La cendrosa Ventafocs

TEMPORADES 1984-1985 i 1987-1988

TOT RECORDANT LLUÍS COQUART (1922-2009)

LA CENDROSA VENTAFOCS va ser l’inici d’una col·laboració continuada i una amistat entranyable.

Lluís Coquart, home tenaç, era un dramaturg de prestigi reconegut i de llarga volada en dues facetes teatrals: la dedicada als adults  i l’específica per a infants. Amb el propòsit  que U de cuc posés en escena alguna de les seves obres els va oferir una versió de LA VENTAFOCS.

    Francesc Alborch -director del grup- , per a qui Lluís Coquart,  vint anys més gran, era tota una institució, va llegir amb interès l’obra proposada.  I va veure que si s’hi feien algunes modificacions podia ser interessant fer-ne el  muntatge.

    Així se li va plantejar a Lluís, home molt segur de si mateix i  una mica recelós,  el qual  després d’escoltar els raonaments va cedir i va acceptar els canvis proposats. També hi va participar Julio Alvarez, incorporat al grup recentment.

    En Lluís, home metòdic, tenia una facilitat per als diàlegs. En Francesc una facilitat per a sintetitzar. Els treballs conjunts ho fan palès. Van formar un tàndem potent. En les seves obres, on es mantenien els propòsits del grup, oferien també la possibilitat de conèixer altres cultures i/o civilitzacions (Egipte, Grècia, Àfrica…). Junts, van guanyar els Premis Cavall Fort 1987 de text i muntatge amb l’obra MEDITERÀNIA, MEDITERRÀNIA! Va ser la seva darrera col·laboració, encara que en van quedar unes quantes a punt, però sense estrenar (ELS OLÍMPICS, VISCA L’AVENTURA i L’ANEGUET LLEIG, amb música de Carles Berga)

      Benvolgut Lluís, allà on siguis t’enviem el nostre reconeixement.

Documents

Cartell
La cendrosa Ventafocs - Portada del programa
Portada del programa
La cendrosa Ventafocs - Primer repartiment
Primer repartiment
La cendrosa Ventafocs - Segon repartiment
Segon repartiment

Les dades

No es disposa d’una relació completa de la seva trajectòria (ni representacions, ni espectadors). Deixem constància de les dades disponibles més destacades.

Presentació

En aquest nou muntatge, realitat i fantasia, passat i present, es barregen de tal forma que la coneguda història de la Ventafocs apareixerà davant de nosaltres -creiem que per primer cop- amb tota la seva plenitud suggeridora.

Bruno Bettelheim, reconegut psicòleg, ens diu: “Els contes de fades acompleixen una funció alliberadora i formativa per a la mentalitat infantil. En identificar-se amb els diferents personatges, els nens comencen a experimentar per ells mateixos sentiments de justícia, de fidelitat, d’amor, de valentia…no com a lliçons imposades, sinó com a descobriments, com a part orgànica de l’aventura de viure”.

I cap altre conte com la Ventafocs permet d’il·lustrar tan perfectament les experiències íntimes del nen que pateix l’angoixa de la rivalitat fraterna; el sentiment de culpa per un incomprès sentiment edípic vers els seus progenitors; i, a la vegada, mostrar com la imaginació, la voluntat i la confiança en si mateix contribueixen a la superació de qualsevol tipus de dificultat.

La versió que ara us presentem, resultat d’una profunda investigació sobre el tema, pot considerar-se, també, com a recopilació de les principals variants aparegudes des que, en el segle IX d.C., a la Xina es conegués el primer manuscrit sobre les vicissituds del personatge, i tota aquella iconografia màgico-poètica consubstancial als contes.

Però el nostre tractament dualista de la història: dues visions d’un mateix personatge, dues èpoques, dues estètiques, dos estils musicals…; i la incorporació de noves i divertides situacions i personatges, ens han permès d’ampliar i d’enriquir considerablement la proposta base del conte, oferint-vos, així, un retaule vibrant i proper amb el qual hom pugui anar completant el coneixement de les relacions entre els humans, sense que manqui un somriure al rostre.

                                                                                              Fracesc Alborch

Sinopsi argumental

PRIMERA PART:

A l’entrada d’una casa de pagès, Agnès, noieta de 12 anys, rep la visita del seu oncle Crispí. I la sorpresa de saber que el seu pare, Gabí, ha posat fi a la seva viudetat casant-se amb Valèria, vídua també, i mare de Ciril·la, una nena de la seva mateixa edat. Agnès se sent desplaçada. El pare estarà absent alguns dies, i espera que l’harmonia regni entre totes elles.

Un sentiment de culpabilitat desconegut per ella, fa a Agnès dòcil i obedient, fins que, davant el que considera una agressió de las seva germanastra, apareix la rebel·lia…El pare torna del viatge, en aquest precís moment. La seva actitud dura acaba per ensorrar la noieta. Desesperada, corre al lloc on descansa la seva mare.

Els anys han passat. Agnès pren la decisió d’anar-se’n a ciutat, a iniciar na nova vida. L’oncle Crispí l’acollirà…Però una aprenenta de fada, fora de temps, s’interposa en el seu camí. Te l’encàrrec d’ajudar a una noieta… I posa al servei d’Agnés tota la seva màgia. Però aquesta ho rebutja constantment. I tan sols accepta la seva companyia com a amiga.

Totes dues es perden en una estació de metro. Després d’un incident perillós amb un parell de brivalls, Agnès troba el seu oncle Crispí. Melitona (la fada), que s’ha fet invisible als ulls de tots menys de la noia, queda “embruixada” per aquest. Junts, tots tres, inicien la recerca de treball per a l’Agnès. L’èxit no els acompanya. Cansats, seuen davant d’una mansió senyorívola…Crispí coneix l’Isidre, el majordom, i intenta col·locar la noia com a minyona. En aquest interval, Agnès coneix David, l’hereu dels Vidal i Miró, senyors de la casa, on finalment entra a treballar.

La referència a la Ventafocs, feta per en Crispí, connecta la Melitona amb el cas que ha de solucionar. Com que en aquesta època no hi te res a fer, es trasllada a una altra més d’acord amb els seus encanteris. L’època de contes. Gúdula i Bufada, madrastra i germanastra de la pobreta Ventafocs, es preparen per assistir al ball del príncep Genís. Dolça, la Ventafocs, no hi pot anar, no té vestit, ni carrossa, ni… Però la fada Melitona, encara arriba a temps per concedir-li tot el que necessita. I així Dolça pot arribar al ball que ha de canviar la seva existència.

SEGONA PART:

A la cuina dels Vidal i Miró, el servei comenta els detalls del ball de disfresses. Malgrat que no li és permès, Agnès decideix utilitzar el seu enginy per ser present a la festa.

A la festa, Valèria i Ciril·la intenten atreure l’atenció del jove David, però aquest queda encisat per una desconeguda (Agnès) a qui finalment fa donació d’un anell com a demostració de preferència.

El ball continua, també, al palau del príncep Genís. Són a punt de tocar les 12. Melitona controla la seva protegida, Dolça, la Cendrosa Ventafocs, per tal que no li passi l’hora convinguda. La fada, d’una forma original, avisa Dolça, que fuig corrent, i com cal perd una de les xinel·les…Aprofitant l’astorament del príncep, Gúdula li fa l’article de la seva filla Bufada. Aquest ni se l’escolta, i corre a la recerca de la seva encisadora desconeguda.

El príncep Genís ha arribat a casa de Gúdula i Bufada, a qui la mare ha retallat els dits del peu perquè li càpiga la diminuta xinel·la, la qual cosa succeeix, i el príncep ha de complir la paraula donada.  L’oportuna intervenció de la fada Melitona aclareix el malentès i la Ventafocs serà alliberada.

Melitona, cansada d’anar d’una època a una altra, i perdudament enamorada de l’oncle Crispí, decideix fusionar les dues èpoques… i fer-se visible als ulls de tots. La reconciliació familiar posa fi al conte. Encara que seria millor dir “punt i seguit”, perquè ara comença l’etapa del mutu coneixement entre l’Agnès i en David.

VÍDEOS

Galeria d'imatges

Els personatges​

Èpoques: present i passat

Disseny d'escenografia i pressupost

Josep Massagué

plantejament il·luminació

Jordi Planas

Recull de PREMSA I crítiques

LA VANGUARDIA

“…U de Cuc, ha abordado una vez más con éxito, un ambicioso y complicado montaje, “La Cendrosa Ventafocs”. La Dirección ha solucionado con eficacia y simplicidad muy elaborada, los cambios de escenario y época dando al espectáculo un ritmo trepidante”.

EL PERIÓDICO

“…U de cuc sigue sorprendiendo a chicos y grandes, con la calidad y espectacularidad de sus producciones. “La Cendrosa Ventafocs”, puede considerarse un montaje bien resuelto a pesar de su aparente complejidad, y también una de las mejores creaciones teatrales actuales.

AVUI

“…Después del estreno en Noviembre pasado del estupendo “Supertot”, mucho esperábamos de este nuevo montaje de U de cuc, y nuevamente vuelve a dar en la diana del éxito, con una obra ideal para todos los públicos, e irreprochable en su factura. “La Cendrosa Ventafocs”, es un delicioso regalo para el espectador”.

EL PAÍS

“…Se trata de una versión inteligente de un cuento clásico… El buen hacer del elenco artístico, realiza en conjunto del espectáculo.”

EL CORREO CATALÁN

“…En resumen, un espectáculo ideal para todas las edades, que merece ser visto y recomendado”.

J. M. MorenO

Diario de Navarra
5·8·1984

«No se puede decir que tuviera mucha suerte la compañía U de cuc en su presentación en Pamplona […] el viento y algunos tropezones jugaron en su contra[…] en último término supo buscar la sonrisa del público[…] El montaje, con proyección de siluetas y módulos giratorios, está bien conseguido y sigue perfectamente el ritmo de la obra. […] lo cierto es que el público, entre trescientas y cuatrocientas personas, pareció divertirse, ya que la obra[…] es, sin duda, agradecida para unos actores a los que se les permite toda exageración de gestos y palabra.»

redacció

PUNT DIARI, Girona. 19·01·1985

«La cendrosa ventafocs serà l´espectacle que obrirà demà a Girona el II Cicle de Teatre Infantil i Juvenil al Teatre Municipal […] el Cicle és integrat per dues obres més del grup U de cuc.: El secret dels escarabats blancs i La ventura de Pinotxo.[…] un dels components de la companyia manifestava la seva satisfacció en relació a la campanya passada»

faro de vigo 21·07·1984

VERANO 84, SEMAN DE TEATRO INFANTIL. No Auditorio de Castrelos

Actuación do Grupo U de cuc que porá en escea «Aquella Cenicienta»

Proposta per als docents

Maria Lluïsa Curcoll

Improvisacions sobre “la Ventafocs” moderna

Proposta: Si el conte de “La Ventafocs” passés ara, com fóra?

Les improvisacions les han fet els alumnes de 4t, 5è, 6è, 7è i 8è.

Coincidències:

A totes les edats,

  • La festa es a una discoteca.
  • La carrossa és una moto o un cotxe esportiu.
  • La Ventafocs va a la festa perquè li dona la gana, no es deixa “acoquinar”.

Variacions curioses:

  • Els únics que mantenen el “status” de príncep són els de 4t. Els altres fan que sigui un executiu, i la majoria, un disc-jockey.
  • Els més grans fan que la Ventafocs sigui molt moderna i passota; canta la canya a les germanes i a la mare perquè són antigues (no exactament dolentes). Ells veuen la necessitat de ser una bona minyona de casa i la Ventafocs, no. No la deixen anar a la festa perquè no ha fet la feina que li correspon.
  • Hi ha un grup de 8è que gira el personatge al revés i fa que sigui la “jeta” que pren els modelets de les germanes i sempre aconsegueix el que vol perquè és la nineta dels ulls del seu pare.
  • La Ventafocs i el noi lliguen en pla discoteca i fent servir el llenguatge passota.
  • Un grup de 8è fa que la Ventafocs telefoni al Sindicat de Fades i que n’hi enviïn una.
  • Els de 4t fan que la fada sigui un ordinador.
  • La majoria passen de fada: la Ventafocs agafa la seva roba – que en té- o la de les germanes i se’n va a la festa. Ha de marxar d’hora perquè no s’adonin que ha sortit; es a dir, quan veu que se’n van les germanes, apreta a córrer.
  • Tots han coincidit a mantenir el misteri de la sabata (o bota).
  • En algun cas, té roba maca perquè se la compra i se la posa d’amagat perquè no la coneguin a la discoteca (no te l’edat). També es maquilla sense que ho sàpiguen; per això no la coneixen.
  • Els més petits han seguit en quasi tot el conte clàssic, fora de la discoteca i l’ordinador.
  • Els més grans (a partir d’11 anys) distorsionen molt més la història i són capaços d’admetre-hi qualsevol variació, per boja que sigui.

“La cendrosa Ventafocs”. Una possible lectura emocional

Comentaris i suggeriments per treballar amb els nens