAR, PER EXEMPLE, A ALTAFULLA, AMB TEMPS SUFICIENT PER MUNTAR I FER LA FUNCIÓ A LES 10 DEL MATÍ. UN COP FINALITZADA, TORNAR A DESMUNTAR-HO TOT, CARREGAR LA FURGONETA I TORNAR CAP A CASA; O FER DOBLE FUNCIÓ EL MATEIX DIA I ACABAR TAN CANSATS QUE L’ÚNIC QUE ENS OMPLIA ERA L’AMOR I LA IL·LUSIÓ PEL TEATRE I PER LA BONA COMPANYIA.

PERÒ, BÉ, SI ARA ALGÚ EM VOLGUÉS PREGUNTAR «TORNARIAS A ESTAR A L’U DE CUC?»,

QUINA PENSEU QUE SERIA LA MEVA RESPOSTA?