27·04·2021
Benvolgut Paco,
Són molts els records d’aquelles èpoques que voleu rememorar. Alguns més borrosos i d’ altres més nítids i precisos.
Recordo haver descobert el teatre per a infants amb vosaltres, un teatre que no queia en la simple pallassada sinó que intentava acostar als nens a un teatre de text fet amb la màxima dignitat. Una escenografia cuidada i uns vestuaris treballats. Caldria tornar a posar en escena aquelles obres que tant d’èxit van tenir al seu moment, com el “Supertot” o “El somni de Bagdad”.
El que encara recordo més és el pas d’U de cuc per Terra d’escudella. Pocs programes però ben treballats i amens. Recordo que era present en una de les gravacions i se us va acudir res més que fer-me sortir disfressada (vestida de fallera valenciana) crec que venent flors (per l’ofrena a la verge dels Desamparats, durant les falles). Jo que no tinc res d’actriu, em vaig trobar enmig de vosaltres. No sé si vaig fer molt el ridícul. (gens ni mica, com pots comprovar-ho en el vídeo de la web).
Em sento molt feliç d’haver posat el meu granet de sorra en la nostra trajectòria. (No només com actriu sinó principalment com assessora pedagògica dels nostres muntatges).
Una abraçada.
28·04·2021. Francesc Alborch.
Bona nit, Montse.
Moltes gràcies per les teves paraules. I per aquest “granet de sorra” (que en realitat va ser un veritable munt de sorra) que tan important va ser per a nosaltres. Tant, que va acabar de bastir una amistat sincera que es manté any rere any.
Amb tot el meu afecte.